9.3.08

Reflexió evocadora

Santa Madrona

El campanar, entre terrats, s’enlaira,
guaita l’abaltiment del barri antic,
i desitja, el castell de Montjuïc,
arrabassar el tresor d’algun drapaire.

Dels vells focs n’ha restat una guspira,
la santa duu un vaixell sense retorn,
enyora el pa calent d’algun vell forn
i el so perdut d’uns cavallets de fira.

Torna la fresca del palmó daurat
i un dijous sant amb gust de farigola
i una quaresma de color morat.

Resta al confessionari, agenollat,
un infant que ha trencat la guardiola
per a treure'n espurnes de pecat.
Júlia Costa (Indrets i camins, edicions joescric.com)

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

clavat! amb regust de farigola.
Bon diumenge i no t'ho oblidis d'anar a votar.

Júlia ha dit...

Igualment, hi aniré, hi aniré, però m'agafen ganes de fer 'pito, pito, colorito...'. És clar que l'atzar em pot donar un disgust.

Anònim ha dit...

L’atzar passa... mentre no sigui l'Aznar !!!

Abraçades,

Júlia ha dit...

Gràcies Jaka, i bon dia... Ja s'han desvellat les incògnites i poques sorpreses, em sembla.