25.8.09

Arizona i Colorado


Per què cada estiu, per algun canal de televisió -aquest any és la 3- acostumen a donar-nos, cada tarda, pelis de l'oest americà????? És que potser els polsosos camins d'aquelles terres evoquen estius mediterranis? No tinc res en contra de les pelis de gènere, n'hi ha de bones i de dolentes, com de tot a la vida, però aquests empatxos em fan pensar si la tria no cerca, precisament, el contrari de l'evidència. O sigui, que el sector antiamericà de la progressia al poder mediàtic no intenti fer proselitisme de tan perversa manera.

Fa molts anys ens van encarregar a uns quants mestres lletres per a un disc de cançons infantils que havia de gravar una cantant catalana. La cosa va quedar en aigua de figues, però d'aquell intent en recupero una dedicada a Lucky Luke, per solidaritzar-me amb la programació adient a les abaltides migdiades d'aquest calorós estiu.

Com Lucky Luke...


Com Lucky Luke voldria cavalcar
per tot el gran Oest americà,
arribar fins al peu del Gran Canó,
retrobar encara uns indis de debò.
Cap a la llum de foc del sol ponent,
on neix i mor per sempre el lliure vent,
dalt d'una diligència o a cavall,
pels grans deserts de sorra, amunt i avall.


En fosques nits, dormir sota la lluna,
escoltar com algú amb el banjo engruna
una cançó a la seva estimada,
algun cow-boy de veu molt rovellada.
Hi ha encara pobles amb el seu Saloon,
pels volts de Colorado i Oregon,
a l'Atles sempre hi he pogut trobar
Arizona, i Nevada, més enllà.


Vull retrobar-me amb els buscadors d'or
que retornen d'Alaska amb el cor fort,ç
veure passar aquells trens de fusta antics,
i jugar al pòquer amb uns quants amics.
Tothom em diu que això és una gran pena,
creure que és cert allò que és sols cinema,
però us asseguro que no és cap falòrnia,
qualsevol dia vaig a Califòrnia…

Amb un mocador al coll i el trot ben lent,
seguir el camí que porta al sol ponent...



8 comentaris:

Galderich ha dit...

Ha, ha... un altre projecte fracassat que hagués estat bé pero no tira endavant per diverses circumstàncies!

Francesc Puigcarbó ha dit...

Sol, passar que es fan projectes que acaben en un no res i en canvi la feina s'ha fet.

pobre Lucky Luque, li han tret la cigarreta cambiant-la per una branqueta.

Joana ha dit...

Jejejej deu ser perquè s'adiuen amb la xafogor que fa!
Així ningú es mou de casa!
Que consti que a mi m'agraden però prefereixo fer la migdiada :)

Júlia ha dit...

Doncs sí, Galderich, un de tants!

Júlia ha dit...

Francesc, haurem de muntar el blog dels 'projectes oblidats',

Això de la cigarreta clama al cel, quanta 'tonteria' que hem d'entomar en els nostres temps.

Júlia ha dit...

Deu ser això, JOana. Sobre que ningú no es mou de casa, no serà a causa de les pelis sinó de la clapada que provoquen quan la majoria ja les has vist cada estiu o gairebé.

La lectora corrent ha dit...

Quan era jove, les pelis de l'oest no m'agradaven gens, especialment les que els indis eren molt dolent i els blancs molt bons, que eren gairebé totes. Amb el temps he anat apreciant algunes pel·lícules de l'oest (que no sempre són de l'oest, perquè també n'hi d'ambientades en altres llocs que no són a l'oest dels EUA), però potser perquè també ha anat canviant la imatge que presentaven d'indis i blancs.

Júlia ha dit...

Sí, lectora, tens raó que la visió dels indis ha anat canviant, com, en general, la visió 'dels altres' al cinema, dels enemics, a les pelis d'avui. No em queixo de la qualitat ni del 'missatge', en queixo del fet que cada estiu ens en passin una rastellera.

En general, avui, les pelis ja no són 'de bons i dolents' sinó molt més matisades i complexes, per sort.