16.1.07

Moments de glòria literària (relativa)

Divendres vaig tenir un èxit literari, em van donar el I premi de novel·la Olga Xirinachs, que convoca una editorial petita, Omicron. L’acte de lliurament d’aquest premi de novel·la anava acompanyat del lliurament d’un altre, de poesia, el Josep Maria Benet i Caparà. Va ser un acte auster i molt agradable, que es va fer a la seu d'Òmniu Cultural, a Barcelona. El director de l’editorial és Israel Clarà, també escriptor, poeta i prosista remarcable. Aquest premi no té dotació econòmica. Ho explico per tal que no em demaneu que us convidi a berenar, ep. Comporta la publicació de la novel·la, que ja és un gran premi, tal i com està el món editorial català. El llibre sortirà probablement cap a l’estiu i aleshores ja ho comunicaré al blog i per email, pot ser una bona ocasió per retrobar-nos, uns quants blogaires, en persona i en directe.

Una de les coses que m’ha fet més il·lusió, en aquest cas, és el nom del premi. Olga Xirinachs, crec, és l’escriptora en actiu més important que tenim actualment, i en el genèric ‘escriptora’ hi podria incloure també el masculí. O sigui, que crec que és la intel·lectual més important en actiu que tenim actualment en el panorama català. Malgrat això, malgrat haver guanyat tots els premis importants del país, malgrat tenir un munt de llibres editats en els gèneres de poesia i narrativa, crec que no se li reconeix massa el pes intel·lectual. L’amiga Jaka la menciona sovint, crec que a Tarragona, on el moviment cultural de tot tipus és importantíssim, se l’estimen molt, però a nivell general, en el món de les moltes capelletes elitistes a les quals el valor se’ls suposa, i que tenen més accés als mitjans de comunicació, poquet. Aquest tema va sorgir en el parlament del director de l’editorial i jo vaig reblar el clau quan em va tocar parlar. Aquest país, tan admirable en molts aspectes, és, sovint, mesquí amb les persones que més el representen i amb moltes iniciatives que s'estronquen sense massa lògica. Això no és nou, ha passat amb altres: Maria Àngels Anglada, Pedrolo... Calders ja deia allò del prestatget petit on si n'hi ha un no n'hi pot haver un altre. El que passa és que ara no n'hi ha ni un, sinó una mena de garbuix estrany.

En el món editorial, els peixos grossos s’han anat menjant els petits, però sempre hi ha peixos petits, amb empenta i ganes, que retornen al mar de les iniciatives i els projectes literaris, afortunadament, tant per als joves que comencen i cerquen editor com per als grans (en edat), com jo mateixa, que malgrat portar anys escrivint no tenim pas facilitats per editar. Però, si Olga Xirinachs té dificultats, com no n’haig de tenir jo? Omicron, com Meteora i altres, són editorials modestes, amb un gruix considerable d’edició. Unes edicions acurades, honestes i que toquen temes i gèneres diversos. Com en el cas d’alguns escriptors, però, aquestes editorials no mereixen una atenció massa gran per part dels mitjans de comunicació i, a les llibreries grans, compten amb poc espai físic, també, això si en tenen algun. El premi de poesia va anar a parar a Teresa Costa-Gramunt, una poetessa important, amb una trajectòria remarcable, també. Un altre cas de persona amb un pes literari i poc coneguda, a nivell general.

A causa de la concessió del premi he estat en contacte internàutic –quin invent, aquest, tan útil- amb un jove escriptor Vicenç Ambrós, que havia guanyat un premi anterior, de poesia, a Omicron i que enguany ha guanyat el de novel·la al portal joescric, portal que ja he mencionat en altres ocasions, que permet publicar en xarxa i que convoca anualment diferents premis. Podeu llegir la seva obra a través d'aquest portal, es pot baixar amb relativa facilitat. La tasca de joescric és, també, objecte de silenci administratiu per part dels mitjans de la cultureta, malgrat tot el que mou, literàriament parlant. En aquest cas, el portal joescric deu la seva existència al mecenatge d’una persona, Vicenç Grande, empresari amb inquietuds culturals que també protegeix l’esport, actualment, crec, és president del Mallorca. Com que la papanateria progre veu amb mals ulls tot allò que és iniciativa privada, doncs suposo que tot pesa. Encara que, al capdavall, les grans empreses editorials no es diferenciïn massa de qualsevol altra empresa, és clar, de la mateixa manera que les llibreries són, abans que res, botigues. Participar en els premis del portal, a més, és cómode, ja que no has d’enviar set, vuit, nou còpies, perquè actualment, participar en un concurs dels grans et demana una despesa en fotocòpies i correu important, que pot passar dels setanta o vuitanta euros, cosa que no acabo d’entendre, em sembla una mena de menyspreu envers els participants. A més, en la majoria de casos, t’has d’espavilar per recuperar les còpies, després, cosa que, si vius fora del lloc on es convoca el concurs, és un problema. Em sembla que, a l’era internet, això és una mica vergonyós i que un sistema més àgil, per la xarxa, com ja fan alguns certàmens, animaria la participació en aquests concursos. A més, no ens enganyem, en els concursos d’alta volada ja sabem que els membres del jurat no es llegeixen pas totes les novel·les de dalt a baix.

A l’acte de lliurament del premi vaig parlar amb persones que havien viscut al Poble-sec –sempre en trobes alguna a tot arreu- i em va venir a donar la mà Oriol Pi de Cabanyes, l’escriptor i moltes coses més, que darrerament ha escrit més assaig que no pas narrativa, però que en l’imaginari col·lectiu dels de la meva generació sempre restarà lligat a aquells rebels que fracassaren. Malauradament, Olga Xirinachs, per problemes de salut, no va poder venir. M’he vist en un vídeo que va fer el meu germà i crec que em vaig enrotllar una mica massa, potser, quan em va tocar dir alguna cosa i llegir alguns fragments del llibre. Però, és clar, els moments de glòria s’han d’aprofitar al màxim. Sobre la novel·la, no en vull parlar massa, de moment. Només diré que la tinc escrita de fa anys, que una vegada havia estat a punt de publicar-la i que crec que la revisió que en vaig fer abans d’enviar-la l’ha millorat força. Perquè el temps, diuen, és el millor crític.
Sobre concursos grans i petits, he de dir que em sembla també una vergonya la poca difusió que s'ha donat a la concessió del Sant Jordi d'enguany, en comparació amb el que es parla, per exemple, del Planeta. Se suposava, anys enrera, que el Sant Jordi, amb totes les seves limitacions i relativismes, era 'el nostre' Planeta. Crec que la tevetrès, al menys, hauria de dedicar un espai important a aquest lliurament, com fa en altres àmbits, per exemple el cinema. També percebo diferències de difusió segons qui el guanya. En fi, misteris i enigmes de la cultureta, al menys els guanyadors (en els diferents gèneres), en aquest cas, compten amb la petita rifeta de la dotació econòmica i -suposo- amb una certa promoció, quan els llibres surtin, enmig de l'allau mediàtic i literari de Sant Jordi.

29 comentaris:

Franciscu ha dit...

Enhorabona veina!
Això si que es bo de saber.
O se mha passat o no has posat el titol del teu llibre premiat, oi?
Bueno, com que en parlaras més endavant ja estaré a laguait. Jo no soc gaire llegidor de noveles, pero el teu llibre el llegiré.
Hi ha altres coses que dius molt interesants,pero per un comentari ja esta bé fins aquí.

jaka ha dit...

Juliaaaaaaaaaaaaaaaa, felicitats !!!

No se perquè però ho vagi pensar, desprès et llegeixo amb mes temps.

:))))))

Arare ha dit...

Júlia, FELICITATS!!!!!
He estat dos dies que no he tingut accés a alguns blogs (de vegades em passa, i això que ja no és blocat)

Ens has de convidar a berenar igualment, eh? ni que sigui una madaleneta i un cafè amb llet!

Ets una gran escriptora, Senyora del Poble Sec!

Jo sempre ho he dit.

Em trec el barret!

Una forta abraçada!

jcp ha dit...

Moltes felicitats, Júlia! Això és com una bomba! Arriba a tothom... Meditaré comentaris més intel·ligents per més endavant. Això de fer de substitut és una odissea!

pere ha dit...

Moltes felicitats, Júlia!
M'hauré d'esperar a l'estiu per llegir "La descomposició de la llum"?
Sigui com sigui, ja pots anar pensant en el berenar, encara que sigui auster: no tens escapatòria. Bé, si ens dediques el llibre ens ho pensarem...
I deixo per un altre moment les reflexions sobre premis, editorials, autors i bona literatura, que no voldria pintar de negre l'alegria que em fa saber-te guanyadora del premi.

Júlia ha dit...

Hola, Franciscu, El llibre es diu -dirà- 'La descomposició de la llum'. T'agradarà, crec, perquè hi surt força el barri i el Paral·lel.

Júlia ha dit...

Hola, Jaka, gràcies pel comentari.

Júlia ha dit...

Arare, sóc una gran escriptora, és cert, he, he, he. O més aviat una escriptora 'gran'???? Minoritària, ep. Sort del meu públic fidel i constant, poc però de qualitat altíssima, com tu mateixa. Juan Ramón Jiménez, en les dedicatòries d'alguns llibres hi escrivia 'a las minorías, siempre'. Convidaré al que calgui, malgrat tot.

Júlia ha dit...

JCP, quant de temps sense veure't, ésser substitut forneix un gran material literari que en el futur podràs aprofitar, he, he. Estic molt contenta de retrobar-te per l'espai bloguero.

Júlia ha dit...

Hola, Pere, doneu-ho per fet, això, encara que el berenar sigui blogofrugal. Sobre premis, podem criticar molt, però quan te'l donen a tu, fa il·lusió. 'Humana és ma mesura...'.

Albert de la Hoz ha dit...

Enhorabona!
Felicitats!
Endavant les atxes!
Jo ja em conformaria amb el premi Júlia Costa pel millor blog del carrer París.

Júlia ha dit...

Estic segura, Herald, que el teu blog és el millor del carrer París i de la resta de l'Eixample, gràcies per la felicitació.

Albert de la Hoz ha dit...

júlia,
Gràcies per l'elogi però gràcies que sigui capdavanter de la cantonada de París amb Calàbria.

manel ha dit...

Moltes felicitats. Ja vaig fer la broma un dia però la torno a fer. No cal que ens convidis a sopar; ens anirem de bars (o de bards) per celebrar-ho. El proper brindis serà per tu.

Liter-3 ha dit...

FELICITATS Júlia!

Per descomptat llegiré el llibre!!

Gran titol, m'ha agradat moltíssim!

Una abraçada

Júlia ha dit...

Hola, Manel, benvingut, no passejo tan com voldria darrerament pel teu intel·ligent blog, però no és per falta de ganes. Gràcies per la felicitació.

Júlia ha dit...

Hola, liter-3, gràcies, doncs sí, veig que aquest títol agrada, bé, no patiu, paciència i a esperar, he, he.

Liter-1 ha dit...

Júlia. Jo pensava que havia deixat un comentari ahir.

Bé, de tota manera ¡enhorabona!

Arare ha dit...

Júlia, passa per la tertúlia, eh? que hem encetat un nou tema

I passa per liter-a-tres, que et vam anomenar. Igual que jo avui, al meu blog, també t'anomeno.

Va, va, no te'ns adormis!!!!

;)

Gabriel Jaraba ha dit...

Moltíssimes felicitats pel premi, Júlia!

júlia ha dit...

Gràcies, Gabriel, no és el Planeta ni el Sant Jordi, però fa il·lusió, encara que admeto la relativitat total d'aquests guardons.

deric ha dit...

Ostres havia sentit el de poesia, però el de novel.la no en tenia ni idea que l'havies guanyat tu,
Moltes felicitats!!!!
Quan surti publicat m'ho dius que estic desitjant llegir-lo ja!
No hi haurà berenar? Jo que ja m'havia fet la il.lusió!

El veí de dalt ha dit...

Caram! Què bé! Moltes felicitats, Júlia. Estic molt content per tu. Esperarem la seva edició per fer-ne cinc cèntims. Enhorabona!

Violant ha dit...

Moltes felicitats Júlia!!! No volia aomiadar-me sense felicitar-te un cop més pels teus èxits! Una abraçada!!

júlia ha dit...

Gràcies, Deric, bé, faré un esforç i us portaré un platet de galetes,he, he.

júlia ha dit...

Gràcies, Veí de Dalt, però heu de tenir paciència que la cosa fa per llarg, crec.

júlia ha dit...

Gràcies, Violant, i d'acomiadar-se res, tot lo més 'hasta lueguito', que diuen en algun indret geogràfic.

Poètiques ha dit...

Hola, Júlia,

Moltes felicitats! Quina satisfacció, oi?

Una abraçada i endavant!

Júlia ha dit...

Gràcies, poètiques, benvinguda al meu blog.