6.2.09

Dèries literàries: TOLSTOI (1)


Com qui no té feina el gat pentina i qui es jubila en pentina tot un ramat (de gats, suposant de forma retòrica que els gats formessin ramats, cosa impossible) m'he embolicat a seguir la primera part d'un postgrau de la UOC sobre literatura comparada. M'avorreixen una mica les teories literàries, bé, m'avorreixen força i no sabia que tinguessin tants seguidors i haguessin generat tanta literatura. Estètica de la recepció, polisistemes, subtalterns, postestructuralisme, cànons occidentals, teories del ressentiment, orientalisme, teories queer, comptat i debatut, que els experts ja saben de què va la cosa, i que de vegades m'alegro de no ser més famosa i no generar -encara- estudis sobre la meva obra escrita i el pòsit subliminal que l'ha motivat, així com sobre la recepció dels lectors i lectores d'èpoques futures, espero, vanitat de vanitats, que tot arribarà, ai. El cas és que com que haig de fer un treball a l'entorn d'una obra considerada clàssica, per tal de justificar el com i el perquè de la consideració de clàssic, he optat per Anna Karènina i, més enllà de la qüestió acadèmica, que a hores d'ara em preocupa poc, m'ho estic passant requetebé, perquè l'època, l'autor i el llibre sempre m'han fascinat. Així que penso donar la tabarra, durant uns quants posts, sobre el tema, i així reflexiono sobre el treball canònic.


Per anar fent ambient, aquí teniu una fotografia del senyor Lleó, quan encara era jove i ben plantat, no duia barbes i no tenia crisis de consciència irreversibles, o, al menys, no s'havien agreujat tant com ho farien al llarg dels anys. El fet és que l'interès per l'autor i l'època no s'atura, durant els darrers anys s'ha anat publicant un recull de la seva la correspondència, dels diaris... M'ha sobtat adonar-me que la versió en català de la 62, traduïda per Nin (segons sembla) no porta notes, ni sobre el llibre, ni sobre l'autor, ni sobre el traductor, potser per no encarir el volum, ja prou gruixut, o perquè no hi ha estudis actuals en català sobre el tema. De fet, no hi ha tantes Anna Karènines al mercat com em pensava, és més fàcil trobar Guerra i Pau, per exemple. Em planyo, com Pla i Machado, de no saber rus, de no poder valorar si la versió ninesca és bona o no, sempre s'ha considerat molt bona, però hi ha qui té dubtes sobre la qüestió, sobretot perquè Nin tenia molta feina per Rússia i sembla estrany que pugués dedicar a la literatura el temps que li cal. L'estudiosa mexicana que ha tingut cura dels diaris darrerament, Selma Ancira, s'ha passat molts anys estudiant rus i fent treball acadèmic i lingüístic, la veritat. Bé, un misteri més, que ja no podrem aclarir, doncs em temo que Nin és tot un mite, pel seu malaurat final, i els mites, encara més si han mort de forma cruel i injusta, semblen intocables.


Bé, per avui ja n'hi ha prou. Continuarà...

11 comentaris:

Gregor ha dit...

És el Nin del POUM?, doncs ja tens alguna cosa més a afegir a la tertúlia d'avui

Júlia ha dit...

Sí, sí, el mateix, que va fer algunes traduccions per fer calaix, pobret.

La veritat és que no he fet els deures, coordinador, però vaja, me'l vaig llegir fa temps així que alguna cosa sortirà.

Galderich ha dit...

A l'època que l'Andreu Nin va fer la traducció no hi havia el costum de notes a peu de pàgina i aquests estudis que es fan avui en dia. Les edicions eren ras i curt el text.
Sempre s'ha dit que les traduccions de l'Andreu Nin són molt bones però no tinc criteri per confirmar-ho. Malgrat tot se li nota el pas dels anys.

Júlia ha dit...

D'acord Galderich, però jo em refereixo més aviat a anotacions fetes avui, sobre la traducció. A més, jo penso que s'ha tocat paraules de la traducció original, ja que m'ensopego amb paraules que crec que aleshores no eren habituals. Sobre el pas dels anys, sóc incapaç de valorar-ho, suposo que també al llenguatge rus original se li poden notar els anys.

En resum, que m'agradaria tenir una opinió d'experts en el tema, però vaja, encara que gràcies que tenim traducció al català.

F.Puigcarbó ha dit...

aixó del Nin si que m'ha sorprès. Quan a la novel·la de Tolstoi ho tens fàcil per fer-ne la comparada, com Woody Allen, pots dir "passa a Rùssia".
ah! enhorabona per la nova publicació.

M. Antònia ha dit...

Felicitats! per la nova publicació. Si puc, allà estaré.

Júlia ha dit...

Hola, Francesc,
De fet Nin era també un gran intel·lectual -diuen- però hi ha qui dubta una mica de com va fer les traduccions, és possible que fes servir traduccions en idiomes més propers, com el francès, cosa,per altra banda, potser inevitable.

Sobre el llibre, aniré informant, com que encara falten dies no vull fer molta propaganda encara que després la gent se n'oblida.

Júlia ha dit...

Gràcies Maria Antònia, així que tingui el targetó te l'enviaré!!!

Mercès pels haikús de la mare, bellíssims!!!

Gabriel Jaraba ha dit...

Nin coneixia molt bé el rus, que utilitzava com a llengua de treball quotidiana durant la seva estada a Moscú exercint de secretari general de la Internacional Sindical Roja.

Júlia ha dit...

D'això no en dubto, Gabriel. Una altra cosa és tenir temps per fer una traducció acurada d'una obra d'aquesta envergadura, per això m'agradaria saber quelcom més sobre el procés de traducció o opinions sobre la mateixa traducció, escrites avui, així com si al llarg dels anys s'han modificat paraules. Em temo que no serà possible, al menys de moment.

Júlia ha dit...

Per cert, m'autocomento, sempre m'havia fet pensar en Nin el Carles Sabaté de Sau, trobo que tenen un aire, fins i tot imaginava que, amb uns quants anys més, hauria estat molt bé per a una sèrie sobre el polític, malauradament, els meus somnis imaginaris han esdevingut impossibles.