1.2.08

FEBRER




Febrer

La ràdio diu que retornarà el fred.
Al capdavall, un hivern sense fred
és un hivern estrany,
però encara ens sobta el pas de nuvolades,
i les glaçades, els caramell de gel,
el gèlid vent, la solitud vençuda
per la florida breu d’un romaní.

Els ametllers comencen a esclatar
sota el sol i el cel blau d’un matí antic.

Sempre el bon temps acaba per tornar,
però també el fred. Els cavallets de fira
on voltem, amb ridícula supèrbia,
canvien els paisatges amb constància,
gronxats per l’aspra meteorologia.

Anticicló, baixes pressions, temperatura
de xafogor i boira gebradora
i núvols prims i aire polar que arriba
de mítics deserts freds d’un nord llunyà
on també hi ha famílies i passions,
infants i vells, enveges, cementiris
i tot allò que sembla original
i diferent, quan creiem que ens pertany,
que ha esdevingut autobiografia,
però que no és res més que l'urc humà,
fràgil i temporal, com la rosada.

Júlia Costa

8 comentaris:

Gonzalo ha dit...

Gràcies, Júlia.

Júlia ha dit...

De res, només faltaria, a tu per la visita.

Francesc Puigcarbó ha dit...

bonica reflexió

Júlia ha dit...

Gràcies, Francesc.

Deric ha dit...

Molt bo.
Per cert, t'he de passar un enllaç d'un premi literari de Salt, es diu "El setè cel", si busques al web de la biblioteca de salt (pel google) ho trobaràs, jo penso votar per La descomposició de la llum!

Júlia ha dit...

Gràcies Deric, ja ho miraré!!!

Gonzalo ha dit...

Bé, si pagues les visites amb poemes, ja pots començar a escriure! :)

"Gràcies" vol dir: el poema ha arribat. Ara, qui sap quan i per on sortirà. No sé si és cosa meva o general, però a mi molta poesia, quan m'arriba, m'aboca al silenci.

Júlia ha dit...

Tinc un munt de poemes per pagar moltes visites, Gonzalo... ara bé, no sé si tots són prou bons, ep.