25.9.08

A reveure, Ramon Calduch

Vull fer un petit homenatge a Ramon Calduch, que amb les seves cançons va acompanyar tants moments de la meva joventut. Per cert, i ja que ahir parlava de temes lingüístics, cal dir que en els seus darrers anys de cantant ho va fer molt sovint en català, com en la mostra entranyable que he penjat en aquest post, i que dedico al seu record. Fa molts, molts anys ens dividíem entre seguidores de Calduch i de Guardiola, a mi, aleshores, en Josep Guardiola em semblava més 'modern'. Aquests cantants, excel·lents professionals, vam marcar tota una època i van tornar a cantar de grans durant un temps, per a gaudi de nostàlgiques impenitents com jo mateixa. Ara sembla que tots érem dels Beatles o dels Rolling, però el cert és que érem del Duo Dinámico i, també, de Calduch i/o Guardiola. Descansi en pau, aquest cantant, al cel dels artistes de casa.



3 comentaris:

Marali ha dit...

Que el cel dels artistes l'aculli i que descansi en pau.
Jo també era de Duo Dinámico, i de José Guardiola / Ramon Calduch, era de Josep Guardiola pel que tu dius que semblava com més modern.Amb els anys m'he adonat que en Guardiola tenia una veu molt maca, cantava molt be però era molt fred i en canvi en Ramon Calduch transmitia passió.

Júlia ha dit...

A mi m'ha passat igual, Marali, ara m'agrada més Calduch, també. És molt més passional, com molt bé expliques.

Anònim ha dit...

LES TEVES PARAULES A RAMON CALDUCH,MOLT JUSTAS. LA BRUIXA DIU QUE ERA UN "CHIRUCAIRE". JO ADMIRO LA SEVA BONA VOLONTAT I LA SEVA VALENTIA. ERAN TEMPS "FOTUTS". JUGANT AMB B.......