24.4.09

Pomell d'evocacions literàries i no tant: Sant Jordi 2009!!!





Sant Jordi, malgrat la massificació i l'excés, continua sent un dia màgic i una mica estrany, perquè no és festa-festa però és més festa que si fos festa. La veritat és que no pots dir mai d'aquesta aigua no en beuré, i sempre m'havien fet una mica de pena els escriptors poc coneguts, asseguts entre famosos, talment com quan anaves a ballar i els xicots treien a les amigues i tu et quedaves amb un pam de nas. Doncs, ves, ahir em vaig trobar en aquesta situació, en un dels espais per on vaig passar, un dels més cèntrics. L'atapeïment de firmadors era immens. La gent passava i ens contemplava amb curiositat, mira, aquest, mira aquella, aquesta, qui deu ser?

En el meu sector, l'ordre de la filera era: pediatres mediàtics-escriptora d'èxit-jo-escriptor de super-èxit, ben plantat i carismàtic. L'escriptor de super-èxit, molt educat, em va donar la mai, en arribar i marxar, ai, ja no me la rentaré mai més. Al seu davant va generar una cua de gent, sobre tot de senyores de mitjana edat que li explicaven tota mena de coses estranyes, contemplant-lo amb emoció evident, gairebé amb els ulls humits. Alguna el va convidar fins i tot a dinar, cosa que el xicot va refusar de forma educadíssima, tot un senyor. En les dedicatòries s'hi esforçava i els feia bonics dibuixos a ploma. Jo, la veritat, si hagués firmat llibres Santiago Rusiñol, també hauria intentat convidar-lo a dinar i segur que me'l hagués mirat amb semblant encís devot.


Més enllà, els pediatres, un d'ells molt televisiu, rebien consultes literàries de moltes clientes i filles de clientes que havien acomboiat. Amb l'escriptora d'èxit del meu costat vam fer quatre comentaris intrascendents, de fet no havíem anat allà a fer xerrameca, sinó a vendre. La meva editorial ha fet uns llibrets molt bonics amb el primer capítol del llibre i l'escriptora en va agafar un, està bé, això, va fer. Jo vaig pensar, il·lusionada, ara em preguntarà de què va el llibre i es llegirà una mica el contingut, amb generós interès literari, i com que té connexions amb la televisió em facilitarà contactes, com ha fet la Sílvia Romero, però l'escriptora es va començar a ventar amb el llibret, intensament, uf, quina calor fa avui. La reconversió dels meus llibrets de promoció en ventalls improvisats es va repetir unes quantes vegades, però no vaig gosar protestar, la veritat.
No saps mai de qui t'hauràs de refiar.

Moltes més anècdotes diverses vaig viure ahir, em van venir a veure molts amics i parents, no vaig vendre massa, però m'ho vaig passar molt bé. L'ambientasso de veritat, pel meu gust, era a la petita parada dels Relataires, on tots érem secundàris de luxe i, per tant, no hi passaven coses com aquesta que he explicat, i no hi havia metges (metges mediàtics, perquè de metge-poeta sí, que n'hi havia un), futbolistes ni gent de la tele ni de la ràdio. Vaig poder saludar i xerrar amb Vicenç Ambròs, jove simpaquitíssim i excel·lent escriptor, a qui potser d'aquí uns anys les senyores madures vinguin a contemplar i comprar llibres amb la mateixa admiració devota que al carismàtic d'abans. Qui sap. En tot cas li tinc dit que, ja que per llei de vida em sobreviurà uns quants anys, si mai em reconeixen el mèrit post-mortem tingui cura de fer els discursos pertinents i les evocacions que toquin. Em va agradar també el muntatge de la llibreria ONA, amb els escriptors col·locats a la cripta sagrada, cosa que evita la sensació de ser en una exposició de rareses. En aquell indret emblemàtic també hi havia algun famós, però l'ambient era diferent, més càlid, i l'estona que hi vaig romandre vaig rebre tantes visites com ells, elis, elis. De moment ja estic prou contenta amb les opinions que m'arriben sobre L'inici del capvespre, molt favorables per ara, les vendes són figues d'un altre paner. Podeu veure aquí una crònica sobre la presentació al meu barri.

En aquella parada vaig trobar la poeta Montse Assens, la Mar blogaire, organitzant el tema, l'Antoni Casals, gran poeta, metge, blogaire, i moltes coses més, i també la Sílvia Romero, gran escriptora amb molts vincles amb el meu barri, a qui dec molts contactes firmadors i presentadors i amb qui em vaig anar retrobant en diferents ocasions. De la Mar, el Vicenç i l'Antoni em vaig comprar llibres, perles d'aquestes que només pots trobar en aquests indrets de culte per a iniciats en el tema. De la Montse, Indigent, com jo, poemes, de l'Antoni Casals, Al costat dels xiprers que mai no ens faran ombra, també poemes, i del Vicenç, Mort al paradís, novel·la que va guanyar el premi joescric.com de 2007. La gent de joescric fa una gran tasca i tracta molt bé els guanyadors de premis però la distribució dels llibrers és una mica complicada, hores d'ara. Aquests van ser els meus llibres de la diada.

Al vespre, a les nou, vaig anar a l'església de Lurdes del meu barri on cantava la Coral Daina i vaig comprar tiquets pel dinar que faran a Montjuïc, amb motiu de l'Aplec de Santa Madrona. Més informació al balcó al Poble-sec. Un dia molt intens i molt divertit, vaja. Una novel·la curta, tot plegat, perquè a la vida cadascú va amb la seva novel·la a les espatlles. He penjat flors que no són roses perquè ja en vaig quedar una mica tipa, de la flor mediàtica.

12 comentaris:

Montse/Arare ha dit...

Sento no haver pogut gaudir dels meus estimats blogaires-escriptors "en viu i en directe" i en la "vostra salsa", però darrerament tinc un panorama tan complicat que gairebé només somio amb una mica de tranquil·litat... tu ja m'entens, Júlia.

La qual cosa no vol dir que no estigui molt i molt contenta per tots vosaltres i per això us felicito DE TOT COR.

F.Puigcarbó ha dit...

Aquest comentari l'hi he deixa't a en Pere, però t'asseguro que el que afirmo és del tot cert. Que callat t'ho tenies. Tu i Woody Allen. Apa noia!
Per cert, no tinc encara el llibre de na Júlia L'inici del Capvespre, a Sabadell ens arriben les novetats en diligència, i ahir em va passar una anècdota molt bona, en anar-lo a cercar a una altra llibreria (aparentment professional i important) el llibreter em va dir, recordo perfectament aquesta novel·la, va arribar fa dos o tres dies i duu una faixa on Woody Allen diu que és el millor que ha llegit en molt de temps. Su juru.

Galderich ha dit...

Júlia,
Molt bona l'anècdota del ventall! Em recorda la d'una esmaltadora que en una de les seves exposición va veure que una dona es fixava molt en la seva obra i s'apropava amb ímpetu observador. Se li va adreçar per preguntar-li si era l'artista i on havia comprat aquells marcs... Hi ha gent amb la sensibilitat ves a saber on!

Anònim ha dit...

QUIN S.JORDI MES LLUIT, FELICITATS.
JO HAN VAIG PASSAR EL DIA,ENSENYANT LA FESTA A LA MEVA FAMILIA MEXICANA,ESGOTADORRRR.
JUGANT....

Júlia ha dit...

T'entenc perfectament, Montse, són etapes de la vida.


Una abraçada.

Júlia ha dit...

Caram, Francesc, quines coses, a veure si em demana algun guió i em faig rica d'una vegada!!!!


En qui devia estar pensant el llibreter? Estic intrigada...

Júlia ha dit...

Galderich, són servituds dels artistes minoritaris, aquestes!!!

De tota manera, com explico, un gran dia. Tot és matèria literària, al capdavall.

Júlia ha dit...

Hola, Jugant amb Barcelona, suposo que els devia agradar, és un dia que sorprèn molt la gent de fora... bé, i la de dins, cada any em sorprenc!!!

Antoni Casals i Pascual ha dit...

Júlia, t'agraeixo molt els comentaris. Jo estic a la cua de casa dels que llegiran el teu llibre, perquè, és clar, el vaig comprar per la meva dona i el llegirà primer ella. La veritat és que m'ho vaig passar molt bé amb la colla de Relats, al llarg del matí. L'anècdota del ventall és bona, però la del comentari de Woody Allen em sembla fantàstica... encara que perquè no podria ser certa?

Júlia ha dit...

Bé, quan et toqui ja em diràs què et sembla, però no siguis massa crític, ep... Estic meditant sobre qui deu seu l'escriptora admirada per Woody Allen i no en trec l'entrellat. Encara me'n va passar una altra, una amiga va passar pel Corte Inglés de Francesc Macià i diu que hi havia el meu nom entre els firmants, (????) em vaig pensar que era broma però resulta que sí.

Estic esperant a veure si l'Allen em demana el llibre per a fer-ne una peli i em paga bé...

Deric ha dit...

un dia ben aprofitat!

Júlia ha dit...

Doncs sí, Deric, deunidó...