12.8.09

Decrets, lleis i normatives

Fa anys corrien molts acudits d'en Franco per tot arreu. Els acudits sobre governants i polítics de vegades es reciclen i s'adapten a noves situacions. Avui n'he recordat un en el qual Franco va insistint a la dona, a la nit, que vol joder (perdoneu la grolleria, però és que si faig servir un eufemisme la cosa no lliga). La dona li respon que no és el moment, que és molt tard, però, davant la insistència al final accepta la cosa, bueno, bueno, venga pues... Aleshores ell es lleva, molt content, i manifesta, voy a firmar un decreto...

L'he recordat perquè em sembla que a les nits es deuen llevar molts polítics amb ganes d'engaltar-nos normatives diverses. I és que he vist per la tele que pensen multar aquestes pissarres que acostumen acompanyar les terrasses dels restaurants, on s'indiquen els menús i els seus preus. Deien que poden dificultar el pas dels invidents, que ocupen espai públic, coses així. La veritat és que no sóc invident, però sí molt despistada, i he topat amb tota mena de coses, pel carrer, però mai amb aquests elements informatius, davant dels quals la gent bada sovint, valorant l'oferta gastronòmica. Em sembla que fent enretirar una mica aquells que ocupin més tros del compte n'hi hauria ben bé prou, vaja. De moment podrien començar per anar traient les barreres arquitectòniques que queden pels nostres verals, per cert.

En unes voreres on cada dia t'ensopegues amb esvorancs i bonys, amb escocells buits, per no parlar de les bicis, que passen per on els sembla i no sempre a poc a poc, o dels patinadors agosarats, em sembla que anar a empipar el pobre restaurador modest vol dir, tan sols, que saben que aquest no tindrà més remei que pagar i callar.

Al meu barri hi van fer, a bombo y platillo una zona de vianants. El resultat, a la llarga, és que s'ha omplert de soroll i bars a les nits, de gent una mica estranya, per dir-ho d'alguna manera, que acostuma insultar qui els crida l'atenció, dient coses com ara que te follen, vieja... (i anoto la més fineta de les que m'han explicat algunes iaies del barri). De dia és un indret pacífic i tranquil, amb gent que va a comprar o a treballar, però així que es fa fosc les tertúlies es desfermen i sembla que duren fins les matinades.

Allà sí que pots ensopegar, tant amb la gent que ocupa tots els racons, com amb llaunes de cervesa o del que sigui, i, a més, de nit hi passen motos sovint, rabent, hi ha hagut baralles, i la mainada, que en èpoques pretèrites tenia prohibit jugar a pilota hi celebra partits de futbol improvisats a falta d'un espai proper més adient, cosa que ja ha acabat amb algun rètol històric de les poques botigues tradicionals que queden. No és l'únic indret de Barcelona amb aquestes animades característiques, convenientment amanides amb aroma, no ja de tabac, sinó d'altres elements fumables, bebibles i menjables, a més de les emanacions derivades de l'ús del carrer com a lavabo de senyors. Malauradament no estan els temps dels treballadors com per canviar de pis, sé que molta gent normal de la zona ho faria de seguida si pugués i alguns que podien, ja ho han fet. Sobre la neteja, es neteja molt i s'embruta molt més, perquè no es pren cap mida en contra dels qui embruten carrers i el que sigui.

En fi, aquesta mida suposadament pro-cívica, juntament amb això dels vuitanta per hora i la creuada anti-tabac que ens aclapara, i moltes coses més de semblants característiques que incideixen en la vida privada de les persones corrents, em fan pensar en què, n'estic segura, molta gent amb poder petit o gran no deu dormir pensant en quin invent posarà en pràctica al matí, per tal de recaptar diners i xinxar una mica el personal. Ho deuen fer a fi de bé, per protegir-nos. Com al metro, on et roben sovint, però t'avisen que no t'amoïnis, que hi ha càmeres gravant-ho tot, tot, tot. Qualsevol dia posaran càmeres a la zona de vianants del meu barri i ja estarà tot arreglat. Vaja, que veient el que es veu i palpa si es vol mirar i palpar, anar a empipar els de les pissarres dels menús....


8 comentaris:

vpamies ha dit...

Suposo que el més fàcil és començar per les persones civilitzades i els que els costarà menys de fer creure, encara que sigui a cop de sanció.

És allò de pagar justos per pecadors i que de vegades, ser educat o complidor només fa que rebis abans (i més fort) la garrotada.

Gabriel Jaraba ha dit...

El populisme de baixa intensitat és de naturalesa hipòcrita: vol regular els cartells anunciadors dels bars a les voreres i queda plegat de mans davant la prostitució violenta a la Rambla. Com que ja fa temps que la Guàrdia Urbana ha abdicat de la seva autoritat, tot esdevenint simples agents posamultes, els Mossos van intervenir en la qüestió: van aconsellar els "líders ancians" de les prostitutes africanes que els diguéssin que es limitéssin a prostituïr-se sense robar la cartera als clients. El populisme de baixa intensitat és un generador de desordre sota l'aparença de la pulcritud extrema. Un dels seus èxits: la unificació de la imatge dels rètols de les farmàcies... en una ciutat que put a pixum.

Júlia ha dit...

Es que de vegades els 'poders' no són valents per 'castigar' els més perillosos, a nivell més juvenil he vist el mateix a l'escola, aquell alumne amb el qual no ens volem enfrontar fa una mena de 'pacte no escrit' i se li toleren coses que als pobres que sempre compleixen no se'ls deixaria passar de cap manera. I no cal dir amb els qui passen pel metro sense pagar, sempre veig que es multen adolescents -paguen els pares- o que es crida l'atenció a pobres xinetes carregades de sacs de materials per vendre als basars, a aquests que realment 'fan por' i que no paguen mai no els acostumen a dir res de res de res.

Júlia ha dit...

Ai, Gabriel, afortunadament no surto massa de nit, les darreres vegades que he anat a sopar pel centre m'he quedat es-ga-rri-fa-da amb això de la prostitució 'de color', agressiva, com molt bé dius i exercida per criaturetes ensinistrades de poca edat... de vegades m'estimo més viure en la inòpia o la ignorància, la veritat.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

A mi Júlia, aquests cartellets no em fan cap nosa, és clar.
Si finalment putegen també amb això (que a voltes ja disfruten només amb l'anunci de tocada de collons), ja entraré a preguntar què hi ha de menú.

A mi, ja fa molts anys, els que em fan nosa son ells, els de l'ajuntament i altres congèneres seus. Però pel que es veu, no fan nosa a gaire gent: vots son trumfos. Per tant, si es vol ser ase, no hi ha lloc a plànyer's dels cops.

Júlia ha dit...

Tens raó, Xiruquero, allò del boig conegut abans que el savi per conèixer fa molts anys que funciona a tots els nivells.

La veritat és que les alternatives que s'han ofert tampoc han estat massa emocionants...

Gabriel Jaraba ha dit...

Xaviar Roig recorda al diari Avui d'idem com n'és d'hipòcrita aquesta mentalitat de control, recordant quan es recomanava de totes totes protegir-se amb casc tot anant en bicicleta, recomanació que va quedar del.liberadament arraconada en engegar-se el bicing, negoci basat en l'ús per part de turistes i clients improvisats que no disposen de casc. Quan veig els anxanetes amb aquel casc que els fa tan caparruts no sé si riure o plorar. No per ells, pobre canalla, sinó pels ganàpies que "traguen" amb la venda de seguretat a domicili.

Júlia ha dit...

Sobre el bicing... ja n'has parlat avui tu molt i molt bé, però encara s'hi podrien afegir moltes coses. Però, quina mena de societat de l'estupidesa estem admeten???? Recordo que ja Nestor Luján es queixava de que el fessin anar 'lligat al cotxe', per cert.