12.9.09

Evocacions periodístiques i televisives per a després de la Diada




(imatges de l'11 de setembre de l'any 2006)

...cuando uno es joven se hacen muchas cosas,
y queríamos la libertad de Cataluña,
como la queremos ahora y como la
tenemos. Si ya la tenemos, no hagamos
más cosas que no valen la
pena... somos España y seremos
siempre España...

Aquesta paraules amb què encapçalo el post, de qui diríeu que són? D'algú del PP? Doncs ni més ni menys que de la senyora vídua de Tarradellas, el senyor del jasócaquí, famós, i les va fer a la SER, l'any 1993,amb motiu de la Diada d'aleshores. La vídua de Tarradellas temia els nacionalismes radicals, era aquella una època difícil, amb el senyor Rodríguez Ibarra fent de martell d'heretges i llençant benzina al foc. És interessant i il·lustratiu recórrer a la lectura de diaris del passat, gràcies a les hemeroteques, fins ara només es pot fer còmodament amb la de La Vanguardia, i, per tant, hi ha informacions que no es poden contrastar amb d'altres fontsd de forma ràpida i internàutica, però, en general, és útil per tenir una visió de les coses com eren i no com voldríem que fossin. Sobretot, perquè la memòria és enganyosa i traïdora.

No m'agraden les festes patriòtiques, sempre hi ha soroll, massa, i polèmiques, uns anys més cantelludes que uns altres. Però sí que m'agrada l'ambient festiu dels indrets on les coses no s'escalfen amb excés. Aquest any estic a Batea i per aquí la gent no està per celebracions, està per veremar, per treballar, vaja. Potser és el que cal fer, en dies així, que és el que van fer, segons explica la llegenda, la gent, després de la guerra de Successió: treballar. El mateix Rafael de Casanovas va fer mutis i després es va posar a treballar, segons expliquen. Un altre problema és el de l'atur, és clar, no treballa qui vol sinó qui pot. Però vaja, una cosa o altra, sempre es pot fer.


Em pregunto perquè els
iniciatius del govern no van vetar Noah si no la trobaven adient, quan es van pactar els actes, és una cosa que acostumen a fer sovint, això d'anar a processó i voler fer repicar campanes, i que pot acabar tristament amb aquest partit, de glòries pesuqueres passades i avui, com Esquerra, a l'ombra del gros. I em pregunto també com tevetrès és capaç de fer sortir un còmic disfressat de president immediatament després del president de veritat... han demanat perdó, això sí, però trobo que la cosa és molt més seriosa del que sembla, i mostra un tarannà general una mica preocupant. La brometa està molt bé, en el seu moment, i sóc la primera en explicar acudits sobre qui sigui, però al final ja manarà més la tele que el govern. I a la tele, sobre tot, els humoristes, que cada dia són més estripats.

Ahir, els actes commemoratius de
la nostra és van limitar als informatius, ai, quins temps aquells en els quals per la tarda ens oferien programació adient a la celebració! Vaja, que en lloc del Harry Potter i Troia ens podien haver passat algun documental seriós sobre història del país, un recital de cantautors i grups catalans d'avui, que n'hi ha uns quants, encara que no tinguin espais on donar-se a conèixer, o, al menys les pel·lícules sobre Companys, Macià o La ciutat cremada, per exemple, que no són res de l'altre món però haurien fet ambient. Per cert, en aquell llunyà 11 de setembre de l'any 1993, en què la nostra tele feia deu anyets, van passar el Memory de l'Àngel Gonyalons i van fer molta faramalla i autopropaganda amb la presentació de la sèrie Arnau, que, pel meu gust, va ser una bírria, la veritat, quina manera de malmetre un mite tan excitant com el del comte del Ripollès! De nit, però, van passar Robin Hood, príncep dels lladres, també. Res de l'altre món, vaja.

L'any 84, en fa vint-i-cinc, a la coberta del diari La Vanguardia hi havia una fotografia dels senyors Pujol i Maragall, molt més jovenets, i deia, el titolar: PUJOL Y MARAGALL SE ACERCAN. Frase que, per cert, em sembla mal resolta, ja que el primer que se m'acut és preguntar: ¿a dónde, se acercan? Aquell dia sí, que van passar la d'en Companys, de peli. A la nit, s'acabava el dia amb l'Àngel Casas Show, qui, entre d'altres famosos internacionals, va entrevistar també Joan Brossa, per cert.



"HISTÒRIA"
(Joan Brossa)

Aquí és un home

Aquí és un cadàver

Aquí és una estàtua.

12 comentaris:

Clidice ha dit...

desencís, desconcert? bé, això són les diades i aquest és el nostre país, on molts exerceixen un cop l'any i d'altres no saben ben bé que volen, perquè al davant del país tampoc ho saben. Bé, si que crec que ho saben, però no pas pel país, sinó per casa seva.

Ara no sé si és bo o dolent adonar-nos-en que no tenim cap RH especial i que patim la mateixa misèria que la resta de pobles del món. Per si de cas, continuarem intentant que la ignorància, la superstició i el fonamentalisme fugin de la nostra pàtria i dels nostres compatriotes, i poguem aconseguir un país independent en pau. :)

Júlia ha dit...

Clídice, jo mateixa no sé el que vull, tampoc. Al capdavall país, nació, identitat, i la resta, són abstraccions culturals molt manipulables. I, per altra banda, no hem triat res de res, a la pràctica.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Et preguntes “perquè els iniciatius del govern no van vetar Noah si no la trobaven adient”. Dona, si et referissis a gent assenyada, entendria la pregunta.
Tant de bo, dilluns que ve, no t’hagis de fer preguntes en relació a Arenys de Munt. Com saps, el màxim responsable dels Mossos d’Esquadra és un "iniciatiu" de cognom Saura. I el màxim responsable que aquest senyor encara tingui aquest càrrec, sabent de sobres de la seva incompetència, és el president Montilla.
Tant de bo que no t’hagis de fer preguntes dilluns.

Júlia ha dit...

Ai, Xiruquero, no em facis pensar tant. He, he.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Dels de Iniciativa es pot espèrar qualsevol cosa, Quan a TV3, de'xem-no's d'endergues s'en foten directament del President Montilla al Polonia entre altres, i la veritat, quin era l'autèntic, el primer o el segon?

Anònim ha dit...

DONCS A MI AIXO DELS MERDES PATRIOICS "AN VAN" ARA SOC A VALLGORGINA,A CASA DE UNS AMICS, PER PODER ARRIBAR ARENYS SENSA ENTREBACS,ES DIU QUE FARAN UN CONTROL CON ELS D' AVANS....SERA EXITAN. PERO QUE TRIST OI?.
JUGANT......

Júlia ha dit...

Francesc, Francesc... a Polònia es foten de 'tots' els presidents, però la veritat és que 'tan seguit' no va quedar massa bé. Si ho arriben a fer els castellans, els crucifiquem.

Júlia ha dit...

Jugant amb Barcelona, vigila, que quan dos es barallen rep el del mig, sempre, ep.

Anònim ha dit...

JA SOC A CASA,EN PERFECTA ESTAT,PERO UN XIC "DOLORIDA" UN 41%
NOMES UN 41%. PERO VISCA LA LLIBERTAT DE DECIDIR.
JUGANT......

Allau ha dit...

Oblideu la televisió i gireu la vista cap als llibres! No trobareu mai desencís ni en el "Middlemarch" de l'Elliot, ni en el "Mirall Trencat" de la Rodoreda, ni a "Ni d'Eve ni d'Adam" de la Nothomb, ni a "Bleak House" de Dickens. Només literatura! Tampoc al meravellós Tolstoi de "Guerra i Pau".

Júlia ha dit...

Me n'alegro molt, Jugant amb Barcelona, ja veig que has xalat.

Júlia ha dit...

Allau, jo sóc força iconoclasta i cada dia sacralitzo menys els llibres 'en paper', n'hi ha de bons, de molt bons, de dolents i de dolentíssims, com de programes de la tele. Fins i tot en les obres que cites hi faria algun foradet... tot són gustos. Moltes sèries dels primers temps de la tele o pelis que en el seu temps van passar sense pena ni glòria, avui són 'de culte', sembla que el temps millora el passat.