19.8.07

Havanera del capvespre



Sota la llum de fanals emboirats
s'adorm el port quan arriba la tarda,
i les gavines s'emporten el sol
cap a horitzons amb castells i muntanyes.

L'amor se'n va com se'n va la claror,
gronxen les ones la vela que passa
i un vell vaixell ancorat en el port
somnia el temps d'impossibles viatges.

Tot passejant han tornat els records,
el primer amor a recer d'una barca,
i vells estius amb la lluna en el mar
quan la foscor no tenia enyorança.

Tot passejant els records han tornat,
però no han tornat els amics que esperava,
ni els vells amors que els naufragis hostils
van ofegar sota pluges estranyes.

L'aigua emmiralla la llum dels estels,
una llum tendra, petita i molt blanca,
que s'esmicola en el penya-segat
quan el vent fa les onades més llargues.

El far encès enlluerna l'espai,
amb el camí d'una nova esperança,
i entre les barques s'amaga el sospir
d'una sirena que dorm a la platja.

Tot passejant he escoltat el seu cant,
un plany antic i una pena amagada,
i he retornat als carrers i la gent
amb el cor ple de llegendes llunyanes.

He retornat als carrers i la gent.
La vida encara un esforç em demana,
I aparadors plens d’objectes banals
omplen de somnis la inútil vesprada.

Sota la llum de fanals emboirats
el port s'adorm i la nit se li abraça,
quan les gavines amaguen el sol
sota el tresor oblidat d'un pirata.

Sota un tresor que mai retrobaré,
veus de sirena, cançó de l’onada
que va i que ve sense saber el perquè
d’aquesta dansa, lleugera i salada.

He retornat als carrers i la gent.
Així és el món, i la vida, i la platja,
així és la dansa del món i els estels.
sorres d’oblit, cementiris de l’aigua.



Indrets i camins. Edicions joescric.com








13 comentaris:

Mandarinada Contraproduent ha dit...

El mar, sirenes, records, convinacions que s'uneixen en temps d'estiu.

A l'hivern tot es diferent.

Sani Girona Roig ha dit...

Ondia Júlia ...
Preciós i emotiu ... Terrific !!!!

Una abraçada poètica
i un petó
Sani

Albert de la Hoz ha dit...

Bona tarda Júlia,
Un parell de coses. Encara que no em canso de dir que llegir poesia no és cosa meva, reconec que els mots estan molt ben posats, que per mi ja és molt.
Com en una entrada anterior parles de Xirinacs, jo només em permeto dir que moltes persones tenim el moment oportú en la vida. Xirinacs va tenir el seu moment, però no vol dir que sempre l'encertés. A un altre nivell Adolfo Suárez va tenir també el seu; així tants altres.

Francesc Puigcarbó ha dit...

NOMES LI FALTA LA MÚSICA A L'HAVANERA, un cremat, la platja i la remor del mar

Júlia ha dit...

Doncs sí, mandarinada, a l'hivern tot canvia...

Júlia ha dit...

Gràcies, Sani, ja veig que tornes a estar per aquí, espero que hagi anat tot bé.

Júlia ha dit...

Donc sí, Albert, ésser en un lloc en el moment oportú o en el moment equivocat fa que tot sigui molt diferent, espero que hagin anat bé les vacances.

Júlia ha dit...

Gràcies, Francesc, espero que a algun grup d'havaneres li interessi aquesta lletra i altres que tinc, he, he. Llàstima que jo no sé música.

ddriver ha dit...

molt maca

Júlia ha dit...

Gràcies, driver!!!

Yayo Salva ha dit...

Ja feia molts dies que no podia venir a visitar-te. I m'he trobat paisatjes íntims plens d'harmonia.

Júlia ha dit...

Gràcies, Yayo, bon dia!!!

Albert de la Hoz ha dit...

Doncs sí, les vacances molt bé, com t'imagines, dia a dia, les estic posant al blog.