20.8.09

Vull sentir les veus que estimo...

A causa de la referència al poema de Josep Gual que cantava Teresa Rebull en Pere, de Saragatona, recorda el dia en què va parlar d'aquest poema i va penjar la famosa cançó de les sabates d'en Jaume i el recupera, així que no perdeu l'ocasió d'assistir a aquesta reposició imprescindible. Jo crec que la màgia d'aquesta cançó ha fet que fossin poc conegudes altres grans cançons de Teresa Rebull.

La cantant havia estat seguidora del polític Pallach, em temo que molta gent jove d'avui no sap pas qui era, per cert. Una de les misèries de la transició va ser la unitat socialista, més aviat
uniformitat, i la mort prematura de Pallach va contribuir al fet que aquell camí és fes de forma ràpida i expeditiva. Com diuen els castellans de aquellos polvos vinieron esos lodos... No he sabut trobar refrany semblant en català, així que em permeto inventar-me'l: De la pols del passat tenim avui el camí enfangat.

Luis m'explica en un comentari que va conèixer el poeta Gual, i m' que aquest li va explicar la història del poema, i menciona un dels productes que Gual comercialitzava, treballant a Can Tardà, per guanyar-se la vida, el Néctar Gum, ai, quants records. Estic també segura que fa temps, en algun post, vaig parlar de Gual, però no l'he sabut trobar, i és que, en broma en broma, ja fa més de quatre anys de tota aquesta història de la blogueria.


Gràcies al youtube i a l'esforç de
Sofia EDT, he accedit a aquest magnífic muntatge amb la veu de Teresa Rebull al darrere. La lletra és de Martí i Pol.




17 comentaris:

Anònim ha dit...

ARA MATEIX SURTO DE CAN "SARAGATONA",JA SAPS QUE JO ESTIMO MOLT A LA TRESA....QUINA MERDA DE PRESENT....L'UNITAT SOCIALISTA QUINA DESGRACIA.....TENS TOTE LA RAO.A CASA MEVA ERAM D'AN PALLACH
JUGANT AMB......

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

No has cercat prou bé, Júlia:

http://refranyer.blogspot.com/2008/07/daquella-pols-vnen-aquests-fangs.html

És un equivalent gairebé literal del 1884. POt ser un castellanisme, però amb solera. :-)

rafael pujals ha dit...

Bon dia Júlia, amb en Josep Gual ens unia l'amistat i unes aficions convergents. La poesia, el dibuix i la pintura (encara que ell, que jo sàpiga no dibuixava), la musica ell va guanyar les primeres Flors naturals i Englantines a l'Orfeó badaloní en qual jo hi cantava i del que uns anys més tard ell en va ser president). Del contacte que van tenir, cal dir també arrel de la proximitat de veïnatge, tinc uns quants dels poemes que va escriure per allà els anys 60, manuscrits i dedicats. Em pensava tenir el de "Les sabates d'en Jaume", però no és així. De tenir-lo te l'hauria enviat per e-mail. Aquest poema té per a mi una especial significació, ja que un germà del meu pare va ser allistat als quinze anys a l'exercit republicà en la quinta anomenada "del biberó", i no va tornar, va morir a la batalla de l'Ebre, potser no gaire lluny de d'en Jaume i les seves sabates. Es deia Rafel. Quan anys més tard vaig néixer jo, en record d'ell, em van posar el mateix nom.
Una abraçada.

rafael pujals ha dit...

Hola Júlia, torno a ser jo, i és que en la redacció de l'anterior comentari se m'ha escapat algunes falles. A partir de musica hauria de ser: la musica (ell va guanyar les primeres Flors naturals i Englantines en els certàmens literaris anuals que organitzava l'Orfeó badaloní, del qual jo hi formava part com a cantaire i dansaire de ballets catalans, i del que uns anys més tard ell en va ser president). Del contacte que vam tenir,....
Ho sento problemes de l'informàtica.

Júlia ha dit...

Ep, ja recordo que també ens la vas 'fer endevinar', Jugant amb Barcelona!!!

Júlia ha dit...

Víctor, tens raó, he anat massa de pressa, ara bé, no em negaràs que queda millor el que m'he inventat jo que l'oficial... Jo sempre he sentit la gent que conec dir-lo en castellà, aquest.

Júlia ha dit...

Doncs Rafel, veig que ets la segona persona que em comenta que va tenir la sort de conèixer Gual, quina enveja. Pel poema no et preocupis ja que per internet crec que es pot trobar fàcilment, una altra cosa és poder trobar els llibres de poemes de Josep Gual a les llibreries...

rafael pujals ha dit...

Hola Júlia, el poema que pensava enviar-te,crec que tenia la gràcia de ser manuscrit i dedicat. Respecte dels llibres crec aque a Badalona no hi ha d'haver gaire problema per trobar-los si no tots alguns o si no un que és el recull de tots. Si tens interés m'ho dius i et puc donar el nom dels títols publicats i mirar de trobar-te el o els que prefereixis.

Francesc Puigcarbó ha dit...

M'HAS FET RECORDAR MOLTES COSES AMB AQUEST COMENTARI. AQUEST VÍDEO EL TINC PENJAT A LA NOVA CANÇÓ.
Quan a Pallach ja n'hem parlat en alguna ocasió, hauria pogut cambiar el rumb de la nostra història, o no... mai ho sabrem.

Júlia ha dit...

Gràcies Rafel, ho tindré en compte, em pensava que et referies a la lletra del poema. Miraré per les biblioteques, de tota manera.

Júlia ha dit...

No ho sabrem, Francesc, cal dir que també se li criticava el personalisme excessiu, sigui com sigui la unió amb el psoe va ser molt dolenta per al socialisme de casa que en seguida es va tornar 'sucursalista' quan aplegava gent molt vàlida, jo en sé d'uns quants que es van desenganyar després de tot allò.

Júlia ha dit...

Rafel, he vist que hi ha una edició de la poesia completa de 2005, crec que el trobaré, ara m'ha agafat curiositat.

rafael pujals ha dit...

Júlia, he preguntat en una llibreria de prop de casa on el tenen, si no el trobéssis, que sàpigues que aquí el pots trobar.

Júlia ha dit...

Moltes gràcies Rafel, ho tindré en compte, ara sóc fora de Barcelona però quan torni ho miraré.

Francesc Mompó ha dit...

Una dolcesa el vídeo.
Salut i Terra

Júlia ha dit...

Gràcies, Francesc!!!

Júlia ha dit...

Bé, encara que el mèrit és de qui va fer el vídeo, he, he.