Hollywood contra Franco

Malgrat que al magnífic documental d'Oriol Porta se li ha fet una promoció força digna el fet és que no resulta fàcil poder-lo veure, a Barcelona només es pot anar, que jo sàpiga, a l'Alexandra en horari matinal. Al final he aconseguit anar-hi avui, m'ha agradat força, és un documental que pot resultar adient per al jovent i que avui, que ja sabem com va acabar tot i com va acabar també el comunisme, en el qual s'havien posat tantes esperances juvenils, pot generar interessants debats sobre coses com ara les raons d'estat i el pes dels interessos polítics d'alt nivell, capaços de passar per damunt de totes les idees més generoses i romàntiques.

Anar al cinema a aquella hora m'ha recordat les antigues matinals de la meva joventut, que ens possibilitaven accedir a les sales d'estrena, ja que eren més econòmiques que les sessions de tarda. Les matinals resultaven adients, sobre tot, per als diumenges rúfols d'hivern. En recordo moltes, una vegada amb una amigueta vam anar a veure la reposició de El puente de Waterloo, vam arribar a plorar tant que vam sortir amb maldecap, crec que és de les pelis que més m'han fet plorar.

És lamentable comprovar el trist  paper de les potències d'aleshores, de les democràtiques, davant de la nostra guerra, encara em sorprèn tant de cinisme, però així és el món. Un documental per reflexionar i una de les poques bones coses que es poden veure actualment al cinema, la veritat. Pel meu gust, és clar.