12.7.07

Versets


Petita cançó d’estiu

Neret florit
al fons del bac.

Sallent glaçat
i un raig de sol.

Camins humits
i el bleix d'un tret.

Xatrac perdut
al grau obert.

Rafal mullat,
xàfec d'agost.

A la ciutat,
fonoll i bosc.

Un vell portal,
un vell balcó.

I tu.
I jo.
(Indrets i camins, 'edicions joescric.com')

4 comentaris:

Empar ha dit...

és evident que la creació popular de cançonetes com aquesta ha sofert una davallada (àdhuc podríem dir que ha desaparegut??). Però, em pregunte, si tenim present que la crció literària popular va entrelligada als costums i realitats més pròximes, com que ara ja escassegen les pluges d'agost, crearan cançonetes com aquestes les generacions futures, emmarcades en la globalitat i en allò del "penament únic" de què parlen Joaquín Estefanía, Castellet i d'altres professors de comunicació?

Júlia ha dit...

HOla, Empar,
Aquesta 'cançoneta' és, de fet, un dels poemes del meu llibre 'Indrets i camins', publicat fa un parell d'anys. Per l'agost encara plourà, ja ho veuràs...

Luis Rivera ha dit...

Lleugera, grácil, tremoladiça, un divertiment, un acudit, l'esencia de la poesia que no vol esser trascendent. Magnífica. Per cert, i si fos trascendent?

Júlia ha dit...

Gràcies pel comentari, Luis, no sé si és transcendent o no, la veritat.