20.5.09

Visc cantant i no sé què m'està passant!!!






Com qui no té feina el gat pentina i possiblement estaré uns dies sense poder penjar res, ja que vaig a fer un volt per l'ample món proper i mediterrà, penjo un parell més d'evocadores cançons eurovisives, ara, en colors, perquè els temps estaven canviant. La primera de la Salomé, dedicada a l'amic Gabriel, poble-sequí universal, al meu espòs que treballava al Clot i també la va conèixer, i a tots els senyors del club de fans salomero, que són molts i selectes.



I l'altra dedicada a mi mateixa perquè també té història. Recordo que el Nadal de l'any que va guanyar aquesta de l'ocellet i l'infant, el 1977, vam anar a França a veure uns parents, i ens van convidar a un festival entranyable, en un teatre de Beziers. Una veïneta dels meus parents, de dotze o tretze anys, va cantar aquesta cançó, jo crec que gairebé millor que la cantant premiada. Va ser un festival molt bonic, amb gent afeccionada que cantava d'allò més bé i un ambient molt maco... Uf, la meva nena tenia dos anyets i ja en té trenta-quatre, com pot ser que passi el temps tant depressa????????

2 comentaris:

Antoni Casals i Pascual ha dit...

"un volt per l'ample món proper i mediterrà" això sona a creuer!

Júlia ha dit...

Doncs no, res de creuer, però hauré d'agafar un vaixell, això sí, anem a Còrsega!