17.7.08

Ràdio, tele i ball de bastons

Aquests dies de vacances escolto més la ràdio i em sorprèn la identificació sentimental amb el senyor Bassas, gran professional, per altra banda, que es manifesta a través dels molts missatges que sembla que li arriben i dels quan en llegeix i comenta uns quants. Malgrat que imagino que per vergonya aliena només ens deuen fer arribar una centèsima part de la literatura epistolar que ha generat el tema, escoltar les lloances desmesurades i hiperbòliques al programa, al seu director, als tertulians i al que sigui que s’hi relacioni em fa una mica d’angúnia i tinc la sensació de que fins els afectats i nominats se senten incòmodes davant de tanta retòrica incondicional. Perquè ja sabem com en són, d’efímers, aquests amors a la gent mediàtica. Grans comunicadors d'altre temps han mort vellets, gairebé en l'anonimat absolut.

Tothom sembla que opina sobre la veritat del ‘cas’ però l’afectat no ha explicat pas amb claredat els motius i el que han dit els manaies tampoc no ens ha aclarit res. Tant de dret que tenim a la informació i tan poc que ens informen els informadors. No cal, és clar, perquè hi ha tant d’experts en tota mena de coses que ja ens n’hem fet una idea. Ara bé, és una idea objectiva o mediatitzada per totes les nostres dèries? Quan sóc a casa, ho admeto, sovint poso Els Matins, però mai no he estat incondicional de ningú, ni del senyor Bassas ni d’altres, el conjunt era prou bo però algunes de les tertúlies eren fluixetes, i en ocasions m’empipava percebre una mena d’idees preconcebudes i una certa intenció de ‘sentar càtedra’. He generat un refús potser injust vers tants totòlegs que retrobo aquí, allà i més enllà, i a tants tertulians que viuen del cuento, que potser ja estic disposada d'entrada a trobar pegues a tot el que diuen. Un altra tema negatiu és la publicitat, que havia augmentat de forma exponencial durant els darrers anys.

S’incideix molt en el tema nacionalista i els lerrouxistes i sociates al poder i a l'aguait. Jo incidiria en d’altres, com ara la davallada de la qualitat i el el fet que la ràdio nostrada i líder d’audiència sembla no tenir massa en compte les audiències, ni falta que li fa. Recordeu que es va bandejar el programa dels Viatgers de la Gran Anaconda, posant-lo primer a hores de l’albada dominical, no sé sap per quins estranys motius ja que em consta que hi va haver protestes, encara que el nombre no sigui comparable a les que ha generat el senyor Bassas. En aquest cas, el de l’Anaconda, no crec pas que la qüestió tingués a veure amb la crosta aquesta sinó amb la miopia i mediocritat dels dirigents, que també van fer minvar aviat la qualitat de aquella Catalunya Cultura de vida breu i esponerosa.

La TV3 també, pel meu gust, ha anat de baixa, ja fa molts anys que rodola i navega a la deriva després d'aquells inicis amb tanta empenta, i la cosa ja va començar a fer figa durant la darrera etapa convergent, no tot és culpa del tripartidisme vigent. Per cert, em sorprèn i gairebé m’espanta el moviment mediàtic que va generar això de la nit del Cor de la Ciutat, sèrie que fa molt i molt de temps que no veig i que s’aguanta per l’esforç d’uns bons actors que gairebé, en molts casos, han esdevingut una mena de funcionaris. A més de la sèrie, a la mateixa tevetrès comenten la sèrie un dia a la setmana al magazine de tarda i filosofen com si fos una cosa realment seriosa, amb una certa ironia, això sí. Per no parlar de la papanateria ventplaniana. També als matins de Catalunya Ràdio he pogut escoltar cartes que enviava el públic de la sèrie, amb confessions que inquieten força: grans emocions, plors, identificacions amb els personatges... En fi, que sembla que la catarsi col·lectiva és forta i majoritària. Pa, circ, ràdio, tele i divertim-nos fins a morir, que deia i argumentava el ja força oblidat Neil Postman. Fa basarda pensar com es pot moure la gent des dels mitjans de comunicació i el que es podria aconseguir amb tot plegat en males mans, però mogudes per cervells d'intel·ligència remarcable. La mateixa mediocritat dels mandarins ens protegeix de tragèdies més grans. De moment.



10 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

plega bàsicament perque li varen dir com havia de fer el programa a partir de la següent temporada, i qui havia de convidar i a sobre es volien carregar l'APM.
Quan a TV3 no ho sé, no la miro.NI la tres ni la dos, ni cap. Bé aquests dies miro el Tour, es una espècie de ritual dels temps d'Indurain

zel ha dit...

Doncs mira, jo tampoc ho tinc gaire clar, bàsicament per tot el que dius, aquesta sensació de què quan parlen alguns semblen tenir la raó i déu al seu costat i per l'altra banda, em carregava una miqueta el paper de "superbassas", que arriba arreu i a tothom commou.
Jo també he trobat a faltar els viatgers, i tampoc entenc això de les sèries infinites...

Petonets!

Anònim ha dit...

Francesc, m'agrada veure el tour pels paisatges, em fa l'efecte que viatjo. Sé de gent que li passa igual. Quan van fer l'Eurocopa, vaig trobar a faltar imatges de Suïssa i d'Austria.

Júlia ha dit...

Hola, Francesc, sí, això expliquen, però el fet és que el senyor Bassas no ho va explicar i no entenc massa el perquè, bé, me l'imagino, en el fons qui paga mana i val més no tancar-te cap porta.

Jo me la miro cada cop menys, també, però vaja, encara en faig ús. Això del tour em recorda que els senyors grans del meu temps, el pare, el sogre i molts més, n'eren grans seguidors, suposo que és el que diu un comentari més avall, que sembla que viatgis.

Jo, és que amb aquests ciclistes, em canso tan sols de veure'ls. Per cert, un esport que caldria estudiar en profunditat, és el que dona més joguines trencades i ja és veu com va el dopatge, tot plegat hipocresia doncs ja se sap que per fer el que fan no pot estar massa 'normal'.

Júlia ha dit...

Doncs sí, Zel, penso com tu, massa devoció vers aquestes persones i massa identificació carrinclona. I massa tertulià a la nòmina, també.

Una altra cosa és que es pugui considerar que, en general, la política que porten els qui manen als mitjans és correcta o no.

Júlia ha dit...

Jasapski, això que us passa li passa a molta gent, per això ja fa molts anys que té èxit. Arrapapar-se al sofà veient desfilar els paisatges francesos és bonic. Una altra cosa és que l'esport en ell mateix ja em fa una mica d'angúnia per tot el que té al darrera.

Francesc Puigcarbó ha dit...

avui ho ha explicat Júlia, l'Antoni Bassas vull dir...

isnel ha dit...

A mi en Bassas em cansa una mica, també, ell, els seus tertulians, els seus espais (el de la Judit Mascó, per exemple, buf!). Només l'he escoltat a estonetes curtes, però un canvi penso que anirà bé. I sí, massa autobombo pertot arreu. I no, en Bassas no em fa pas patir ben gens, perquè segur que ja li estan oferint l'"oro i el moro" perquè vagi on sigui. Sobre la gala del Cor de la ciutat, allò de diumenge a la nit, vaig passar molta vergonya aliena (es diu així, no?). Quina cosa més encarcarada, maremeva, més previsible i més avorrida! En general, els "nostres" mitjans de comunicació em comencen a cansar una mica.
Bon estiu!

Júlia ha dit...

Sí, Francesc, ja ho he escoltat, per cert, un programa que reflecteix el que ja vaig comentar, misticisme nacionalista amb final amb Lluís Llach inclòs, ho trobo excessiu.

Júlia ha dit...

Isnel penso com tu i poques vegades aguantava el programa sencer. La Judith Mascó com a model serà molt bona i és molt maca, però la veritat és que com actriu i presentadora... En fi.

Avui el programa ja ha estat excessiu, amb el comiat, lectura de cartes, l'autoproclamació per part del mateix senyor Bassas de 'programa millor de Catalunya'. No entenc que valorin un programa per l'audiència, això ens portaria a resultats perversos i a més hi pot haver programes molt minoritaris boníssims.

Lamento que les coses pels mitjans vagin com van, això és una cosa i l'altra aquests personalismes tan exagerats lligats al 'ser' nacional que em fan basarda, la veritat.

I, sí, vergonya aliena tot plegat i la sensació que jo no sóc de la colla.