20.3.07

Romàntics tendenciosos



Ella tiene la luz,

tiene el perfume,

el calor y la línea;

la forma engendradora de deseos,

la expresión, fuente eterna de poesía.

¿Que es estúpida?...

¡Bah! Mientras callando

guarde oscuro el enigma,

siempre valdrá, a mi ver, lo que ella calla

más que lo que cualquiera otra me diga.

Gustavo Adolfo Bécquer


La nostra educació sentimental, a més de les cançons italianes de San Remo, de les Paraules d’Amor d’en Serrat, dels boleros paterns i materns, de les sarsueles dels iaios, del cinema i la ràdio i de tants altres elements dispersos i diversos, va passar sovint per

La imatge del poeta em semblava, quan era jove i la veia, reproduïda als llibres de literatura, la d’un home fet. Ara em sembla la d’una criatura, gairebé. Mort molt jove, als trenta i pocs anys, compta amb una biografia intensa, lligada a l’època romàntica. Com Espronceda, potser s’hauria anat aburgesant, de fet ja havia iniciat el procès però la tuberculosi, crec, malaltia de l’època, que les guerres europees havien anat escampant per tot arreu, va acabar amb ell, com amb tants altres joves.

No tenim, en català, un autor romàntic semblant. Era també una època en la qual els sentiments espanyolistes del país eren encara forts, lligats a un estat en ebullició, a Cuba hi feien diners molts catalans, encara. Avui, aquests sentiments espanyolistes dels catalans, que van existir, semblen políticament incorrectes, segons on s’expressen. Però torno al tema, més enllà del poeta i la seva vida i de l’època, moguda, copio avui aquest poema que sempre m’he mirat amb humor, en el qual es lloa la bellesa d’una noia que, li diuen, és tonta. Sembla que als senyors, fins i tot als poetes, això, no els feia res, amb tal que la noia guardés un silenci respectuós.

Una amiga em comentava un dia, fa temps, que als homes els agradaven guapas, tontas y calientes. No sé si els gustos han evolucionat. El cert és que el silenci forneix l’enigma, i que la xerrameca espanta, encara que sigui intel·ligent. Fa anys Erika Jong va escriure un llibre que va tenir un gran ressò puntual, Miedo a volar, i recordo que en ell l'autora parlava d’un marit que tenia, silenciós, oriental, a qui tothom considerava enigmàtic i interessant quan, de fet, mentre callava podia estar pensant en absolutes bestieses.


No sé si els homes també agraden bells, estúpids i fogosos, em temo que les dones ens movem en uns paràmetres diferents, molt diversos i que fins i tot hem caigut sovint en el parany de creure que havíem d'admirar l'home triat, a causa de la seva intel·ligència, fa anys se'ns aconsellava dissimular la saviesa, per tal de maridar-nos de forma convenient. Els xicots havien de ser -o sentir-se, que ve a ser el mateix- superiors. Ara tot ha canviat molt i les coses són -o semblen- diferents.


De tota manera, a molts àmbits de la vida m’he adonat que hi ha un tipus de persona, home o dona, amb un cert atractiu físic, silenciosa, que, quan diu alguna cosa, és escoltada i valorada, encara que no digui res de l’altre món o que el que diu no sigui original i fins i tot es tracti, de fet, del plagi de la idea d’un altre. El silenci té ganxo, certament. Els garlaires, com jo mateixa, passem molt més desapercebuts i fins i tot atabalem. Deduïm sovint, sense proves, que el misteri dels silencis conté un gruix d’enigma seductor, però moltes vegades els silencis són buits com una bombolla de sabó, per més acolorits i fascinants que es mostrin.

6 comentaris:

Violant de Bru ha dit...

Hola Júlia, el silenci a vegades pot ser reparador però d'altres és decepcionant com la vida mateixa, però això no ens ha de deixar que transformi la nostra essència personal.
Una copeta de cava!!! Estic de festa!!
Una abraçada!

Júlia ha dit...

D'acord, Violant! Doncs que vagi bé la festa, brindo amb tu, i veig que tornes a estar en actiu, una abraçada també.

Luis Rivera ha dit...

Julia: yo creo que los xarraires valoramos más los silencios por pura envidia. ¡Cómo me gustaría estar callado en vez de embalarme en una diquisición que tal vez nadie escuche. Dicen que lo decía Franco, aun que lo dudo: se es esclavo de las palabras y dueño de los silencios.

Ahora bien, lo de "guapas, tontas y calientes" pues no se. Guapas no abundan, como guapos. Lo normal es estar bien, resultar y de joven, que el cuerpo se mantiene, es más fácil. Para todos. Tontas: no lo sé, tiene su castigo, la insoportabilidad. Tonta y parlñanchina (me da igual el género) puede resultar horroroso. Tonta y silenciosa, como bien dice, tiene un más largo recorrido. Y en cuanto a caliente: todo tiene su desgaste y acaba cansandom mejor la fogosidad al inicio, que si se ha de acabar...

Júlia ha dit...

Hola, Luis,
Era, de hecho, un tópico de la cultura popular lo que me decía mi compañera, mayor que yo. Es verdad, sobre el silencio, que también he escuchado comentar 'uno tiene lo que se calla'.

manel ha dit...

Avui, a la granja on prenia el café, una clienta es mirava un calendari que han editat els bombers de Barcelona. "Qué bons que estan", deia la noia, embadalida. No cal que et digui que es ben diferent a un calendari de Pirelli o Lario's (que no són massa "camionerus"). S'aprecia ben bé que l'erotisme femení és diferent al de l'home. Encara que acabin mirant el cul o les espatlles dels bombers.

Júlia ha dit...

Hauré de cercar aquest 'fogós' calendari, me n'has fet agafar ganes... he, he. Podria fer acudits xarons amb la llargada de les mànegues, però em reprimiré.