29.10.09

Menaigs Atruà d'avui i de sempre




Vaig anar a veure la darrera pel·lícula de Woody Allen. Vaig passar una bona estona, és una pel·lícula típica del director, de les d'abans, amb diàlegs brillants, noia joveneta i bufona que sembla tonta i no ho és tant, jaio intel·ligent, hiponcondríac i filòsof i secundaris divertits. Abans de començar ens van oferir els tràilers habituals, cosa que també m'agrada força, fa ambient. Dos dels tràilers eren de Castillos de Cartón i After, no entraré en els continguts ni els continents de tals films, no els he vist, però en les escenes visualitzades ens van oferir escenes de sexe en la modalitat menage à trois, varietat dos nois i una noia. El cas és que en la pel·lícula d'Allen també surten escenes d'aquest tipus, més moderades, quan la mare de la noieta s'allibera de prejudicis i se'n va a viure amb un parell de senyors, força lletjos, tot s'ha de dir. Jo crec que el director s'hi podia haver mirat una mica, ja que la senyora Patrícia Clarkson, gran actriu descoberta en la maduresa, que roba escenes a tothom, mereix uns galans més reeixits.


No sé si deu ser una moda, tot plegat, però el cert és que resulta més freqüent, avui, veure el tercet format per dos senyors i una senyora que no pas per dues senyores i un senyor, en cinema. Vaja, m'ho sembla a mi. Per veure coses així en els meus temps joves s'havia d'anar a Perpinyà o a Ceret. El primer menage à trois en aquesta modalitat va ser fa molts anys, en aquelles sessions antigues d'art i assaig, amb la gran peli de Truffaut Jules et Jim. Joanne Moreau, així com Annie Girardot, van esdevenir objectes de desig i protagonistes de pel·lícules d'aquelles que en dèiem fortes. I que, a més, tenien un rerefons intel·lectual. El pobre Oskar Werner, un dels dos nois compartidors d'amor femení,  es va veure encasellat una mica en pelis de nazis, malgrat aquell menage juvenil tan interessant. 


Ara bé, el tercet més envejat per les senyores va ser aquell que va aconseguir Katharine Ross, compartint bicicleta i llit ni més ni menys que amb Newman i Redford en el seu esplendor. Cal dir que les escenes eròtiques d'aquesta pel·lícula, al menys com ens van arribar, eren suaus i una mica descafeinades. Crec que la noia era mestra, a la peli, a més a més. Ross va tenir una bona arrancada, va ser la noia jove i tendra d'aquell inoblidable Graduat i va estar amenaçada per una malèvola Simone Signoret a Games, que crec que aquí es va dir una cosa com ara La muerte llama a la puerta. També la vam veure sovint a sèries de televisió. La seva fama, però, no va igualar mai la dels seus dos amics -i més que amics- a l'oest americà. A mi Dos hombres y un destino, més enllà de contemplar aquell parell de senyors de bandera, i de la bona música que hi van incloure, no em va acabar de fer el pes i la noia, la veritat, feia descaradament de florero.


A veure si s'acaba fent un costum generalitzat, això de viure amb dos senyors. De vegades les coses comencen passant al cine i acaben passant al barri. Bé, sempre que es planxin ells mateixos les camises, ep. 

19 comentaris:

Allau ha dit...

Molt bo, Júlia, m'has fet riure.

La de Woody Allen també em va fer riure força. Cal dir que el guió feia vint anys que el tenia al calaix, o sigui que potser no pretén marcar "tendència" (com es diu ara).

Les altres dues pel·lícules dels tràilers no les he vistes, encara que d'AFTER he llegit que tracta d'una sortida nocturna de tres vells amics i que no es consuma cap de les relacions suggerides.

Si detectes algun canvi en els costums sexuals del Poble Sec, ja avisaràs.

poesiaula ha dit...

T'he de dir, Júlia, que he rigut amb la mateixa intensitat veient la pel·li del Woody que llegint el teu post.
Gràcies.
Isabel

zel ha dit...

Jo la peli no la recordo gaire...ja tinc una edat...je je...però els menageatrua em costen de pair, personalment, em costa tenir "elcorasonpartío"...apa que avui tinc un dia...

F.Puigcarbó ha dit...

Em pensava en veure el títol que lo del menage a trois anava pel Barto, el Prenafeta i l'Alavedra.
Es que estic saturat de marrons, tot i que Woody Allen no és el millor per desaaturarse, em posa dels nervis amb els seus dialegs accelerats, ell dia que quan escolta Wagner li venen ganes d'envair Polònia, jo en veure Misterioso asesinato en Manhattan em venen ganes d'envair-lo a ell.

Júlia ha dit...

Jo també vaig passar una bona estona, no sóc incondicional d'Allen però m'ho vaig passar bé, i, a més, no dura massa.

Sí, es un sortida desfassada, de singles en crisi, no sé si consumen, consumir alguna coseta sí que ho fan, i, vaja, en el tràiler, alguns 'tempteigs' es veien...

Júlia ha dit...

Me n'alegro, Isabel, espero que no facis picardies animada per la temàtica...

Júlia ha dit...

Zel, segurament estàs condicionada per la mitologia monogàmica que amanida amb tabús d'origen ancestral passats pel Vaticà han condicionat les nostres opcions sexuals... Uf, què bé que m'ha quedat, això

Clidice ha dit...

Doncs mira! a veure si ho fan legal, ara mateix m'aniria bé un altre marit, que planxés a poder ser! ;P és que són tan "monos"!
El Woody encara no l'he vist, és possible que no la facin en català enlloc?

Júlia ha dit...

Aquests no han fet menage a trois, han fet llit rodó i ves a saber qui hi havia 'sota la manta', més gent que al camarot dels germans Marx. De vegades és pesadet, sí, però quan està inspirat fa riure, o somriure, que diuen que el somriure és la riallada de l'intel·ligent.

Júlia ha dit...

Clídice, ja ho cantava la Motta, 'son tan bufons...'. No siguis pagesa -en el bon sentit- i ves a veure-la en versió original, que és com s'han de veure les pelis. De fet, em sembla que no, que no la fan en català.

Sobre el segon marit, amic o amant, 'si és bon noi i t'estima...'

Júlia ha dit...

A Allau: els costums eròtics del Poble-sec són absolutament llicenciosos des de temps immemorials... Encara que el pecaminós Paralelu ha anat de baixa, 'quién tuvo, retuvo'.

Clidice ha dit...

Si tens raó, jo procuro veure'l sempre en V.O., el mal és que el primer marit diu que ell no va a llegir al cinema, i era per la comoditat de no haver de conduir anar amb ell ;) Ui! doncs ara que ho penso! Un tercer que cuinés no m'aniria malament no ... jo, en això penso una mica com els musulmans, ells diu que poden tenir totes les dones que poden mantenir, jo penso que hauria de tenir tots els marits que em puguessin mantenir a mi ;)

Júlia ha dit...

Clídice, les estadístiques diuen que les dones llegim molt més que els homes, el teu testimoni matrimonial ho confirma.

Mantenir luxosament, ep. De tota manera, ja costa conviure amb un d'aquest sexe, així que amb tants...

El veí de dalt ha dit...

Un gran peli Jules et Jim! I el llibre de l'Almudena Grnades, també. No sé com serà la pel.lícula!...

Joana ha dit...

A mi m'agrada en Woody, bé les sevs pelis...Sembla ser que ha tornat als guions d'abans.Ara no comptava que hi sortiria un menageatrois com dius. De fet un entrepà amb en Paul i en Robert no deuria estar gens malament :)

pere ha dit...

A veure quan hi vaig a veure l'Allen.
Jo ja viuria amb dues senyores, però... m'he repensat, no diré res sobre la roba arrugada,.

Júlia ha dit...

Veí, no conec el llibre, ni, de moment, la peli. Jules et Jim va fer història, m'agradaria poder tornar-la a veure.

Júlia ha dit...

El de la pel·lícula d'Allen és típic d'Allen, la veritat és que els senyors no són, ni de bon tros, els esmentats, això sí, tenen la seva vida 'intel·lectual' a l'estil novaiorquès, que sempre està bé.

Júlia ha dit...

Pere, passaràs una bona estoneta, breu i divertida. Sobre això de les dues senyores -o més- com ha comentat Clídice, sempre que les puguis mantenir, encara que avui això de mantenir la senyora ja és una vulgaritat carca. I jo afegeixo: satisfer. Ara bé, ja veus que, de moment, el setè art no va per la modalitat amb minoria masculina, coses dels nostres temps.