13.12.08

Impotència consumista i d'altres misèries







Acompanyo la meva filla a mirar sabates, pel centre de Barcelona, i malgrat que vaig jurar que mai no tornaria a entrar a botigues amb musica, que ja no és ni ambiental, ni res, sinó piconadora, no sé si perquè marxis aviat i compris de pressa, per amor de mare trenco el meu jurament unes quantes vegades. I és que avui resulta impossible, sobretot per aquest maleït i estimat centre de la ciutat, tan malmès darrerament, anar a voltar per botigues que no tinguin en el seu interior, (i de vegades, moltes, arriba fins a l'exterior, encara que sempre diuen que reduiran la contaminació acústica i lumínica), música matxacona, a volum altíssim. Portes obertes, calefacció a tota màquina, aparadors inexistents, sons que farien les delícies dels torturadors psicològics estalinistes, estètica post-moderna, dependentes amb aspecte anti-sistema... I tot plegat s'ha anat encomanat, estenent com taca d'oli, i sembla normal, informal, juvenil, simpàtic, desacomplexat. (A mi no, però ho deu semblar, altrament no seria tan general, el tema).

Pel metro em topo amb un d'aquests cartells de propaganda institucional que tant odio. És del Ministeri, em sembla, però podria ser de la Generalitat o de l'Ajuntament, perquè en un concurs de collonades, (i perdoneu l'expressió masclista, que queda malament en una mestra jubilada, però no se m'acut res més contundent i gràfic), em sembla que els donarien el premi exaequo, a totes aquestes instucions que tants diners es gasten en campanyes surrealistes de tota mena destinades a educar-nos, i, que suposo, amollen moviment, diners i llocs de treball al sector publicitari.

El cartell en qüestió, d'estètica xarona, em diu que vigili amb les meves adquisicions nadalenques. Han de ser compres sostenibles (horrible mot dels nostres temps que em trobo fins i tot a la sopa de galets), solidàries (un altre tòpic que a força de repeticions ha perdut tot el valor primigeni), segures (com ara fer l'amor amb condó, tema sobre el qual ara hem de patir una nova i agosarada campanya perquè sembla que allò del póntelo-pónselo no va tenir resultats pràctics) i saludables (potser no han posat 'ecològiques' perquè no comença amb essa, però per aquí deu anar el tema), i per tal que siguin aquestes quatre coses que comencen amb 'essa' em fan, a continuació, una llista d'aspectes que he de tenir en compte: fer un pressupost, controlar la tarja de crèdit, comparar preus, etc. etc.

Cada dia ens tracten més com nens petits a tots plegats, donant-nos des de dalt aquesta mena de consells absurds, que abans ja et donava la iaia de forma molt més efectiva, compte, no estiris més el braç que la màniga! A l'estiu em diuen que em venti, que passi per l'ombra, que begui aigua. No sé on arribarem, la veritat. I després parlen del fracàs escolar, però si tot plegat ja és una immensa escola progre, sense objectius clars i on hem d'entomar parides com això de aquireduím.cat i ara no et donarem bosses de plàstic, que ja contaminarem nosaltres. Per cert, m'estic trencant el cap sobre el tema, quins regals puc fer als parents i coneguts que siguin, alhora sostenibles, solidaris, segurs i saludables? Tot plegat no sé el perquè m'ha recordat una inoblidable portada del Jueves, de fa anys, sobre el tema mèdic: No se autorecete, deje que le maten ellos.

8 comentaris:

Montse ha dit...

doncs això: no se autorecete :)

Regala el que et vingui de gust i que els bombin a tots!

per cert, ahir no vas venir a la tertúlia, mala amiga :P

espero veure't després de ferstes!!! Petonet (in)sostenible

Júlia ha dit...

Tens raó, Montse, pensava anar-hi però la meva filla venia a dinar i va arribar molt tard de la feina, coses de l'amor matern. El primer és el primer, ep.

F.Puigcarbó ha dit...

estic d'acord, de la cosa sostenible n'estic fins al gorro.
Es que volen intervenir en tot el que fem i compte que després a lo millor ens renyen perque resulta que hem comprat i no ho haviem de fer o a la inversa. Com diria l'expreasident Pujol "són una colla de ximples"

Bon cap de setmana

jaka ha dit...

Bona nit Júlia,
M’has fet riure, tens tota la raó, jo la veritat es que no faig cas de res.
Una abraçada,
;D

Júlia ha dit...

Francesc, les ingerències en la nostra privacitat, a tots nivells, arriben a ser molt i molt preocupants, em temo que la gent més jove ho acabarà veient com a 'normal'. I això ho fan els ex-hippis i tot, que ara manen i suquen.

Júlia ha dit...

Me n'alegro, Jaka, és que ens ho hem de prendre rient, altrament no sé què hauríem de fer...

Deric ha dit...

sostenible, solidari, segur i saludable? deixa'm pensar... hum... una regalesia de pal?
Tens raó amb la música i la calefacció de les botigues hi ha que es passen!

pere ha dit...

I encara t'has deixat les contaminacions olfactives d'algunes botigues, tot i que ara sembla que van de baixa, amb aquests ambientadors d'una agressivitat extrema.
Amb això de les compres de tot l'any i nadalenques, em trobo en un principi d'esquizofrènia: estalvio o la casa per la finestra? No m'ho acaben d'aclarir, de manera que em sembla que acabaré fent la meva, que són quatre dies.