1.8.09

Sobre bellesa, salut i d'altres frivolitats



Quan jo era jove, i crec que encara dura l'esclavatge estètic del bronzejat, s'havia d'estar moreneta per obligació, altrament semblaves una vampira i no pas una vampiresa. Com que a mi em costava emmorenir-me i de petita anava poc a la platja, vaig fer grans sacrificis cada estiu per a torrar-me, utilitzant productes fregidors de tota mena. La moda passa per damunt de la salut quan convé i ningú no escolta el que no vol sentir, però ja aleshores se sabia que l'excés de sol era dolent, i molt, com se sabia que fumar no era saludable. Però fumar era també una moda social i si no fumaves quedaves com una estreta retrògada i gairebé feixista, ja que les reunions progres eren plenes de fum i ser una dona emancipada demanava cigarreta i mirada perduda i enigmàtica, per tal de contemplar el món feliç i marxista del futur a través d'un espès núvol de fum apassionat. També les nostres àvies sabien que les cotilles massa apretades no eren recomanables o que beure vinagre per estar blanqueta era un disbarat. Però el que no es vol saber, no se sap.


Avui, amb el tabac, s'ha arribat a límits de prohibició impensables fa anys, cosa que m'inquieta, perquè la constant intromissió dels poders diversos en la meva vida privada em produeix angúnia, angoixa i gairebé pànic. Abans ho feia la religió, aixó, i, quan calia, també utilitzava la classe mèdica i la ciència per afirmar allò que li convenia, sobre tot en temes relacionats de prop o de lluny amb la pràctica sexual. Ja m'han dit que és causa de la meva immaduresa a causa d'una adolescència no superada, això de voler dur la contrària, potser sí. El mateix em passa amb això dels antitaurins, no he anat mai als toros ni hi aniré però no sé perquè ha de ser pitjor matar un brau de tant en tant públicament que matar milers de vaques, porcs i bous de forma clandestina o condemnar les gallines a postes absurdes d'ous, en corrals indignes on la llum artificial és constant, tot plegat per crear excedents alimentaris. Per no parlar de les castracions, inseminacions artificials i esterilitzacions d'animals domèstics. O de les proves de laboratori. En el fons existeix també un cert racisme zoològic. Entre ser brau o de pau, carn d'escorxador o màrtir nacional, com deia el poema de Joan Oliver, no sé pas què triaria, jo.


En canvi hi ha una gran tolerància, per ara, amb coses com l'aprimamenta absurda i el pes de les models de moda, tema estètic que tant de mal ha fet a moltes noies jovenetes. O amb la megafonia generalitzada, que ens deixarà tots sords. I, encara més, amb el sol, perquè les ombres són de pagament, a les platges, o bé et condemen a carretejar el para-sol pel metro, l'autobús o el tren. Fa anys, els establiments de banys comptaven sempre amb una zona amb encanyissat, molt gran, que sempre era plena de gent de mitjana edat en amunt. En alguna ocasió he escrit a l'ajuntament de Barcelona sobre aquest tema, sol·licitant que a les platges públiques m'hi possin un tendal, ara hi ha moltes solucions per a aquest tema i no caldria que fos una instal·lació fixa. M'han contestat, amb bones paraules escrites, que no calia. Ara els poders públics acostumen a respondre't amb amabilitat quan els consultes, però també acostumen a no solucionar res i, com que no saps mai amb qui has parlat, insistir és una qüestió feixuga que acaba per fer-te abandonar per cansament.


Fa uns dies vaig llegir al diari, crec que era a La Vanguardia i a La Contra, les manifestacions d'un metge sobre el tema del sol i els seus perills, que em van agradar molt perquè aquest senyor deia el que jo pensava, de fet és quan t'agraden els articles i comentaris, quan reblen allò que tu mateixa, intuïtivament o amb una base sòlida, creies o desitjaves. Aquest senyor comentava, entre d'altres coses, que si ens miren el culet, en el cas de no ser nudistes, veurem la diferència entre l'estat de la pell de les natges i la de la resta del cos sotmesa a banys de sol per exigència social. També es carregava els moderns uva, que tant de moviment econòmic han generat en les darreres dècades. Admeto que potser hi ha molt de component genètic en tot plegat, ja que conec gent qui, com una sargantana, precisa de sol a tothora i que té una pell acceptable, de la mateixa manera que conec fumadors en perfecte estat de conservació interior i exterior. Però he de dir que en ocasions m'he sentit discriminada, amb això del sol, talment com quan no fumava en un context fumador, en la meva joventut. A la platja, fins i tot al pati de l'escola, la gent amiga acostumava a posar-se al sol i si jo deia que me n'anava a l'ombra semblava asocial i, evidentment, em trobava al marge de la tertúlia, cosa que, amb el que m'agrada xerrar, em produïa un trauma ombrívol.

Bé, el que em fa por és que, com en tantes coses, no ens passem un dia a l'altre costat i ens ombregin amb emparrats sintètics les platges nostrades. De vegades fa por reivindicar res, perquè si et concedeixen el que demanes segur que l'assoliment del desig té, també, efectes perversos, cosa que succeeix en molts contes i rondalles tradicionals.

Parlant d'estètica, dedico una fotografia i un record als inefables productes Bella Aurora, que quan jo era petita anunciaven sovint per ràdio. El nom de la marca, dibuixat amb lletres de cal·ligrafia evocadora, encara es pot veure en aquest edifici de Barcelona on va tenir la seu durant anys l'empresa. Jo pensava que ja no existien, però sembla que guadeixen de bona salut i que, precisament, estan especialitzats en temes de pell i efectes del sol. Para juventud, belleza y lozanía, Bella Aurora cada día...


10 comentaris:

rafael pujals ha dit...

Com disfruto llegint els teus escrits, serà per allò que dius de que dius el jo vull i m'agrada sentir...,potser sí, però també perquè ho dius molt bé.
Una abraçada.

Júlia ha dit...

Moltes gràcies, Rafel, encantadíssima de veure't per aquí.

M. Antònia ha dit...

Tens molta raó Júlia, el moreno, els braus, l'aprimamenta... Estem en un món de disbauxa, tant o més que en l'Edat Mitjana comparant dintre de cada època. Semblaria ara que hem de ser més assenyats i científics, però el "marketing" i el diner guanya tot.

Allau ha dit...

Afortunadament, Júlia, un dels avantatges de fer anys és que cada vegada ens afecten menys aquestes "modes" i perdem la por de dir el que realment pensem.

enric ha dit...

És ben bé el que diu l'Allau: A mida que et fas gran, tots aquests "càntics" d'ara toca anar en "pro de", i ara en "contra de", es més com si els sentissis a través del fil musical que no pas en un concert en directe al Palau de la Música.

P.S. Miraré si trobo la sèrie de què parles aquí sota. (Estarà doblada, o, com a mínim, hi haurà subtítols, oi?)

Júlia ha dit...

Maria Antònia, suposo que una mica hem millorat i potser les dones encara més, he, he. Ara bé, quan ens deslliurem d'uns dogmes ens en endinyen uns altres...

Júlia ha dit...

Doncs sí, Allau, ens anem 'alliberant', llàstima que per això haguem d'envellir, he, he.

Júlia ha dit...

Enric, no pateixis, està doblada en les parts de ficció i quan hi ha testimonis directes té subtítols.

Clidice ha dit...

Un article perfecte, gràcies! Bon agost i fins la propera! petons :)

Júlia ha dit...

Gràcies, Clídice, igualment, bon agost!!!