8.6.09

Després de la batalla... electoral

Em pregunto perquè no es planteja de forma més seriosa el greu problema de l'abstenció. Jo crec que l'abstenció és també una resposta, tan legítima com el vot, però, en general, sembla que no anar a votar es té per una mena d'abandonament de responsabilitats, cosa que en el context del present caldria revisar. Et sents malament si no vas a votar, és com quan no anaves a missa i t'havien dit que era pecat mortal i et podies morir a la nit i anar de dret a l'infern d'en Pere Botero. Al menys, això em passa a mí i a molta gent que, a darrera hora de la tarda, vam acabar anat a fer 'el paperot' perquè, diuen, és un deure i un dret. Molta gent et diu que hi has d'anar 'perquè no guanyin els altres' suposant, d'entrada, que ets 'dels seus'. Votar a la contra és també una manera de fer estranya i decebedora.


Però també caldria demanar que una abstenció important fes necessària la repetició d'examen, és clar. Com que vam passar tant de temps sense votar hem idealitzat el tema, però el cert és que decidim molt poc, jo diria que gairebé res. Avui escolto la ràdio, sembla que preocupa pensar que en temps de crisi s'opti per solucions conservadores. A mi no m'estranya gens, les esquerres, avui pseudo-esquerres progre-papanates del nostre temps, desenganyen amb més facilitat; que els teus et traeixin és molt lamentable i hi ha qui s'estima més veure'ls a l'oposició, on faran una mica de soroll, que no pas en el poder, on molts s'engreixaran a gust, col·locaran la família, i repartiran subvencions diverses per tenir-nos contents. Hi havia gent gran, quan jo era petita, que manifestava, veient el que havia passat amb la guerra, que valia més optar perquè manessin els rics, que ja eren rics d'entrada, perquè els altres es volen fer rics i encara roben més. Això deien i jo m'escandalitzava, perquè era jove i innocent.


Per això quan es parla de tragèdies com la nostra guerra no es pot comparar el que van fer les dretes amb els disbarats de les suposades esquerres, que s'intenta justificar de mil maneres estranyes. Dels uns ja sabem què se'n pot esperar, dels altres se n'espera massa. És com si et traeix una persona de la teva família, vaja. Fa molt més mal, no tan sols a nivell íntim sinó també ideològic i moral. Les esquerres han de ser honrades, o, al menys, semblar-ho i bandejar aviat qui ni tan sols no ho sembli. Malauradament, hem vist transformacions escandaloses, amb els anys, ja que el context transicional ha possibilitat l'accés al poder de gent com nosaltres, del poble, i, amb les excepcions que sempre hi ha, he de dir que a molts els puja el poder polític al cap amb facilitat, el mateix que quan algú es fa famós i ric fent d'actor, de cantant o de futbolista. D'altres de bona fe s'han cremat pel camí i han durat dos dies. O els han matat a disgustos, literalment parlant.


No crec que tots els polítics siguin iguals. És una professió com una altra i a tot arreu hi ha de tot. Hi ha gent seriosa i de bona voluntat, encara, però veure'ls a llistes on no pots triar, al costat d'impresentables, no resulta gens agradable, la veritat. A més, som un país petit i tothom es coneix, fer el carallot és perillós, encara que la resignació i el fet, evident, que fins i tot amb la crisi mengem calent cada dia, fa que ens conformem amb el que tenim perquè, evidentment, pel món hi ha coses i situacions molt i molt pitjors. Per altra banda, que arribi al poder la bona gent tampoc no garanteix res, Marc Aureli era una gran persona i un filòsof i es va trobar amb molts problemes, pobre home.

14 comentaris:

Clidice ha dit...

El mal de quan arribes al poder és que no pots començar a tocar res del que ja està fet si no et vols veure davant d'un tribunal i a la garjola per prevaricació. Hi ha molts polítics demagogs que no ho expliquen això, que vénen la moto dient que desfaran tal cosa o tal altra, sense dir que això serà impossible, perquè el que està firmat els tribunals ho avalen.

Tens raó en això que dius, a mi també m'ho havien dit això que millor que manessin els rics, era l'expressió de cansament d'una gent que ja n'estava tipa de rebre, aquella resignació que prové del principi dels temps, de la gent que sap que sempre n'hi haurà uns quants que no en tindran prou amb sopar una vegada, els treballadors són conservadors per naturalesa i si els seus ideòlegs, de classe mitjana, s'acomoden també, difícilment hi pot haver cap canvi.

Marta ha dit...

Jo em centraria amb el tema d'Europa. Avui en el programa d'en Josep Cuní, s'ha fet un petit debat ambs els candidats ara ja Diputats dels Parlament europeu i s'han dit coses força interessants sense la pressió de les campanyes. Els polítics de les nacions ho han presentat com campanyes internes (tots ho hem comprovat) perquè no volen passar a segon terme, i aprofiten per fer la seva pròpia campanya! En aquest debat han explicat com funciona el Parlament Europeu que és força diferent als Parlaments dels països d'Europa. Això creuen que s'hauria d'haver explicat als votants, que estem completament al marge per manca de comunicació. Han fet propòsits d'esmenar-ho d'alguna manera atesa la baixa participació. Ha dit també el moderador, que la qualitat d'aquests diputats electes catalans, era mol més bona que alguns liders que tenim ara en les nostres Institucions.
Ho tornarem a parlar d'aqui a cinc anys!

Antoni Casals i Pascual ha dit...

Jo crec que la gent vota cada vegada menys perquè veu les campanyes com una batalla personal dels polítics per accedir o manetnir-se en un punt determinat del poder. Certament, Europa es veu lluny, i als pocs que han provat d'explicar-ne la importància no se'ls ha escoltat massa.
Jo crec que no es tracta de dir: "portarem els teus problemes al Parlament Europeu, blablabla", sinó d'explicar com des d'Europa es resolen aquests problemes. Això, sí, identificant clarament què són i què no són problemes per a la gent. Perquè sinó, la gent acaba votant "alternatives frikis" com va ser al seu dia el Ruiz Mateos o ahir els pirates suecs...

Francesc Puigcarbó ha dit...

Quan vaig a votar, gairebé mai em trobo amb gent jove, les tres filles meves no hi gvan a votar, i mira que els hi ho dic, però passen de l'assumpte. Ho donen tot per fet o els hoi és ben bé igual.
I així molta gent i a sobre la patuleia que tots (tots) són iguals des del moment en que van en llistes tancades, tampoc engresquen gens al personal i menys encara a l'hora de votar l'única votació que és realment importat: Europa, atès és on es decideixen la majoria de lleis que ens acaben afectant de manera que cada vegada més els estats no són més que meres gestories com ja és per cert, la Nostra Generalitat.

miquel ha dit...

Jo no m'hi posaria gaires pedres al fetge i encara menys a la consciència. Que un vol votar? Doncs que voti Que no ho vol fer? Doncs molt bé. Que la societat, per a bé o per a mal, cada cop està més regulada -i les regulacions més transgredides-? Doncs també. Que els polítics això o allò? Cap novetat, des d'abans de néixer jo. Que depèn de quines forces polítiquues governin -observi´s que no dic quins polítics- anirà millor o pitjor a determinats sectors de la societat? És així. Què és igual que governin uns o altres? Ho dubto.
Que a hores d'ara ja som prou grans per saber què ens convé fer en unes eleccions? Ho hauríem de ser.
Que parlem més que actuem? Com els polítics.

Ricard ha dit...

El tema de l'abstenció és preocupant, però encara ho és més el poc que fan els polítics per evitar-la. Gairebé diriem que se la busquen en unes campanyes electorals on no expliquen res i simplement es dediquen a criticar-se entre ells. Han estat pocs els candidats que han explicat al llarg de la campanya que faran al Parlament Europeu. Personalment penso que si més del 50% no va a votar les eleccions s'haurien de repetir ja que els elegits no són representatius.

Júlia ha dit...

Tens raó, Clídice, conec diversos casos d'aquests, malauradament. El que passa és que tot plegat perjudica la democràcia, ja que corren brames que de vegades no són certes i es barreja realitat i ficció amb facilitat, per manca de transparència. No sé si els obrers són conservadors, en tot cas potser és més fàcil ser 'progre' tenint un bon coixí, el tema també ens portaria a un ampli debat, molts líders històrics de l'esquerra venen de 'bones famílies', tot plegat és una gran contradicció.

Júlia ha dit...

El que passa, Marta, és que en la propaganda electoral s'ha parlat molt poc d'Europa i s'han fet pocs o cap debat entre els qui es presenten, de forma seriosa i aprofundida.

Júlia ha dit...

Sí, Antoni, sembla que el tema de les europees és camp abonat pel frikisme i encara a casa nostra la cosa no es tan exagerada com en d'altres verals.

Júlia ha dit...

Francesc, la gent jove coneix molts dels 'joves polítics' i en desconfia, encara nosaltres teníem admiració per certs líders que havien lluitat en el franquisme, ara hi ha molt cadellet ambiciós i mal estudiant per aquests indrets...

Júlia ha dit...

Pere, jo tampoc no m'hi poso pedres al fetge, sobre el fet que s'hi manen determinats sectors anirà millor o pitjor a segons quina gent, és un tema que ens portaria a un ampli debat, de vegades partits suposadament de dretes han fet algunes polítiques d'esquerra, ja que els ho ha permet la situació, i a l'inrevés, no parlo dels extrems, ep. Em sembla que avui hi ha una magma centrista molt difícil d'etiquetar.

Júlia ha dit...

Jo penso com tu, Ricard, no té sentit una consulta electoral a la qual respon menys de la meitat de l'electorat, s'hauria de repetir, com es fa amb un examen.

Anònim ha dit...

VOTA ES UN DRET.
NO VOTA TAMBE,SOBRETOT QUANT ELS "SUPERS-KRACS" DELS PARTITS,ENS TRACTAN COM SI TOTS FOSIM DEBILS MENTALS.
JUGANT.....

Júlia ha dit...

Ens tracten a tots com a infants una mica tontets, evidentment, Jugant...