22.8.09

He tancat la ràdio

Jo em pensava que els programes de tele i de ràdio tenien en compte les audiències, però sembla que, pel que fa a la ràdio, això no va d'aquesta manera, ja que a Catalunya Ràdio estan prescindint de tots els professionals que més audiència tenien. Ni els matins de cada dia són el mateix sense el senyor Bassas, ni els caps de setmana són iguals sense el senyor Solà, ni els diumenges pel matí són el mateix sense el senyor Arbonès. N'hi ha hagut molts d'altres, Basté, Clapés, Solé i Sabaté... És evident que han baixat les audiències però la cosa continua, avui mateix llegeixo l'adeu definitiu de Xavier Solà de l'emissora.

Una persona coneguda em diu que ja van anunciar que anirien contra la crosta catalanista, però fins i tot admetent que sigui cert això hi ha professionals i programes que em sembla que no tenien massa a veure amb aquest tema, al menys que jo sàpiga. La veritat és que ara escolto molt més la COM o d'altres, fins i tot la pobra Ràdio 4 que va fent el que pot i com pot (una altra trista història la seva) que no pas Catalunya Ràdio, em sembla que li estic agafant mania i tot. Pagaria la pena boicotejar-la encara més, a veure si reaccionava algú.

No entenc que programes de qualitat es deixin d'emetre per manca d'audiència i que programes d'audiència i qualitat es deixin d'emetre per manca de... seny? O per un excés de rauxa? O per personalismes o enveges diverses, potser?

En molts d'aquests casos hi ha hagut protestes del públic oient, de vegades nombroses com en el cas Bassas, però no serveixen de res i tampoc els professionals afectats volen entrar massa en la polèmica i potser fan ben fet. Una de les coses que més em deceben de la nostra societat actual és contemplar amb impotència com es malmeten les coses que funcionen bé. Sembla que es castigui l'excel·lència, a tots els nivells, cosa que sempre ha passat però que darrerament està prenent una volada incomprensible. I no només a la ràdio, ep, la ràdio només n'és un exemple. En general, a moltes feines, fins i tot en l'àmbit de la política, de l'ensenyament obligatori o de la universitat, de vegades hi ha jovent que s'ha d'esforçar en no mostrar el que sap ni el que pot fer, no fos cas que desvetllés reticències i durés quatre dies. En general, qui funciona bé posa en evidència els ineptes, els ganduls i els fantasmes. El resultat és aquesta gris mediocritat que, com a La història interminable, es va menjant el país de la creativitat i la fantasia en què algun dia vam creure.


La palometa baixa del cel
tota plomada, tota plomada,
la palometa baixa del cel
tota plomada d'aigua i mel,
mel i mató,
la sinyora la sinyora,
mel i mató,
la sinyora del cantó.
Qui es girarà?
La sinyora Maria,
Qui es girará?
La sinyora Maria
que es giro de cara enllà.

22 comentaris:

Salvador ha dit...

Tens tota la raó, i en especial la nostra classe polìtica cada vegada donamés la sensació de ser ineptes i mediocres...
Un exemple: quina ment privilegiada s'ha inventat això de la velocitat 30 a certs barris, que només serveix per embrutar el carrers amb pintura vermella, gastar diners inútilment, i que a més ningú respecta perquè és pràcticament impossible anar en cotxe a 30 x hora. La ment que ho ha ideat, com també el tema dels 80, que vaja quina collonada,... i ja m'imagino d'on surten aquestes idees que volen tenir la pàtina de modernor i progressia, molt típic dels socialistes que que es creuen els més savis, i els més moderns del món.
Ai, Jesús, que Déu ens agafi confesats. Ineptes al poder, fugim tots, o encara pendrem mal

Clidice ha dit...

Ja fa dies que no escolto ràdio i t'asseguro que em fa molta ràbia, però m'hi han obligat ells. El que més emprenya és veure com els propis professionals no piulen, perquè en aquest nostre país, tan petit, ningú mossega la mà que l'alimenta o que l'ha d'alimentar, punyetera vocació de funcionaris :(

Allau ha dit...

La veritat és que fa cinquanta anys o més que no m'escolto la ràdio seriosament, però entenc perfectament la vostra emprenyamenta. ¿M'ho sembla a mi, o des de fa tres o quatre anys tothom mostra les seves cartes ideològiques sense vergonya?

Francesc Puigcarbó ha dit...

Ja ho vaig llegir, si te n'àdones s'han anat carregant a tots els qui hi havia en l'época Bassas, un rere l'altre. Com la Bonet va ser un fracàs, ara volen remuntar amb en Manel Fuentes. Gairebé es podria fer un tractat de com desmuntar una emisora de radio per part dels socialistes catalans.

Júlia ha dit...

Tens tota la raó, Salvador, però sembla que encara tenen el seu públic, viuen de discursos obsolets sobre qui és o no l'esquerra o la dreta, i amb el tripartit ja ha estat el súmmum. La gent que es va ficar en partits per idealisme, fa anys, o l'han cremat o se n'ha anat fastiguejada i em temo que puja molt de jovent 'trepa' qie hi veu un modus vivendi o, encara pitjor, una mica il·luminat i sense prou formació, ja que els que valen no volen embolics veient el pa que s'hi dóna i es dediquen a d'altres coses.

I les 'alternatives de poder' tampoc són per fer repicar campanes.

Júlia ha dit...

Això mateix he pensat jo en moltes ocasions quan, com molt bé comentes, ni els mateixos afectats diuen res per por a perdre oportunitats. Ens estem convertint en un país de funcionaris, cosa que criticàvem en altres temps, efectivament.

Júlia ha dit...

Allau, tant de bo tinguéssim cartes ideològiques per ensenyar, em temo que amb el panorama actual estan acabant fins i tot amb les ideologies... serioses. Una altra cosa és el discurs de cafè, és clar.

Júlia ha dit...

Doncs sí, Francesc, s'ha vist molt aquest 'plumero', encara que m'agradaria saber-ne més sobre el rerefons, suposo que hi ha també històries d'amiguets i cops de colze, no ho sé. Que fins i tot es menystingui la qüestió de les audiències em sembla greu, és clar que si la publicitat continua rajant i les subvencions són substancioses, la resta tant se'ls en dóna...

El pitjor és el que diu Clídice, que ni a la ràdio ni enlloc ningú no piula mentre li arribi la pagueta. O la subvenció.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

No em causa cap sorpresa tota aquesta malifeta. De fet és la materialització d'un procés anunciat.
En efecte, comparteixo del tot el que diu aquesta persona coneguda teva: tothom que érem aquell dia davant la televisió vam poder veure i sentir com un socialista de pro, el senyor (per estricta educació poso "senyor" abans del cognom), Ferran, va anunciar -crec que era al passadís del Parlament-, que "calia arrencar la crosta nacionalista dels mitjans de la CCRTV". També ho esmenta en el text l'autor de l'article que ens has "lincat", perquè no és anecdòtic.

Dius Júlia que "les alternatives de poder no son per fer repicar campanes". Potser no. Però el que és una evidencia colpidora és que aquest obren amb eficàcia -en això sí- en compliment del que amb tanta mala fe es van proposar.
Els altres( suposo que et refereixes a CiU), seran millor o pitjor, però els qui tenim -volem tenir- memòria, recordem com eren els mitjans quan ells governaven. Però si és precisament el què enyorem!

Si més no, del meu punt de vista, els d'ara son una merda que cal, urgentment, escombrar, si volen que quedi alguna cosa digna d'empeus.

Júlia ha dit...

Xiruquero, crec que enyorar el passat, quan s'ha empitjorat, és inevitable, però moltes coses van empitjorar també en la darrera legislatura convergent, pel meu gust, a tv3, per exemple, encara que, com diu el refrany castellà 'otros vendrán que bueno te harán'. La memòria també enganya... ep.

jrrof ha dit...

ei!
No se pas que dir-vos davant de tots el comentaris que ha generat el post de la Júlia. Sols voldria remarcar-vos que era un fidel oïdor de Catalunya Radio (Època Bassas), vaig canviar-me a Rac1 i ara l’intercanvio amb la Com. La força del poder i el poble aguanta i aguanta deu sap fins a on...casum, CASUM.

Joana ha dit...

Ostres doncs no ho sabia. Vaig tenir el plaer d'anar a Catalunya ràdio a escoltar el rograma d'en Solà un diumenge al matí. Era el meu líder dels diumenges i veig que també se'n va en ooris. En Bassas , en Xavier Bosch, en Joan Barril. Mira que m'agrada la ràdio però ja no sé quin vial posar.

Júlia ha dit...

Sí, Josep, així va tot, què hi farem, anar buscant pel dial...

Júlia ha dit...

Doncs sí, Joana, a mi també m'agrada però si continuen així...

La lectora corrent ha dit...

Tot i que els comentaris van de ràdio (coincideixo amb l'opinió de la majoria; tampoc entenc que vagin eliminant programes de qualitat i que en molts casos tenien bones audiències), em centro en el que diu Salvador:

"Un exemple: quina ment privilegiada s'ha inventat això de la velocitat 30 a certs barris, que només serveix per embrutar el carrers amb pintura vermella, gastar diners inútilment, i que a més ningú respecta perquè és pràcticament impossible anar en cotxe a 30 x hora. La ment que ho ha ideat, com també el tema dels 80, que vaja quina collonada,..."

Amb això discrepo. La pacificació de la circulació en els barris em sembla molt positiva, tot i que jo també sóc conductora (com més va, menys, però) i pateixo de vegades les restriccions de trànsit o la manca d'aparcament.

Per altra banda, això dels 80 no és cap "collonada", sinó una mesura que pot contribuir a evitar morts, i no em refereixo als accidents de trànsit, sinó especialment a morts per malalties respiratòries. No vull estendre'm aquí, però s'ha calculat que cada any moren a l'àrea metropolitana de Barcelona unes 3500 persones per causa de la contaminació. La dels cotxes no n'és la única, però hi contribueix força.

Júlia ha dit...

Lectora, he de dir que en aquest tema estic més d'acord amb en Salvador, no dubto de la bondat dels estudis, però sé que es manipulen i es llegeixen com convé. De fet, d'alguna cosa hem de morir tots i en aquests càlculs s'hauria de veure l'edat i circumstàncies de cadascú, cada persona és un cas individual. Es un tema polèmic del qual es fa difícil parlar de forma tranquil·la i que, com en el cas del canvi climàtic, hi ha estudis i lectures per a tots els gustos. El que no podem és pensar que podem bandejar i controlar tots els riscos que ens envolten, això és impossible. Un altre tema són els interessos mèdics, les despeses d'un món cada dia més medicalitzat... en fi, que la cosa ens portaria a un llarg i espinós debat, potser.

Galderich ha dit...

Potser el que volen és que les
audiències de CR passin a la COM i les de la COM a CR!
Mestrstant el RAC1 va fitxant els que marxen...

Júlia ha dit...

Ves a saber, Galderich, qui els pot entendre!!!!

Anònim ha dit...

Hola,
ni vergonya tenen els de CR. Anar eliminant la ràdio creativa i de bon fer, amb respecte per l´oïent.

Ara a la tarda hi tenen un presentador que de catlà no n´encerta ni una, ni sordes ni sonores, un castellanisme al costat de l´altre.

Us convido a queixar-vos a Atenció a l´oïent de CR
Imma

Júlia ha dit...

Doncs miraré d'escriure on dius, Imma. Encara que t'he de dir que m'he queixat anteriorment a aquest servei, concretament vaig fer molts emails amb el tema de la Gran Anaconda i es van passar pel folre les meves protestes...

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Si ens passem a la COM ja els estem fent el joc: és l'emissora de la Diputació, amb el Diari de Barcelona i el Diari de l'alcalde que paguem tots.

I heu intentat escoltar alguna cosa de ràdio ara a l'estiu? Creieu que Catalunya Ràdio, que té Catalunya Música, Icat.fm, Catalunya Clàssica i no-sé-quantes emissores específiques més de música ha de dedicar-se a fer músicadurant mitja tarda com si d'una emissora local es tractés?

Aaquest pas ni crosta, ni crostó, ni dial ni res de res.

L'Avui del Grup Godó, El Periódico fa temps que és el DOGC amb fotos... Els mitjans de comunicació són massa importants per deixar-los en mans de qualsevol (que no sigui del seus).

Júlia ha dit...

Víctor, no és qüestió de 'passar-se', potser m'he explicat malament, és qüestió de poder escoltar allò que ens ve de gust, en alguna ocasió també escolto teletaxi, o RKB per les cançons carrosses, que m'encante.

Els mitjans de comunicació sempre han estat en mans del poder, de forma oberta o dissimulada, l'únic que es pot esperar es que el poder no sigui en mans de brètols incults, fa poc amb en Puigcarbó parlavem de la tele franquista, hi havia programes boníssims que encara recordem.