15.4.09

Sobre llibres no s'ha escrit res

Aquest divendres faig una nova presentació de 'L'inici del capvespre', al meu barri. Fer presentacions d'un llibre, per espais diversos, és una de les poques maneres que tenim els escriptors i escriptores 'no mediàtics' per a donar a conèixer allò que publiquem.

Em farà la presentació Núria Burguillos, de l'Arxiu de Sants-Montjuïc, una bona amiga i una gran persona, d'aquestes interessades per tota mena de manifestacions culturals, que ha col·laborat en tallers de narrativa històrica, en xerrades sobre el tema dels arxius i la seva conservació, i que molta gent coneix per la seva professionalitat i perquè en ocasions també ha tingut cura de diferents visites culturals, com ara les que es fan al refugi 307, que s'està convertint en un espai emblemàtic del barri.

També comptarem amb algunes interpretacions musicals a càrrec de dues noies joves, Mònica Trueba i Edurne
Martínez, relacionades amb el barri pel fet que una d'elles dona classes a La Sala, un espai que ha donat categoria al Poble-sec, on molts d'aquests joves músics que avui han protagonitzat un esplèndid renaixement musical donen classes a infants i adults.

Mentrestant, de forma inevitable, els grans mitjans acullen promocions de tota mena de llibres, de cara a Sant Jordi, amb un bon gruix de novel·la històrica, que no entenc per quins set sous s'ha posat de moda de forma aclaparadora i insistent, escrits molts d'ells per persones relacionades amb els mateixos mitjans. Novel·lar el present sembla difícil, hores d'ara.

Més enllà del possible èxit literari, estic contenta del llibre, veig que agrada a qui el llegeix i que potser en comparació amb els anteriors té una virtut extra-literària molt necessària avui: manté una certa intriga que fa que la gent se la llegeixi d'una tirada. Afortunadament, no he de viure de la literatura ni tinc l'ambició de la joventut. Pel que fa a la festa de Sant Jordi s'ha convertit ja en una constatació més del consum cultural i crec que no compta amb aquella lluminositat antiga, o potser sóc jo, que ja em faig gran i ho veig així. A L'inici del capvespre, per cert, hi té un cert paper rellevant un dia de Sant Jordi dels anys seixanta, aquells anys en els quals tot estava per fer i tot semblava possible.

Els amics, però, m'insisteixen: el que has de fer és sortir a la tele. De fet, recordo que fa anys, el gran José Maria Valverde, en la inauguració d'una escola d'estiu, va comentar: si no sales por la tele parece que no existes... Feia un parell de dies l'havien entrevistat, per casualitat, en un programa i de sobte tothom s'havia recordat d'ell i l'havia telefonat. Això passa amb els de fora, però també amb la gent propera, que et valora més quan et veu valorada per patums i televisions. Recordo un programa sobre Pere Calders on una de les seves filles explicava que el tenia per un autor de segona fila, fins que va arribar l'èxit d'Antaviana i el va telefonar per dir-li: pare, ets un geni!!! De vegades l'èxit t'arriba per allò que tu veus més mediocre, com li va passar a Pedrolo amb el Mecanoscrit, consumit durant una bona temporada a tots els instituts de secundària. I, en cas d'arribar-te, potser les persones que voldries que et fessin cas passen de tu, com en el cas de Zorrilla, el pare del qual no va lloar mai els seus èxits, cosa que va entristir molt l'autor, un autor que és molt més que no pas el del Tenorio i que va tenir grans vincles amb Barcelona.

El món és complex i l'èxit, fràgil i imprevisible. Una altra cosa són els guanys econòmics, que sempre van bé, si en tens, encara que, llevat de quatre autors molt i molt famosos, poca gent s'ha fet rica amb la literatura, la veritat, llevat d'un grapat d'autors anglosaxons, ep. I en català, em sembla que, ric-ric, ric com Stephen King, per exemple, ningú. Més aviat n'hi va haver molts que van anar sempre curts d'armilla... En castellà, i amb sort i coneixences, sempre pots arribar al planeta Planeta i d'allà als tres-cents milions i escaig de possibles lectors.

Ha mort aquests dies Corín Tellado, autora de milers de novel·les, gran treballadora, menystinguda per les elits, com tants d'altres. Probablement, entre tantes novel·les com va arribar a escriure n'hi deu haver de bones, mitjanes i dolentes, caldria llegir-les totes i fer-ne un estudi sociològic, per ser seriosos, però el fet és que van alegrar la vida de molta gent normaleta, com ho fan els serials televisius. Una mica així era el nostre Folch i Torras, més reprimit, però igualment prolífic i popular, amb aquellas encisadores històries de modistes i orfanets. Se suposa que els bons autors escriuen poc, però això és un altre mite, Simenon, molt valorat, autor que no és, ni molt menys, dels meus preferits, va escriure molt i molt i es va fer ric. Però era francès, és clar.

La veritat és que hi ha molt gandul i que en el món de les lletres, com en tots els móns, funciona força allò d'agafa fama i fote't a jeure, la síndrome del doctor Rocarol, per això, quan es parla de novel·les i cançons d'autors antics molta gent manifesta, amb sinceritat: les millors eren les primeres. Però un cop assolida la fama, tot s'hi val. Per no parlar de la sortida professional que representen els guions de telesèries i les múltiples tertúlies radiofòniques i televisives que acullen els privilegiats totòlegs i totòlogues dels nostres temps.
Bé, més enllà de consideracions literàries i sociològiques i de filosofies diverses sobre la fama, l'èxit, els diners, la fantasmada i la fatxenderia, si divendres no teniu res a fer i voleu anar a fer un volt pel barri, ja ho sabeu...

21 comentaris:

Salvador Macip ha dit...

Jo crec que els autors ens hem de preocupar d'escriure bé. Que es vengui o no es vengui un llibre es feina d'altres. Una feina que té poc a veure amb la literatura... Que vagi bé la presentació!

rebaixes ha dit...

M'enciseu. Sou una capdavantera i us veig humil. Alló de saber el terra que... Que tingueu una bona vespra i que en contibuin.Felicitats.Anton.

Jesús M. Tibau ha dit...

que la gent que llegeix el teu llibre quedi satisfeta, és l'autèntic premi per a l'autor/a. Evidentment, unes bones xifres de vendes serien molt d'agrair, però actualment resulta molt difícil.

Francesc Puigcarbó ha dit...

l'important es la feina ben feta, que vagi be la presentacio. Quan a la Corin Tellado, nomes de pensar en posar titol a quatre mil novel·letes ja te un enorme merit. Confesso que n'havia llegit, com d'en Fidel Prado o Marcial Lafuente Estefania entre altres.

Júlia ha dit...

D'acord, Salvador, però el fet és que amb la gran producció que hi ha avui i amb els grans grups editorials que tot s'ho mengen, la cosa no és tan fàcil, el mateix en el camp de la música.

Hi ha autors que han estat també grans 'venedors', és el cas, per exemple, de Terenci Moix.

Està molt bé escriure i prou, però això no es troba a l'abast de tothom, menys encara en camps petits, com el 'nostre'.

Júlia ha dit...

Gràcies, Anton, sempre m'animes, he, he.

Júlia ha dit...

Per ara, Jesús, veig que la gent que el llegeix queda prou satisfeta, és una percepció que no vaig tenir tan clara amb el llibre anterior, de vegades no és qüestió de qualitat sinó de factors estranys que fan que una cosa tingui més 'màgia' que no pas una altra.

Júlia ha dit...

Gràcies, Francesc, doncs sí, un gran mèrit, tanta producció. Jo li tinc un gran respecte a aquesta senyora, no l'he llegida, la veritat, però sempre que l'havia sentit o n'havia llegit una entrevista m'havia semblat molt intel·ligent, lúcida i realista.

el llibreter ha dit...

Ja saps, Júlia, que La descomposició de la llum em va agradar molt. I aquest me'l llegiré, sens dubte, perquè estic convençut que serà teca de la bona.

Sort!

Salutacions cordials.

Sàlvia ha dit...

Justament d'aquest tema estavem parlant l'altre dia al programa de ràdio de la biblioteca; però posat en les teues paraules, ordenat i pausadament classificat, prefereixo el teu article a les meues paraules.

Tes tota la raó doncs en poques lletres has exposat tot un fet.En la biblio compro el que està llegint-se al moment i et demanen els usuaris, però vaig més enllà del pur mercantilisme (televisiu i radiofònic sobretot) i procuro estar a la guaï dels llibres de les xicotetes editorials o dels nous autors... fent així descobriments que m'entusiasmen la majoria de vegades; entusiasme que després contagie als lectors. Clar, sol ser bona literatura, sense publicitat, original, temàticament interessant... i que es una pena que passe desapercebuda. Penso que és obligació dels bibliotecaris anar fent-los aquests descobriments als usuaris que, sortosament, després conforme van llegint aquests llibres són els mateixos que rebutgen aquesta "literatura comercial i de moda".

Augure un llarg i feliç trajecte per a un bon llibre com el teu. Per Cocentaina va llegint-se i als lectors els agrada (que ho sàpigues). Penso que eixa és la millor recompensa, però com tú dius, també està la part econòmica que deuria ser proporcional a la qualitat, però..

Tot es compra i es ven mentre surt a TV. Com diuen els xiquets del meu poble: "no surten llibres a la televisió, serà que els Reis Mags no poden pagar la publicitat i el pobres xiquets no se n'enteren de lo xulos que són els llibres" (ja, la saviesa de la inocència).

Besadetes Júlia i bona presentació, artista. Llàstima que estiga tan lluny.

zel ha dit...

Et desitjo tot l'èxit del món, al final, tot arriba, lluitadora com ets... Petons!

Júlia ha dit...

Gràcies, Llibreter, espero que t'agradi igual o més que l'anterior!!!

Júlia ha dit...

Sàlvia, gràcies pel teu comentari.

Tens tota la raó i pots fer molta feina a la biblioteca sobre aquest tema. Un altre problema és el poc que ens arriben, a Barcelona, els autors valencians o mallorquins, estem pitjor ara que no pas abans, en aquest tema.

Ja tinc ganes de conèixer-te, a veure si vaig a fer algun viatget per les teves terres i et puc visitar.

Una abraçada, Sàlvia, i felicitats pel teu excel·lent i bellíssim blog.

Júlia ha dit...

Gràcies, Zel!!!

Antoni Casals i Pascual ha dit...

Per desgràcia (millor dit, per sort per a mi) divendres seré a Venècia (ho explico per fer una mica de ràbia). En tot cas, subscric tot el que dius, especialment això de què els "no-mediàtics" (a mi m'agrada més autodefinir-me com a "perifèric", ja que estem a la perifèria de l'star-system nostrat)en solem tenir prou de saber que els molts o pocs que han llegit el què hem tingut la gosadia d'escriure, hi han trobat alguna cosa d'interès, als nostres llibres.
Una abraçada i molta sort.

Marta ha dit...

Júlia, áixò si que val la pena, tenir aquests amics comentaristes!.
Jo et vaig recomenar a "L'ílla dels llibres". Una abraçada

Júlia ha dit...

Antoni, quina sort, un bon viatge!!! M'ha agradat això de 'perifèrics'!

Júlia ha dit...

Hola, Marta, jo em vaig 'autorecomanar', he, he.

Sí, sort dels blogs i d'internet, al menys pots fer promoció no condicionada als mitjans habituals.

miquel ha dit...

Jo, com a lectot innocent i poc assabentat, no m'immisciré en el camp dels escriptors que publiquen, però entenc que una vegada algú ha escrit la seva obra, la resta és un negoci com qualsevol altre en que el consumidor pot compar el priemer producte que troba al supermercat i que ha fabricat una gran companyia que té la possibilitat d'una gran distribució o buscar un producte similar que només es troba en algunes botigues. De fet, ni un producte ni l'altre han de ser millors o pitjors en principi. Sí que es veritat, que agrairia que la possibilitat de trobar tots els productes fàcilment a l'abast.
És veritat que els productes me´s poblicitats i més presents són els que més es venen independentment de la seva qualitat
Quant a la valoració de la qualitat del producte, penso que entra en el camp de la subjectivitat. És possible que es vengui molt un producte amb panís transgènic, que va fatal per a la salut però que per raons misterioses té un millor sabor que un altre amb el panís com cal i una millor elaboració.
Qui és un bon autor o una mal autor? Si jutgem per els vendes, els llibres més senzills -amb distribució "normal"- a la llarga tenen més lectors (el cas dels llibres "escolars" és a part).
En fi...
Ei, quina agenda de firmes tens per sant Jordi?

Júlia ha dit...

Pere, Pere, ni tan innocent ni tan poc assabentat, ep.

Sobre Sant Jordi, tinc l'agenda més plena que el Zapatero, no sé com m'ho he fet perquè mai no m'havia passat.

Una altra cosa és que vengui algun llibre, he, he.

Ja us passaré la llista per tal que em vingueu a visitar en un moment o altre, com que tothom acostuma a ser al carrer!!!

Montse ha dit...

Júlia, em sap molt greu... estic "al servei" de la meva mare, en aquests moments. Encara no hem acabat la ITV abans no me'n vagi... ens queden: oftalmòleg, vascular i dentista, per aquest ordre. Divendrs va tocar neuròleg per quarta vegada en tres mesos.
Deixa'm agafar aire!

espero que anés molt bé, la presentació. Jo el compraré, el teu llibre, ho tens clar, oi que si? i no solament per mi, que ja saps que jo "et" regalo!!!

Petonets!