8.6.07

Demanant el vot, com els polítics

Com cada any, l’espai Lletra atorga un premi a pàgines web o blogs relacionats amb la literatura catalana. De fet, els premis són dos, un que té dotació econòmica, atorgat per un jurat, i un altre d’honorífic, que recull la votació popular. Això de la votació popular és, de fet, molt relatiu, ja que una mateixa persona pot votar des de ordinadors diferents, però persones diferents no poden votar des del mateix ordinador, servituds de la virtualitat.

El cas és que l’any passat m’hi vaig apuntar, i també aquest, una mica en broma. El terme literatura catalana és molt ampli, pot ser que parlin de literatura o que en facin, en aquest segon cas hi ha un gran nombre de blogs que s’hi podrien incloure. Jo crec que aquest any hi ha menys participació, perquè el sistema no acaba de ser massa coherent, en això de les votacions. Si tens molts amics i coneguts i disposes d’accés a molts ordinadors, les xifres poden inflar-se i així sol passar. Tampoc no vol dir res que siguis el més votat, només comptaràs amb l’honor i gràcies, com diu el refrany, records sense cistell, te’ls fots al clatell. Entre les webs i els blogs seleccionats sempre es troben perles interessants, això sí.

El que en treus, al capdavall, és que hi ha gent que et visita, per tafanejar. És clar que, si no tens publicitat al blog, doncs la visita tampoc et comportarà res més -ni menys- que comptar, potser, amb nous amics virtuals. Hi ha una altra qüestió molt divertida, i és que hi ha gent que t’envia un email explicant que està classificat i demanant el teu vot; puntualitzen, fins i tot, que pots fer extensiva la demanda als amics i coneguts i que pots votar des de diferents ordinadors. Ja n’he rebut alguns, d’emails d’aquests, recomanatoris. Com que el meu també hi és, a la llista, no sé si tornar a enviar-los la recomanació, però sol·licitant el seu vot per a la meva panxa del bou.

Tot plegat no deixa de ser un joc. Ja sabem com va, això dels premis. Si ni tan sols el Nobel no pot obviar les pressions externes, doncs... Ara bé, quan te’ls donen, humans com som, fan il·lusió. Com n’hi deu haver fet, a Porcel, això del d’honor. S’han de fer coses, diu una amiga, per tal que un dia no sigui mai ben bé igual que un altre. Tots o gairebé tots, que no vull generalitzar, tenim, petita o gran, la nostra subjectiva dosi de vanitat. Guanyem o no, -més aviat serà que no-sempre ens quedarà el convenciment d’haver gaudit, durant uns mesos, d’una certa publicitat, i qui guanyi haurà d’admetre que és, de fet, tan sols un primus inter pares, pel que a fa al món bloguero que ens agombola.

8 comentaris:

Albert de la Hoz ha dit...

Hola júlia,
T'acabo de veure pel meu blog, hahaha.
Ja sé que dius "divertit" per treure ferro a la cosa, però la veritat si per un premi que és la xocolata del lloro hi ha qui mou cel i terra per ser votat. Torno a dir el que feia poc deia en el teu blog en un altre context aparentment. Aquestes mateixes persones què no farien si fos un Planeta o una regidoria.
Sí júlia, direm que és divertit. Opto per aquest adjectiu per no dir el que penso.
Ah! Posar estrelles en els meus videos a YouTube no ho puc fer des del meu ordinador..., però encara que no ho he demanat a ningú

pere ha dit...

És veritat que aquest any hi ha menys participació. I no sé si m'equivoco, però els anys anteriors hi havia també els nominats per part del mateix jurat.

No m'ho puc creure això que alguns dels qui es presenten envian mails demanant el vot a un altre concursant i entorn. No sembla tenir gaire lògica, oi?

Ara vaig a fer una volta a veure com van les votacions. Em sembla que el meu ordinador no els acaba d'agradar, perquè no aconsegueixo votar i, a més, tan aviat em diu que hi ha no sé quants vots com més endavant em diu que n'hi ha menys. Hauré de votar-te des de la feina.

Júlia ha dit...

Hola, Albert,
Doncs sí, fa riure una mica, em sembla.

Júlia ha dit...

Hola, Pere,
els que m'han enviat un email no saben que jo també tinc un blog allà, són persones que em tenen en alguna llista per casualitat i 'envien a tots'. No és que sigui un amic o un parent, per exemple, que tindria la seva lògica, o que siguin de la 'penya' dels que ens anem posant comentaris mútuament.

Me l'han demanat per casualitat, a mi i a molts d'altres.

Francesc Puigcarbó ha dit...

ja t'estic votant fa dos o tres dies, m'en vaig assabentar per la Mireia Galindo que també hi participa, jo vaig arrivar tard. Compta amb el meu vot.

Júlia ha dit...

Mira per on, també faig campanya, jo, he, he.

David Montilla ha dit...

Per cosses de la vida vaig anar a parar a aquests premis i vaig veure't. Ja tens el meu vot!

Júlia ha dit...

Doncs moltes gràcies, David!