21.1.08

Poema sense nom





Sanguinyol al bosc vell, i noguerola
i un dibuix de cornella a l’infinit.
Adobo pells d’herois i les blanquejo,
en faig cuirasses per soldats ardits.

Amb elm de fulles de tulipa suro
pels vells carrers on nien rodamons,
llegeixo anuncis de colors, flirtejo,
amb cent fantasmes, tendres i xarons.

Feble és el temps, em moc a les palpentes,
condueixo automòbils de lloguer,
escolto melodies d’altres segles,
veig el món a la tassa de cafè.

Sota una carpa, una bubota escolta
tots els meus planys, ella em promet diners
salut, amors, disbauxes i proeses.
Dibuixo al gran sorral, tres lletres: RES.


7 comentaris:

Francisco Ortiz ha dit...

Mi admiración, una vez más.

deltamar ha dit...

Molt aconseguit, Júlia. M'agrada.

Júlia ha dit...

Gràcies, Francisco i Deltamar!!!

Sani Girona Roig ha dit...

M'encanta descobrir aquestes paraules ..
És un poema preciós com tots els teus.
Rendit, jo també, com el FO, una altra vegada...

Júlia ha dit...

Gràcies també a tu, Sani, amb aquest públic tan generós ja en tinc prou, perquè com deia Juan Ramon a les seves dedicatòries:
'a las minorías, siempre'.

Jaume Puig ha dit...

Preciós Júlia.

Júlia ha dit...

Jaume, molt agraïda.