5.8.09

Garses per perdius

Ja fa algun temps que escolto per ràdio i televisió i en contextos formals i seriosos l'ús de frases fetes i modismes d'allò més casolans i pintorescos. Ahir mateix vaig poder sentir, al telediari, com els pobres immigrants que venien a collir fruita havien hagut de tocar el dos. Ignoro si els llibres d'estil, si existeixen, dels periodistes televisius, inclouen recomanacions sobre la necessitat de fer servir aquestes expressions, les quals, em sembla, són molt més pròpies del llenguatge col·loquial que no pas d'un telediari com Déu mana.


Encara m'ha sobtat més, en ocasions, sentir
ha pixat fora de test, expressió que he escoltat més d'una vegada, també en els informatius. Cal dir que si el locutor o locutora ho digués fent una rialleta, fent una gracieta, vaja, potser se li podria perdonar, però, no. Ho diuen amb una expressió d'allò més seriosa i en un context absolutament formal. Pixar, com cagar, eren, fins fa quatre dies paraules grolleres, em sembla que la gent encara, en general, fa servir eufemismes com ara anar al lavabo, per manifestar les seves necessitats biològiques, naturals com ho és la vida, per altra banda.

He buscat una mica per la xarxa i m'he trobat amb què, sobre aquesta que menciono, l'espai
rodamots ens presenta dos exemples que també em semblen desafortunats, són del 2001:

Pixar fora de test (fig.) Parlar sense raó, fugir de la qüestio dir disbarats.
En referir-se al problema de la immigració, Marta Ferrusola va pixar fora de test.

L'altre exemple fa referència a una frase de Fernando Savater sobre el fet que Ernest Lluch
pixava fora de test. En aquest segon cas, com que m'imagino que la traducció és feta de l'original castellà, publicat al País; desconec si Savater va emprar mear fuera de tiesto, que també he sentit en castellà, no sé si per influència catalana o per tradició pròpia. Admeto que la senyora Ferrusola o el senyor Savater poden no ser sants de la devoció de molta gent i que potser en els exemples hi ha una crítica política subliminal i etèria, qui sap.


Personalment, crec que aquest tipus de frases fetes, per molt coloristes i nostrades que siguin, tenen el seu lloc en les converses de cafè, fins i tot en tertúlies més informals, encara que es facin als mitjans de comunicació. Però en un telenotícies i fent referència a temes seriosos em semblen, si més no, una frivolitat semàntica. Aviat sentirem coses com ara:
el senyor X del partit A la va ben cagar ahir al vespre, és un peix que es porta l'oli, aquest senyor, per sort, el segueixen quatre gats que li fan la gara-gara, encara és dels qui remenen les cireres; tothom filustra que ens aixeca la camisa, però, ja se sap, sovint els bojos fan bitlles...

11 comentaris:

vpamies ha dit...

Júlia, si no vaig errat, la gran majoria de llibres d'estil de mitjans de comunicació (premsa, ràdio o televisió) recomanen que no es facin servir.

Recomanació baldera, per altra banda, perquè, com bé dius, els periodistes les empren a tort i a dret.

Fixa't, també, per exemple, en la quantitat de columnes de diaris que tenen per nom una frase feta. No te les acabaries!

Ara, els llibres d'estudi dels periodistes també els deuen intentar ensenyar que no es crida en els mitjans, ni s'insulta, ni es donen com a bones notícies no contrastades, que han de respectar la intimitat de les persones, que no han de caure en la barroeria, ni en la sensibleria, ni en el mal gust... i d'aquests també cada vegada en queden menys.

Júlia ha dit...

Sí, però jo em refereixo als locutors tipus 'bust parlant' que es limiten a llegir les notícies dels informatius, i que, suposo, tenen poc marge de maniobra, no als d'opinió i programes com aquests que esmentes, això és tota una altra cosa i clama al cel, efectivament.

Deric ha dit...

no m'hi havia fixat mai, ara ho faré

pere ha dit...

Completament d'acord, Júlia. I a alguns, que confonen garses amb perdius "això" encara els deu semblar que mostra la riquesa de la llengua...
(ei, m'hi jugo el que vulguis que el verb filustrar no el faran servir

Júlia ha dit...

Doncs ja veuràs, si t'hi fixes, Deric, els molts disbarats que arribem a entomar...

Júlia ha dit...

Això és el que em sembla, Pere, que la manca d'autocrítica fa que, com en d'altres ocasions, ens mirem el melic, que és una expressió molt gràfica, i caiguem en aquest vici nacional del cofoïsme, ai, ai, ai.

F.Puigcarbó ha dit...

aixó passa quan tradueixes del català al castellà, suposo que l'equivalent a garses i perdius deu ser galgos i podencos. Ara el Savater tampoc li facis gaire cas, està malalt d'estulticia i estupidessa idiotitzant barrejada amb un super ego fora de temps i lloc. De fet no és més que un detritus en vies - afortunadament - d'extinció.

enric ha dit...

Em considero un entusiasta de les frases fetes, dels modismes, dels adagis..., però de cap manera puc estar tampoc d’acord a l’hora d’usar-los en segons quins contexts. Ara bé, quan veus el penós espectacle de “ses senyories” xiulant-se i increpant-se a les sales de plens de les diferents administracions, no creguis que estaria malament si sentíssim que el locutor ho relatés dient que en aquella olla de grills “ses senyories” no van parar de dir-se el nom del porc..., i quan veus l’altre penós espectacle, el dels escons buits quan qui té la paraula és un representant d’un partit minoritari, no em faria cap mal a les orelles sentir que el locutor digués no ja que “ses senyories” van tocar el dos, no..., sinó que “ses senyories”, amb tota la santa barra, van fotre el camp de l’hemicicle no fos cas que se’ls escaldés el cul.

Júlia ha dit...

Francesc, en aquest cas no em referia al Savater, sinó a la traducció feta pels rodamots del castellà. No entrava en el contingut del tema, em referia a l'ús poc adient de la frase feta, tan sols.

Júlia ha dit...

Enric, en aquests casos que menciones potser resultaria, com t'ho dius, fins i tot adient al context, aquest ús.

F.Puigcarbó ha dit...

ho sé, pero es que en Savater em treu de polleguera fins i tot si només es cita de manera esbiaxada. És superior a mi.