29.12.07

Ballem i mengem, que la vida passa



De totes les festes de l’any, no sé si és a causa de males experiències vitals, però la de la Nit de Cap d’Any, el Reveillon, Rovellon, com deien a casa meva fa anys, és la que més ràbia em fa.

S’han aplegat i han fet fortuna al llarg del temps, en aquesta nit, tota una sèrie d’absurdes xaronades de tota mena, al meu entendre. El conjunt, el kit reveillonenc, es concentra en una bosseta que et donen a molts indrets on et veus gairebé obligada a anar a passar l’estona, i que conté:

El raïmet, generalment de poca qualitat, aspre i de pell dura. Uns barretets platejats o daurats de cartró o de plàstic, antenes o màscares.
Paperets i serpentines.
Un espanta-sogres o una trompeta de cartró, o ambdues coses.
Una ampolleta de xampany dolent, amb tap de plàstic fàcil de treure i fins i tot la copeta, també de plàstic
.

La cosa no acaba aquí. Per anar a celebrar la nit, tant si vas al centre cívic, com al càmping, com a un lloc de més categoria, àdhuc al teiatru, que aquesta nit també fa l’agost, cal que et possis de vint-i-un botó, escotada i a la fresca, amb perill d’encostipat imminent, joies de bijuteria més o menys cara segons possibilitats i pentinada de perruqueria, mitges fines i talons incòmodes. Els homes, com que poden anar amb americana, no passen mai fred, és clar.

De vegades vas, també, a sopar. Els sopars, si són de fonda, caríssims i estranys. Si són més casolans, també són estranys, perquè sembla que aquests dies hem de menjar coses rares i fer-nos malbé l’estómac amb tota classe de marisc i salsetes. Quan arriben les campanades, actualment, se sol connectar la televisió, segons el criteri ideològic de l’indret posen la primera o la tevetrés, però, pel cas, és igual. Els mateixos locutors de les teles es mengen també els raïms i quan acaben fan tota mena de bestieses i a més, connecten amb tot d'indrets del món on la gent fa, també, bestieses, salta, crida, s'abraça, balla i s'empitofa. Els programes de Cap d’Any televisius són dolentíssims, encara que crec que hi va haver una excepció, la de la Cubana d’abans amb aquell inoblidable ‘Tevetrès no fa res’, que és el millor programa de Reveillon que he vist per la tele en la meva vida.

Aleshores ve el moment d’ennuegar-se amb el raïm. En acabar tothom comença a fer-se petonets. Fa anys, a casa nostra, no ens petonejàvem a cada moment, però aquest costum s’ha estès com una taca d’oli. Tothom va desitjant bon any, muà, muà, fins que quedem esgotats i aleshores, si ets al teiatru, encara, seus i acabes de veure la funció, però si ets a d’altres llocs et tocarà ballar pels descosits, la conga, los pajaritos, i el que toqui, i contemplar tota una colla de gent que en porta més al cap que als peus i que va bufant l’espanta-sogres o la trompeteta.

Has d’anar a dormir tard, si pot ser, quan surt el sol. Si tens sort, l’endemà pots descansar, però hi ha moltes famílies que també fan dinar gros el primer dia de l’any, o sigui que tocarà anar a afartar-se, això si no tens la desgràcia que et toqui a tu fer el dinar a casa teva, ser l’amfitriona, vaja.

Antigament, el Cap d’Any se celebrava de forma modesta, familiar i raonada. El jovent sortia, i el raïm es menjava a la festeta on anaves, s’havia sopat abans. Ara tot s’ha endarrerit, de vegades el raïm es menja a la casa familiar i desprès, els joves, se’n van de gresca fins... Aquí, a casa nostra, hem estat més gent de dinars que no pas de sopars, suposo que per això diem Cap D'Any i no Fi d'Any, però ara la cosa ha canviat i com que en lloc de substituir unes tradicions per les altres tendim a l’acumulació integral, es fa reveillon, sopar de fi d'any, dinar de Cap d’Any i el que calgui, de la mateixa manera que fem Tió, Papa Noël, Sant Nicolau, Reis i la resta. I de cada modalitat, diferents derivacions: el Tió de l’escola, el Tió de l’Esplai, el Tió dels avis, el Tió dels oncles, el Tió dels amics. Un altre costum que abans em feia gràcia i ara sant gervasi, per l’excés, és l’amic invisible.

Amb la incorporació de les festivitats dels immigrants i al pas que anem, em temo que sortirem a fira diària, ben aviat. Aquest anys me’n vaig a muntanya, per la festa, però sé que no em lliuraré del sopar, ni del raïm ni, potser tampoc, de la bosseta de cotillon. Estem immergits en una societat d’excessos i no hi podem fer res, al capdavall, si no fas com els altres et trobes sol i deprimit i en alguns moments també es passa bé amb les colles i els parents, en moments puntuals, encara que en d’altres voldries fugir a clapar a casa teva. Per cert, m’he deixat al tinter tota aquesta proliferació de roba interior de color vermell que s'ha anat posant de moda. Voleu dir que després de tanta gresca obligada encara hi ha qui està per a excessos eròtics amb complements monocolors???


Sempre fa una mica d'angúnia pensar que en un món amb tantes misèries tu t'estàs afartant, però aquesta nit arribo al súmmum de la mala consciència.


14 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Francesc Puigcarbó ha dit...

Es que m'he equivocat i t'he enganxat una altra cosa.
Volia dir que trobo aquesta festa la mes beneita i pocasolta de totes les de Nadal. Fa ja anys que no anem a sopar fora,bé, fora si, però a casa de la meva filla segona i a dormir a quarts de dues com a molt. La tele ni s'engega, o està allí i ningú li fa cas. Sóc molt més de la tarda/nit de reis, quan com deia na Mafalda, em sento terrorista de la felicitat (ara amb els nets, hi és clar)

Jaume Puig ha dit...

Jo recordo que durant la meva joventut també era “important” divertir-se. Però potser no estava tot tan pautat com ara. Els menús dels restaurants, les andròmines per fer fressa i tot això que expliques tan bé. Ho volen donar tot tan predeterminat que el que diu en Francesc és el més transgessor que he sentit. És un veritable terrorista social ;-)

Que tingueu uns bons reis ( mua, mua, mua, ho sento Júlia soc convencional) i que us portin moltes coses. Be, moltes tampoc, que si no tindrem mala consciència.

Felicitats pel teu bloc Júlia.

Sani Girona Roig ha dit...

Bé, jo només aprofito l'avinentesa per desitjar-te bon any 2008, Júlia.
Gràcies per tot el que has escrit i ens has deixat llegir el 2007: un plaer!
Continua tan tu-mateixa-com-fins-ara perquè en poguem continuar disfrutant!

Anònim ha dit...

És la nit de cap d'any. Són 3/4 de 12 de la nit i estic sol a casa. No he pugut més i he dit prou. La meva companya i els meus fills han sortit de "festa", però jo són a casa escoltant bona música i animant el foc de l'ànima.

No us desitjo bon any, perquè prefereixo desitjar-vos, en general, que tingueu molta sort..., aquest any, el que ve i tots els altres.

Júlia ha dit...

Doncs jo també, Francesc, no sé si és pels records que en tinc, sóm 'de Reis', i ja veus el que penso del 'reveillon'. De tota manera, Bon Any 2008!!!

Júlia ha dit...

Gràcies pel comentari i la visita, igualment, Bons Reis i -amb cotillon o sense- Bon Any!!!

Júlia ha dit...

Gràcies Sani, i tu que puguis llegir-ho, una abraçada en començar aquest any 2008!!!

Júlia ha dit...

Anònim, has fet molt ben fet, jo no he estat tan valenta, he, he. Certament, la sort hi té molt a veure, així com l'atzar, en tot el que ens passa. Mercès per la visita!!!

jaka ha dit...

Bon any 2008 !!!
Amb rovellon o sense !!!
Una abraçada,
=;)

Empar ha dit...

Bon 2008 a tothom. jo m'estime més esperar un any amb bons moments que no pas recórrer al topic de la sort. manies personals.
Salutacions de la lectora més fidel que tens al P Valencià, Júlia!!

Júlia ha dit...

Gràcies Jaka, espero que vagi bé el nou any i que cuidis la Katerina, Bon 2008 i Bons Blogs!!!

Júlia ha dit...

Gràcies Empar i que sigui aquest un any excel·lent, aquest i tots els que vinguin! M'alegro molt de tenir seguidors valencians, és un honor!!!

Enric H. March ha dit...

A casa ho celebrem en família. Amb les nenes. Sopem fora i tornem a casa perenjar el raïm, torró i cava. Fem zàping a la tele per buscar sobretot cançons antigues i deixem que el temps passi fins que arriba la son. Per Cap d'Any no fem res.

Bon any, Júlia i companyia!