1.6.08

Sense tele i sense seny


Una servidora ja es fa gran i no se sorprèn de gairebé res. Però una de les bestieses que encara em provoquen una certa angúnia és quan m’endinyen com a notícia bomba qualsevol fet intranscendent i poca-solta. Les notícies dels noticiaris són plens de coses absolutament prescindibles mentre que els fets seriosos i les situacions dramàtiques de veritat, barrejades amb la resta, semblen fullaraca. Això sí, de tant en tant no ens escapem de veure algun cos mutilat, taques de sang –aquesta afició a enfocar la taca de sang, quan no hi ha res més, resulta preocupant- i operacions de cirurgia amb unes quantes tripes o pulmons en primer pla.

Avui, llegeixo aquesta perla, sobre uns nens que a Estrasburg han participant en l’excitant experiència de viure uns quants dies sense tele ni consoles, però consolats pels molts jocs i tallers que la comunitat que els envolta els ha organitzat:

Han estat 10 dies sense televisió, sense ordinador i sense consola de jocs. Deu dies d'abstinència tecnològica que han convertit els 254 alumnes d'un col.legi de primària d'Estrasburg (a l'est de França) en autèntics herois de la pantalla. Paradoxes de la societat mediàtica, la gesta d'aquests nens d'entre 6 i 11 anys, sotmesos voluntàriament a aquesta experiència inèdita a Europa, no ha parat de sortir en els informatius de totes les cadenes de televisió.


Malgrat la temptació de veure's a la televisió i disfrutar dels seus cinc minuts de glòria, la gran majoria dels escolars han aguantat el tipus. Havien estat preparats per fer-ho. Abans de llançar l'operació, anomenada Repte, 10 dies per veure les coses d'una altra manera, el director de l'escola Ziegelwasser, Xavier Rémy, va buscar la complicitat tant dels escolars com dels pares del barri popular en què es troba el centre. "Alguns fins i tot han baixat el televisor al traster", comenta el director, orgullós de la "serietat" amb la qual els nens s'han pres el repte...


Em temo que algú no passi l’experiència, una mica elaborada, al paper convencional i que d’aquí un temps no ens vinguin les orientacions curriculars amb un afegitó sobre la conveniència de repetir la cosa per les nostres contrades. A l’escola, amb l’escola i, suposadament, per a l’escola i els infants, es pot fer de tot, tota mena de provatures, com a la cuina del Bulli. El fet paradoxal és que els nens surten a la tele perquè no miran la tele, ves, quines coses.

Doncs hi ha molts nens, molts més que els d’Estrasburg que passen sense tele i gairebé sense bufar cullera, pencant molt més que els adults en edat laboral del món que va gras, o sobrevivint com poden, ves. Que al barri dels francesos ben peixats la cosa hagi tingut un cert ressò, o a la tele local de la ciutat, passi, que tots som humans i hem tingut nens petits. La resta, un producte d’aquesta societat còmoda, que quan no raja l’aixeta, tant la de l’aigua com totes les altres, més simbòliques, ja no sap quin pito tocar ni a quin sant dirigir-se. Ja ho deien els meus pares, quan no volien empassar-nos les farinetes amb grumolls: ‘De quin pau feu rosegons, massa tips!!!' Al capdavall, la filosofia és una mica la d’aquells programes de la masia de primers de segle, o de l’illa dels famosos.

Sisplau, que no se’ls acudeixi endegar experiències rares i deixar-me sense ordinador un mes i mig!!!!
Traducció al castellà: Caracteres Ocultos

14 comentaris:

Biel Barnils Carrera ha dit...

A mi tampoc em podrien deixar sense connexió a internet, em matarien. Sense tele sí, doncs no la miro gens-gens-mai-mai. Sense ràdio també em costaria una mica viure. Però tot és adaptar-se. Quan descanses d'una cosa que fas servir cada dia també va bé.
La reflexió que fas al principi del teu escrit és prou interessant i necessària de recordar. Els mitjans ens donen informacions fullaraca barrejada amb informacions molt importants. Cal estar alerta.

Francesc Puigcarbó ha dit...

pobrets, qui patiment. No t'ha de sorprendre però aqest tipus de notcies als medis, de fet a Collonades tot erl quer hi poso cada dia ho trec dels diaris,. arriba n oment que paro per no posar-hi mes animalanes.
ah! ja tinc "la descomposicio de la llum" ahir e varen trucar que ja el tenien i auqest matí l'he anat a buscar. Ja m'el llegiré, S'han de llegir els llibres, oi?

Júlia ha dit...

Biel, és que em sembla que les notícies 'serioses' mereixerien ser serioses i deixar la resta, esports, moda, cinema i el que calgui per a d'altres programes, però em sembla que no hi ha res a fer.

Júlia ha dit...

Doncs sí, Francesc, de collonades no te'n faltaran mai, al pas que anem.

Vaja, quina emoció, al menys funciona el tema, perqué tal i com va l'editorial, ja té mèrit.

Ja em diràs què et sembla, doncs, espero que t'agradi, i parafrasejant Joan Crawford: digues-me que t'agrada encara que sigui mentida... he, he.

Ferdinand ha dit...

Jo avui la demanaré a la llibreria.

Punt número 2: sense tele, de fet no la miro mai, llegeixo els diaris per internet (si m'ho treuen durant 1 mes, no passarà res, estaré desinformat, però a vegades per saber què passa al món val més amagar al cap sota l'ala)

La frase de Crawford m'agrada molt, digue'm que m'estimes encara que sigui mentida, digue'm que sóc bo (i estic bo) encara que sembli un monstre...!!

Júlia ha dit...

Doncs jo, Gulchenroz, sí que em miro la tele a vegades, no massa, però crec que la trobaria a faltar i que el problema no és la tele, ni l'ordinador, ni la consola, sinó les persones, la veritat. La resta són instruments al nostre servei.

Sobre els diaris, la veritat és que no els miro tant com abans, recordo un company de feina que em deia que la política l'avorria, és que ja em passa el mateix, a més, com que, de fet, tenim tan poc poder d'intervenció...

És una frasse clàssica, podríem entrar en el tema de la necessitat de mentir en moltes ocasions, ara bé, el fil que separa la mentida de la veritat o de les mitges veritats és molt primet.

Jo la dic sovint fent referència a la meva producció literària perquè la gent fent-se el sincer et pot enfonsar -bé, a la meva edat, ja no massa- i moltes vegades no saps si els mou la sinceritat sincera o la gelosia o `les ganes de fer la punyeta, que també.

La 'veritat' és que la societat se sosté sobre unes certes normes de convivència que comporten mentir una mica o molt, ja diuen allò que dient les veritats... i perdre les amistats, mai!

Albert ha dit...

Quan a Birmània va passar el que tots sabem, la primera notícia de TV3 va ser no sé què del Barça.

Sobre això dels nens em ve al cap un documental que es diu LA ESPALDA DEL MUNDO. El cert és que informació no ens manca, una altra cosa és si ens diuen la informacio útil.

Júlia ha dit...

Doncs sí, Albert, ja sé que passa i el que és més greu, que hi podem fer poca cosa, però no deixa de sorprendre'm cada vegada que m'ensopego amb aquesta mena de bestieses inflades com una notícia-bomba, mentre ens empassem granotes i escurçons.

Ferdinand ha dit...

Sí, Júlia, era jo el de Pedrolo. Tot just avui he vist el comentari d'en Tibau sobre el llibre. Molt aviat també un post al meu bloc.

Anònim ha dit...

Però això de deixar gent sense tele ja ho havien fet a tevetres, i en van fer precisament un programa de tele... en allò què en diuen "prime time".

Júlia ha dit...

Doncs quina casualitat, Gulchenruz, suposo que es deu haver fet una nova edició i per això es torna a llegir. Ja em diràs el 'què'.

Júlia ha dit...

Doncs, sí, Antoni, és que sempre estem redescobrint la sopa d'all!!!

RY ha dit...

D'aquest tema en vaig parlar fa una setmana (quan es feia l'experiència) i ahir. Si entres a Libération edition de Strasbourg sabràs més. Hi ha molt de mediàtic en tot el tema però el cert es que moltes famílies s'han reprogramat uns dies.

Júlia ha dit...

Doncs ja ho mirar RY, però vaja, que una flor no fa estiu i que em sembla que és quedar bé amb poc 'gasto'.