11.12.09

Bucleries i rinxolades








L'entrada d'avui al blog SARAGATONA, m'ha fet pensar en un fet recent, sense massa importància, però que m'ha inspirat unes profundes reflexions filològiques amateurs sobre la relativitat dogmàtica de la llengua viva. Reprodueix l'amic Pere un fragment planià, on aquest escriptor utilitza la paraula candor. Em temo que si jo mateixa, en alguna conversa informal i segons amb quins amics, fes servir aquest mot, algú em faria un retret, considerant que no sembla una paraula prou catalana. Sovint hi ha una mena d'ortodoxia casolana pel que fa a la llengua la qual, sense entrar en estudis més aprofundits, anatematitza tot allò que s'assembla massa al castellà. També passa a l'inrevés, conec gent de l'Aragó, fins i tot de comarques com el Bierzo, que fa servir, en el seu llenguatge habitual, mots tradicionals i amb solera, els quals, per raons òbvies, ja que tot ve del llatí, s'assemblen massa al català i que, per tant, són sovint etiquetats com catalanades pels atrevits ignorants que sempre ens acomboien i vigilen. Un amic fa un temps va fer servir la paraula rama en un context del tot apropiat i va desvetllar tot un doll de rialles dogmàtiques.


Fa uns dies, al programa del senyor Cuní, van començar a parlar del bucle sentimental. Aquest terme el va utilitzar Jon Juaristi, com a títol d'un dels seus llibres més coneguts i sembla que ara està una mica de moda. Ignoro si ell mateix el va inventar o el va manllevar d'algun altre text. Algú de la tertúlia va sentenciar que bucle era incorrecte, que calia dir rínxol sentimental, i aleshores van estar tota l'estona amb el rínxol sentimental amunt i avall. Com que vaig consultar el diccionari gros de la IEC i em va sortir, com jo intuïa, que bucle era correcte i que rínxol tenia un matís diferent, vaig enviar un email al programa, però, com us podeu imaginar, ningú no em va donar ni les gràcies.


El cas és que el diccionari ALCOVER-MOLL recull el terme, però precisa que no es pot admetre ja que etimològicament ve del castellà, cosa que tampoc és del tot exacta, ja que he consultat un diccionari etimològic català i en aquest em diu que ve del francès, boucle, i que al francès li ve del llatí, buccula, que era una mena de guarnició dels escuts. En resum, que aneu a saber d'on va venir i com, vaja. Però aquesta prevenció enfront de la permeabilitat català-castellà em fa riure una mica, avui tot ha de ser diferent, quan més diferent, millor. No cal dir que grans lingüistes han patinat en aquests temes, com va passar amb allò de la xiruca, vaja. 


Vaig sovint a la Terra Alta i allà es parla un català molt viu, correctíssim, amb molts mots semblants als castellans, com el magnífic llavar, cosa lògica tractant-se d'una terra fronterera, amb trets aragonesos, ja. En resum, que qui no té feina el gat pentina, sigui d'on sigui el gat i faci miau-miau o marrameu torra castanyes, que també els gats compten amb miols ortodoxos i amb d'altres axarnegats, ves. Coses de la globalització, fins i tot de la més propera.


Per a meditar sobre bucles, rissos, rulls, rínxols i d'altres varietats possibles pel que fa al guarniment capil·lar, us deixo les referències canòniques habituals:


DICCIONARI IEC

bucle 


m. [LC] Rull de cabells de forma cilíndrica. 
m. [SP] Figura d’acrobàcia aèria que consisteix a descriure amb l’aeronau un cercle vertical. 
m. [EE] En un circuit elèctric, camí tancat. 
m. [EE] En un servosistema, camí total que recorre el senyal, constituït per la cadena directa i la de retorn. 
m. [EE] bucle magnètic Cinta magnètica amb els extrems units entre ells, a fi de constituir una cinta sense fi. 
m. [IN] En inform., seqüència d’instruccions que pot ésser executada repetitivament.



rínxol 


m. [LC] Floc de cabells corbats en espiral.



rull 


m. [LC] [AGA] Roll¹ 
m. [AGA] Pinyolada 
m. [LC] Ble de cabells caragolat naturalment o artificialment en espiral. Els rulls de la seva cabellera. 
adj. [LC] Formant rulls o anells. Cabells rulls. 
m. [IT] Rodell 
m. [IT] Rotlle 1 2 .




DICCIONARI ALCOVER-MOLL


BUCLE m. 
Rull de cabells de forma cilíndrica; cast. 
bucle. Ab son pentinat de bucles y'l serrellet al front, Pons Auca 17.
    Etim.: 
pres del castellà; és paraula inadmissible en la nostra llengua.



VIQUIPÈDIA
Bucle
Un bucle o cicle, en programació, és una sentència que es realitza varies vegades a una secció aïllada del codi, fins que la condició assignada al bucle deixa de cumplir-se.
Generalment, un bucle s'utilitza per fer una acció repetitiva sense haver d'escriure varies vegades el mateix codi, el que ens estalvia temps, deixa el codi més clar i facilita la seva modificació en el futur.
El bucle i els condicionals representen la base de la programació estructurada. És una evolució del codi assemblador, on la única possibilitat de iterar un codi era establir una sentència jump (que en els llenguatges de programació es va substituir pel "anar a" o GOTO).
Els tres bucles més utilitzats en la programació és el "bucle while", el "bucle for" i el "bucle repetir".

19 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

ja havia consultat aixó de bucle, fa temps i va ser a ran d'una discussió com la de Can Cuní. Sóm molt ignorants dels nostres propis mots.

Allau ha dit...

Per cert, Júlia, "candor" tant en català com en castellà (igual que el seu parent "càndid") es refereixen a la sinceritat innocent, que no té malícia. En anglès, "candor/candid" es refereix a la franquesa, que no és ben bé el mateix. He observat que moltes vegades es fa la traducció directa i tothom es queda tan ample. En aquests matisos no s'hi sol fixar la "nostra" policia lingüística.

Ferran ha dit...

Sense pretendre beneir actuacions lingüístico-policials, que no és el cas, voldria dir que no resulta fàcil trobar l'equilibri entre les "adopcions acceptables" (etimològicament, si voleu) i les importacions a la babalà. Menys fàcil encara en el cas de llengües com el català, on la (justificable?) por a la minorització dispara les alertes, de vegades, exageradament.

No és de rebut (castellanada?), en canvi, que el programa de (l'insuportable) Cuní no doni resposta al mail d'una espectadora. Això segur.

Galderich ha dit...

A mi el teu article em recorda la Guixeta! M'ha agradat la "mena d'ortodoxia casolana"...

Júlia ha dit...

Francesc, el pitjor no és la ignorància sinó 'no saber que no saps'. Ja que són coses que es poden aclarir amb facilitat.

Júlia ha dit...

Allau, no ho sabia ja que sé poc anglès però em temo que amb el 'llatí modern' n'haurem d'entomar moltes, d'aquestes.

Júlia ha dit...

Ferran, jo sóc força tolerant, la llengua és una cosa viva i permeable. Ara bé, això del 'no és de rebut' també em fa una mica de mal d'oïda... i, per cert, ho escolto constantment a la tele.

Sobre no respondre, no m'estranya, amb els milers de persones que devem enviar missatgets de tota mena.

Júlia ha dit...

Gràcies, Galderich. Tens raó, la 'guixeta' va ser un clàssic, he, he.

Olga Xirinacs ha dit...

Gràcies pels aclariments, benvolguda Júlia.
És tan atractiu inspeccionar els diccionaris que, sovint, oblido la paraula primera i m'embranco en la varietat inacabable de mots i amb les derivacions que se'n desprenen.
Si un altre investigador ho aclareix, com ara fa la Júlia, ens estalvia passos.
Cada dia cal aprendre, per això els diccionaris es gasten molt i els cauen els fulls. Almenys als meus.

Júlia ha dit...

Gràcies pel comentari, Olga. A mi m'encanten els diccionaris, certament es gasten, els cauen els fulls i cal renovar-los de tant en tant, encara que mai no s'han de llençar els antics, que ens donen molta informació oblidada!

Arare ha dit...

vaig al darrere del Maria Moliner (no, encara no el tinc) i em sembla que no em caldrà... visitant la Júlia s'aprèn una barbaritat! (una barbaritat?)

:)

Júlia ha dit...

Ep, el Maria Moliner, Arare, és im-pres-cin-di-ble, si vols llegir i escriure en castellà o passar bones estones 'diccionariejant', cosa interessant i necessària. A comprar-lo, a més porta nom de dona, d'una gran dona, ja per això, s'ha de comprar!!!!!!!!

Ferran ha dit...

Sí, Júlia, de fet a mi també em sona fatal, fatal...

Sobre la no-resposta... si donen l'opció a contactar-los, haurien d'estar preparats per respondre tothom, ni que fos amb un lacònic "gràcies per posar-se en contacte amb nosaltres". Però sé que sóc una mica perepunyetes :-)

pere ha dit...

Ahir al mercat, una dona demanava dues cabeces d'all i la dependenta, entre els vint-i-cinc i els trenta, la va "corregir" subtilment: "tingui els dos caps". Per una mena de pudor no em vaig atrevir a recorregir. Ho havia de fer?
En fi, jo, com tu, opino que el que cal és parlar la llengua i la resta ja l'anirem fent cada dia. Mnetrestant, torno a reivindicar el DCVB, si pot ser en paper.

Júlia ha dit...

Ferran, donen l'opció per tal que opinis sobre els temes que proposin, no perquè facis la punyeta, he, he.

Júlia ha dit...

Ai, Pere, no ho sé, potser sí, que ets profe 'en tot moment i circumstància', com ens deien sobre els mestres, he, he. Això de les cabeces ha portat cua, no és el primer cas. El DCVB és una joia, i jo també el reinvidico, encara que li cal una revisioneta.

pere ha dit...

En complet desacord, Júlia, el DCVB, com l'Etimològic de Coromines, són documents històrics i qualsevol revisió seria una traïció: cal respectar la vida dels morts.

Júlia ha dit...

D'acord, Pere, rectifico, que no els toquin però que hi posin una addenda amb suposades errades, puntualizacions i ampliacions. També les biografies dels difunts són revisables.

Josep Lluís ha dit...

Ací a València hi ha també moltes confusions, i patim purisme per partida doble, en casos de:

1)paraules genuïnament valencianes (o siga catalanes) que els puristes consideren --erròniament-- castellanes: per exemple "escaló"

2) paraules genuïnament valencianes que el parlant, per ignorància i prejudicis, condemna i deixa d'usar per considerar-les catalanes exclusivament de Catalunya, alienes a nosaltres. Per exemple: "tomaca", "ampolla" o "adés"

Ací diem tant "llavar" com "rentar".
Acabe de descobrir el teu blog, està molt bé.
Salut!