21.12.08

Bloc de notes

Homenatges
Els qui ploren la mort prematura d'un escriptor o d'un cantant potser no van llegir els seus llibres ni van cantar les seves cançons. La mort precoç ens emociona, no tant perquè ens allunya d'ells, sinó perquè s'acosta a nosaltres.


Amb aquest text acaba un article d'opinió de Joan Barril que parla de molts temes. Entre els quals, l'afició a prohibir d'aquesta pseudo-esquerra dels nostres temps la qual, impotent per resoldre problemes, a l'estil del catolicisme més tronat, fa caure sobre els caps de cadascú les culpes etèries, com si tot fos una mena de gran pecat original en el qual no hem participat però que sembla que ens esquitxa sense remei. No anem bé i, el pitjor, admetem com a normal tanta prohibició pel suposat bé comú. Em temo que trigarem en reaccionar, encara hi ha molts nostàlgics de progressies antigues que, amb el lliri a la mà, no volen admetre que els antics líders se'ns han convertit en una caricatura del que haurien pogut estar. Ara semblen tots ells (voldria relativitzar aquest 'tots' però no se m'acudeixen exemples de prou pes específic) i elles mestres de primària decadents i progres d'estar per casa però, això sí, amb una semanada molt més sucosa i sense haver d'aguantar 'el poble immadur' a les aules quotidianes. I això quan hi ha una gran necessitat d'ideees, d'oposició seriosa, d'honradesa. Ai, que patirem.


Sobre escriptors no llegits i cantants no escoltats, però homenatjats a causa del seu traspàs prematur, m'ha vingut al cap una antiga trobada de la UOC, quan estudiava Humanitats, deu fer uns deu anys, a la qual va venir Jesús Moncada. Recordo un saló d'actes mig buit, a l'autònoma, i un interès molt feble per tot allò que el nostre escriptor més lloat d'aleshores, que perdríem poc després, pogués explicar-nos. No sé si no val més ser autora ignorada que no pas autor de reconegut prestigi literari, la veritat. Potser la culpa és de la tele.

14 comentaris:

Galderich ha dit...

Ospa, Júlia, no et veig molt optimista!
El problema és que tens raó...

F.Puigcarbó ha dit...

la cosa aquesta de l'esquerra es que frega el patetisme, entre tot el vodevil de la sequera, els arbres de nadal a pedals pero endollats, l'escassetat de llum d'aquest nadal suposo que sostenible, la prohibició de tirar pedres al riu i les veleitats d'en Saura, n'hi ha per llogar-hi cadires.
Quan als escriptors o artistes oblidats, es cert però que en jesus Moncada no era gens mediàtic ni l'interessva aquest món, i l'altre dia li varen fer un homenatge a Joan Baptista Humet, molt em temo que encara ningu sap ben bé perqué. Mentre, l'Ovidi va morir enmig de l'oblit i la indiferència de tots.

Jesús M. Tibau ha dit...

els homenatges pòstums sempre arriben massa tard, per definició.
La millor manera d'homenatjar un escriptor/a és llegir les seves obres

Helènic Glauc ha dit...

Els pobles tenen els herois que mereixen. És l'audiència la que sosté programes patètics a la televisió, llibres purament superficials, etc. És la manca de cultura "real" (d'actitud front la cultura) la que converteix en anònims als monstres sagrats de les nostres lletres i arts en general. Mentre el mercantilisme decideixi la força de les nostres obres d'art, el poble continuarà gaudint del que es mereix.
Particularment, per a mi, el que importa és que hi hagi obres d'art, que algun dia, ni que sigui a la foscor de la meva cambra, i per goig exclusivaemnt meu, puguin sortir del meu cor, i tal vegada no passin del meu cor.
Respecte l'esquerra que governa... quina esquerra? però deixa, deixa, que jo de política no en vull parlar.

El veí de dalt ha dit...

Més val ser el que som i punt. Si en vida tens elogis, control.lals. Si tens menyspreus, oblida'ls. I de mort...tan li fa, no?

Xiruquero-kumbaià ha dit...

A més, cada vegada resulta més evident que molts d'aquests homenatges son fets per al major lluïment dels homenatjadors. O al menys a mí m'ho sembla.

Als pijo-progres els hi haig d'agrair un descobriment personal: atès que dia sí dia també es proclamen i reclamen de "l'esquerra", veig molt clar que JO NO SOC D'ESQUERRES.

Júlia ha dit...

Galderich, com diuen, sóc optimista ben informada, he, he.

Júlia ha dit...

Doncs sí, Francesc, patètics. I els homenatges, ja veus.

Júlia ha dit...

Doncs sí, Jesús, o escoltar els seus discos, és clar.

Júlia ha dit...

Helènic, em nego a admetre que em mereixo 'això'. Potser tens raó, però això dels 'pobles' és una abstracción tan gran... ep, que tampoc no vull parlar de política.

Júlia ha dit...

És que Veí, no es queda més remei.

Júlia ha dit...

Xiruquero, de cap manera, la cosa s'ha de formular:
'ELLS NO SÓN D'ESQUERRES'.

Que ells se'n diguin no vol dir que ho siguin, com fan els castellans 'dime de qué presumes y te diré de lo que careces'.

Gregor ha dit...

Personalment com a ex votant de IC, el Saura i els seus coleguis guais i sostenibles fa temps que em van decepcionar. Jo no sóc gaire Nietzchenia però una de les coses que criticava aquest home i penso que amb raó és que sota l’aixopluc de les paraules cristià o socialista s’amagava molta gent que es creien en una superioritat moral respecte la resta de mortals només per considerar-se cristians o socvilistes, quan en realitat amagaven una desig de voluntat de poder. Jo estic amb tu Júlia penso que no són d’esquerres, i també penso que molta gent cristiana, i socialista, (no em refereixo al partit) no es mouen per una voluntat de poder sinó per un desig de solidaritat i transformació social.
Aquest estiu a l’Escala amb els meus fills he estat tirant pedres sovint al mar, que guai si aquesta normativa que ho prohibeix queda finalment fixada, l’any que ve continuarem fent-ho i serà una activitat subversiva que sempre és molt romàntic rebel•lar-se contra el poder establert, potser podríem crear també un grup d’acció directa i clandestí, aaaah! ara ho capto en realitat les prohibicions són per estimular la revolució, i jo criticant-ho quan només es tractava d’una revolució sostenible

Júlia ha dit...

Gregor, molta gent jove com tu els votava, jo també havia simpatitzat molt amb els pesukerus fins que em vaig desenganyar, evidentment a tots els partits hi ha alguna perla de bona fe, però acostumen a durar poc, es cremen o 'els cremen'.

Es veu que allò del maig del 68 de prohibit prohibir no era gens seriós, ves. I que consti que sóc de les que crec que cal prohibir alguna cosa de tant en tant, però em sembla que ja s'estan passant...