28.11.08

Dones i poesia a la literatura catalana

L’amic Saragatona ha penjat al blog un bell poema de Concepció G. Maluquer (quina mania de dissimular els cognoms castellans que tenim, ai), escriptora avui, crec, poc coneguda. Per diferents circumstàncies m’han encarregat una xerrada per als components d’un grup de lectura de jubilats i he triat ‘dona i poesia a la literatura catalana’. La veritat és que hem tingut i tenim molt bones poetesses (he de dir poeta o poetessa? amb tantes tendències diverses ja no sé per on navego), però malgrat les bones intencions, a l’hora de la veritat no tenen el ressò mediàtic ni canònic dels senyors. Encara bo que van donar el premi a Abelló, val més tard que mai, és clar.

M’adono que al blog he penjat en ocasions poemes de senyores i hi he fet referència. De tota manera acceptaré suggeriments, doncs segur que n’hi haurà unes quantes que se m’escaparan a l’hora de parlar-ne.

D’entrada i cito de memòria: Maria Antònia Salvà, Clementina Arderiu, Maria Àngels Anglada, Montserrat Abelló, Joana Raspall, Concepció G. Maluquer, Carme Guasch, Rosa Leveroni, Celia Viñas, Mercè Rodoreda, Quima Jaume... M’adono que em falta gent jove, ep. S’accepten referències i poemes.

23 comentaris:

Júlia ha dit...

Maria Mercè Marsal, per descomptat, que se m'ha quedat al tinter, ai.

Montse ha dit...

Júlia Costa, Montse Assens, Isabel Barriel, Anna Garcia Garay, Carme Rosanas...

en veu baixa ha dit...

Gent més jove, doncs, mira, i deixa'm agranar una miqueta cap a casa, et recomane Maria Josep Escrivà, la que fou fa poc "poeta de Barcelona" amb el seu llibre "Flors a casa". Ací tens un poema que fa poc vaig penjar al meu bloc. Per cert, també és interessantíssima Anna Montero.

TEULATS DES DE L'AIRE


Hi havia nens jugant a la pilota.
Hi havia un gos lladrant, o potser més.
Hi havia ous en un cistell. Vertigen
de la llum a les teulades, tan belles
des de tan alt.
Amb la frisança del desert hi havia en l'aire
un lleu perfum de farigola.

Hi havia un gos, xiquets, una pilota.
Trencaclosques de cossos dislocats.
Per una escletxa, enmig dels enderrocs,
potser hi havia encara un tros de cel blavíssim.
Hi havia mosques al cistell, i l'eco
dels lladrucs com un miratge, però
ni rastre del perfum de farigola.

I és que diuen, diuen que hi havia,
abans dels nens, del gos i la pilota,
diuen que allí hi havia un insurgent.


Maria Josep Escrivà, Flors a casa

Francesc Puigcarbó ha dit...

A mi m'agrada na Susanna Rafart, i la noia aquella valencoana que varem comentar: Irene Climent.

pere ha dit...

Ei, noia, que no pares!
Hi ha tantes poetes i poetesses excel·lents!
Jo, a part de les que coneixem i compartim -tu inclosa- inclouria també una mirada internàutica. Com a Francesc, em sembla que Irene Climent representa perfectament una nova -potser ja no tant, perquè n'hi ha moltes altres- poesia a tenir en compte; un camí poètic de nova genearció que, a més, és perfectament intel·ligible en el seu cas, i literàriament molt competent. O la Rosa Comes, del bloc "Poètiques".
En fi, que tinguis èxit i ja ens diràs.

Júlia ha dit...

Perdó, Marçal, ep!

Júlia ha dit...

Montse, totes aquestes, evidentment, i tant!!!

Júlia ha dit...

Hola, En veu baixa, gràcies i felicitats pel teu blog que no coneixia, és excel·lent!

Júlia ha dit...

Ai, Pere, però és que jo voldria que em sortissin feines 'remunerades' i totes em surten intel·lectualment voluntàries, ai.

Rosa Comes, certament. I la 'nostra bloguera' Violant de Bru, òndia, això és com un cistell de cireres.

I, per cert, mirant antologies 'convencionals' aquests dies m'adono de com es bandegen les senyores, encara avui... cal dir que la xarxa internàutica és una mica menys masclista que no pas el paper editat.

Júlia ha dit...

És veritat, Francesc, Rafart, encara que a mi no sempre m'agrada, però té coses molt bones.

Bé, de fet n'hi ha pocs i poques que 'sempre' agradin, serien perfectes.

També és molt interessant Dolors Miquel.

Júlia ha dit...

Estic pensant que hauré de dedicar un blog específic al tema.

jaka ha dit...

I Olga Xirinachs ?

;D

pere ha dit...

Doncs saps que no estaria gens malament dedicar un bloc al tema?
Resto a la teva disposició per qualsevol assumpte menor que puguis necessitar.

Júlia ha dit...

Tens raó, Jaka, precisament l'acabo d'afegir a la llista, i és que hi ha un gran nombre d'escriptores que sense dedicar-se 'només' a la poesia van tocar moltes tecles, cosa que els homes no fan amb tanta freqüència, per cert.

Júlia ha dit...

Doncs mira, Pere, m'hi vaig a posar, encara que els altres blogs em quedin una mica abandonats de moment...

I és que estic comprovant que les antologies són molt gasives a l'hora de mencionar senyores, ai, ai, ai.

Deric ha dit...

la meva relació amb la poesia és gairebé nula

Júlia ha dit...

Deric, segur que en algun lloc hi ha els 'teus' poemes a punt per a que els trobis, n'hi ha per a tots els gustos.

zel ha dit...

Ben cert, les dones que escriuen poesia, no es prenen tan seriosament com quan l'autor és home, i això que n'hi ha un munt.
Però, no ens passa arreu un xic igual?????

Irene ha dit...

Més suggeriments: Carmelina Sánchez Cutillas,Teresa Pasqual, Marisol González, Begonya Mezquita, Àngels Gregori, Susanna Lliberós, Maria Beneyto, Maria Fullana, Christelle Enguix...

Júlia ha dit...

Zel, crec que les mateixes dones no ens 'prenem' tan seriosament, el que em sobta és que m'està sortint una llista llarga, llarga, i que moltes són encara, invisibles.

Júlia ha dit...

Gràcies, Irene, un parell les tinc 'en llista', les altres, hauré d'investigar, sóc una ignorant, però és que m'estic sorprenent del volum i qualitat i de la manca de difusió, ai.

morenita. ha dit...

La Cèlia Sànchez Mústich de fa 10 anys, i la Susanna Rafart que no hi manqui. En té alguns de rodoníssims.

Júlia ha dit...

Hola, Morenita, em sembla que la Rafart ja me l'han 'llistat', òndia, la cosa se'm complica!!!