24.12.08

Amics invisibles i blocaires transparents


Doncs sí, aquest any m'he apuntat al Blocaire Invisible. I no m'he apuntat a les darreres Històries Veïnals perquè sóc molt despistada i no m'agraden les obligacions i no vull quedar malament oblidant-me de la història que rebo i he de retornar en dates determinades.

Sembla que s'han de deixar pistes, per fer barrila. Doncs bé, la primera:

PISTA NÚMERO 1: Qui m'ha tocat NO TÉ encara el seu BLOC/BLOG a la llista dels antologats a l'esquerra a RODALIES.

El Blocaire Invisible i les Històries Veïnals són producte de la imaginació i empenta del VEÍ DE DALT, com sabeu. Admiro de forma incondicional i devota les persones amb aquest tarannà esforçat i organitzador, precisament perquè a mi em costa molt d'endegar afers de participació col·lectiva amb cap i peus.

L'amic invisible és una activitat lúdica que des de fa anys ha assolit un gran èxit. Em temo que, com tantes coses, el seu origen és anglosaxó i ve de les valentines, regals secrets que es feien per Sant Valentí. Dic això perquè en un llibret molt antic que ara no sé on tinc desat, amb moltes activitats infantils i, si no recordo malament, precisament de Celia Viñas, de finals dels quaranta o primeries dels cinquanta, vaig llegir
la primera referència sobre aquesta activitat. Cèlia Viñas va dedicar molts llibres als infants, ella no va tenir fills, potser per això la fascinava encara més el món infantil, màgic i ple de possibilitats. Això va fer que se l'etiquetés de forma injusta com a autora de 'cosetes per a nenes i nens' i ja se sap que quan et dediques literàriament als infants sembla que aquesta dedicació perjudiqui la resta de la teva activitat creativa.


La primera vegada que vaig fer amics invisibles va ser en unes colònies a Tavertet on jo, que devia tenir disset o divuit anys, feia de monitora. Encara no sé com les famílies es podien refiar, en aquells temps, de persones tan joves que no teníem cap preparació especial, llevat d'uns cursets molt breus que vam fer a Sant Felip Neri. Una noia una mica més gran, la cap de colònies, ens va explicar el tema, els regals havien de ser artesanals o trobats a la natura. Més endavant, l'amic invisible es va nadalitzar. Fins ara. A mi em diverteix, a l'escola ho fèiem cada any però aquest curs, que jo ja no hi sóc, no ho han fet. Hi ha a qui no li agrada perquè potser en alguna ocasió li han amollat una brometa pesada o de mal gust, que també passa. Se n'ha abusat una mica, com dels regals del tió, ja que la moda i el benestar econòmic ens han portat a fer regals i regalets per tot arreu, de tres, sis, deu euros, i, a més d'arruinar-te a poc a poc vas omplint la casa de fotileses que no serveixen per a res, en general. Ara bé, pitjor és demanar regals artesanals, perquè, si no tens traça, encara et provoquen més maldecap.

L'amic invisible virtual és diferent i original. Imagino que els regals seran espirituals, intel·lectuals, és clar. Amb aquesta excusa coneixes nous blogs i et passeges cercant les pistes adients, a no ser que el teu amic invisible et deixi també alguna petjada al blog, cosa que, pel que fa a mí, encara no s'ha esdevingut, que jo sàpiga. Les pistes i el misteri formen part de la gresca, hi ha qui té molta grapa i qui no en té i es limita sòbriament a dir-te bones festes i lliurar-te l'obsequi, és clar. Esbrinar qui pot ser el teu amic o amiga és una activitat divertida. Els enigmes sempre tenen ganxo i el Poirot o el Holmes que tots i totes portem dins té, així, ocasió de manifestar-se sense necessitat de crims ni robatoris, ep.

8 comentaris:

Montse ha dit...

així doncs, ja veig que no sóc jo, la teva blogaire invisible ;)
BON NADAL, Júlia!

Serrallonga ha dit...

Ja tens raó, ja...

F.Puigcarbó ha dit...

i jo que no m'havia ssabentat de res. Per cert, hi ha una història muntada d'un homenatge a Joan Brossa el dia 30/12, al bloc hi tinc l'enllaç.

Bones Festes!

Júlia ha dit...

No, MOntse, ja m'agradaria, m'inspiraria més ja que no conec massa qui m'ha tocat.

Júlia ha dit...

Gràcies Serrallonga, no sempre em donen la raó, he, he.

Júlia ha dit...

Aquestes mogudes, Francesc, són les del Veí de Dalt, és que entre aquestes i els concursos del Tibau no donaria l'abast i m'haig de reprimir una mica.

Sí, a això d'en Brossa ja m'hi vaig apuntar fa temps, em sembla que m'han posat a la X. El que passa és que fins avui no m'havia penjat el banner aquest, que em feia mandra. Encara no sé què posaré, la veritat.

El veí de dalt ha dit...

En honor de la veritat, això del blocaire invisible no és idea meva. Jo vaig agafar el guant de qui ho havia deixat i ho hem dinamitzat de nou amb l'Anna Tarambana. Això de les històries veïnals i el cadàver exquist sí queu has sortit de la meva ment perversa...Per cert, ja comencen a caure les HV de la cinquena tongada. I el teu/la teva amic/ga invisible és algú bastant "seguit" en el veïnat (li van doanr un premi i tot!). I a Sant Felip Neri vas fer un curset? La meva escola de petit!

Júlia ha dit...

Doncs rectifico la història del tema, Veí. La ment una mica perversa sí, que li tens, he, he. A Sant Felip vaig fer-hi un curset per a monitors de colònies quan la feina no estava professionalitzada, a mitjans dels seixanta!!!! recordo que fins va venir Joan Baixas a donar alguna cosa, el de les titelles. No sabia això de la meva amiga blogaire, és que no tinc temps de voltar massa, a més, el problema es poder mirar les pistes amb tants participants!!!!