13.7.09

Carles Riba, cinquanta anys (i un dia) després




¿Què esperem a la plaça tanta gent reunida?

Diu que els bàrbars avui seran aquí.

¿De què ve al Senat aquesta inacció?
¿Per què seuen els Senadors i no legislen?

És que els bàrbars arribaran avui.
¿Per què han de fer lleis ja els Senadors?
Les dictaran els bàrbars quan vindran.

¿Per què l'Emperador se'ns ha llevat tan d'hora
i és a seure al portal més gran de la ciutat,
dalt del tron, revestit i portant la corona?

És que els bàrbars arribaran avui,
i el nostre Emperador creu que ha de rebre
llur cap. I fins i tot té preparat,
per dar-l'hi, un pergamí. Allí li ha escrit
una llista de títols i de noms.

¿Per què els nostres dos cònsols i els pretors van avui
amb les togues vermelles, les togues recamades?

¿Per què porten braçals amb tantes ametistes
i anells amb esplèndides, cristal·lines maragdes?

¿Per què han pres avui uns bastons tan preciosos
amb tot de plata i or cisellats de mà mestra?

És que els bàrbars arribaran avui;
i tot això són coses que fascinen els bàrbars.

¿Per què els bons oradors no han vingut com sempre
a engegar llurs discursos, a dir el que d'ells s'espera?

És que els bàrbars arribaran avui;
i són gent que els empipen retòriques i arengues.

¿Per què ha començat de sobte aquesta angúnia
i aquest renou? (Oh, com s'han allargat les cares!)

¿Per què es buiden de pressa els carrers i les places
i tothom va tornant a casa molt pensívol?

És que s'ha fet de nit i els bàrbars no han vingut.
I uns homes arribats de la frontera
han dit com ja, de bàrbars, no se'n veuen enlloc.

¿I de nosaltres ara què serà sense bàrbars?
Aquesta gent alguna cosa bé resolia.

'Esperant els bàrbars', K. Kavafis, versió catalana de Carles Riba


Atès que la celebració blogaire ha estat un èxit, des de davant del mar per on no vindran mai els bàrbars que ens ha de resoldre els afers de tota mena, dedico al mestre un nou post per tal que amb els cinquanta anys del seu traspàs no s'acabi del tot la commemoració espontània.




6 comentaris:

Deric ha dit...

a veure si se'n fan resó els mitjans de comunicació!

Galderich ha dit...

Ha, ha... Júlia, genial! Un dia abans i un dia després per compensar els mitjans de comunicació!
Bona traducció de Kavafis i bona reflexió que l'hem d'aplicar ben sovint.

Puigmalet ha dit...

La Júlia ha acotat exquisidament el nostre petit homenatge, petit però immensament més gran que l'institucional. Això ja queda aquí per sempre :)

Júlia ha dit...

Deric, no n'esperis massa, dels mitjans de comunicació, no s'han fet ressò... ni de la meva novel·la, he, he.

Júlia ha dit...

Gràcies, Galderich, ha estat un èxit, això de la commemoració blogaire!

Júlia ha dit...

Gràcies, Puigmalet. De les institucions tampoc n'hem d'esperar massa.