18.2.10

Qui paga, viajta. I qui no paga, encara més

Sembla que això de colar-se al metro és, segons diuen els qui manen, una conducta minoritària, no pas agreujada per la crisi, ni de bon tros. El fet  és que ja fa molts anys que es pot contemplar amb certa facilitat com un gran nombre de gent es cola al metro i com les mesures que es prenen són gairebé inútils o en ocasions, fins i tot, perilloses. En alguns llocs s'ha posat un accés més difícil, que no afavoreix saltar ni passar per sota, cosa que fa que el coladofílic se t'enganxi a l'esquena i passi amb tu. Si ofereixes resistència et pots buscar molts maldecaps.

Les persones de seguretat que vigilen sovint demanen bitllets a qui sembla menys conflictiu i defugen els qui no fan gens de gràcia. Els qui paguen més multes, em fa l'efecte, són els pares i mares responsables, amb infants pre-adolescents o adolescents d'aquests que han volgut fer una gracieta amb la colla i després s'han espantat i han donat les dades als vigilants. Tota aquesta història és absolutament surrealista, els diners que diuen que es gasten i gastaran en càmeres i seguritat privada, també.

Hi ha -cada dia menys- persones que per idees polítiques no paguen als transports públics. En una ocasió vaig anar a una reunió del meu barri sobre temes àcrates i un jovenet de família anarquista coherent assegurava que el seu pare trobava bé que es plantés cara al sistema capitalista i explotador amb aquest mètode de protesta, o sigui, fent això de colar-se als transports. Em temo que fins i tot aquesta justificació ideològica, que no comparteixo, és, avui, absolutament residual. Però vaja, al menys era aquell un motiu una mica intel·lectual. El que hi ha avui és molt de morro i la sensació, per part de gent que paga, que està fent el ximple, veient  el pa que s'hi dóna.

L'altre dia hi havia una mica d'aldarull en una estació. Uns vigilants havien enganxat dos jovenets multiculturals que sembla que venien ja del tren, i que no havien pagat enlloc des de feia dies. Una noia de seguretat els va clavar una bronca estil mestra arrauxada, molt contundent. Però, finalment, davant el posat d'esfinx dels nois, com si no entenguessin res i baixessin de l'hort, els van deixar anar amb un estrident avís: que sea la última vez.

Dels mons que ens envolten, el metro, les seves estacions i els seus vagons, amb la gent amunt i avall, és dels més estranys. M'encisa escoltar aquestes veus sense rostre que t'asseguren que hi ha càmares gravant-ho tot i que no pateixis. Cal anar pel metro amb cent ulls, amb la bossa de mà enganxada a la panxa, les habilitats substractotes s'han multiplicat, diversificat i perfeccionat. Imagino que el mateix, més o menys, passa a l'autobús, que agafo menys. Més de tretze mil persones que no paguen al metro cada dia -aquestes són les enxampades, expliquen- representen uns quants euros al llarg de l'any, però, vaja, se'n gasten molts més en campanyes institucionals, segons es va saber fa poc. La deixadesa en reprimir aquestes coses contrasta amb el zel que s'esmercen en temes de trànsit, que, suposo, deuen donar molt més rendiments i menys problemes, pel que fa a les multes.

Ha costat, admetre això del metro. Al menys ara se n'ha parlat una mica, que ja és molt, tal i com van les coses. Bé, ens poden continuar gravant i tot això, sembla que el tema de les gravacions fins i tot en ocasions és útil i això creuen a la Rambla. Però no sé si al metro ho és tant si allà no hi ha ningú més real. Una senyora de geni va plantar cara fa poc, al metro, davant meu, al xicot que se li enganxava al darrera per passar amb ella, la senyora, que, com díem vulgarment els tenia ben posats, li va etzibar: lo que es conmigo no pasas, chaval! Però jo no sóc tan valenta, ho admeto. De vegades funciona una mena de solidaritat ciutadana que dóna suport al viatger resistent que sí que paga, però tampoc no te'n pots refiar del tot. Aleshores tothom insulta a qui es vol colar, el qual, normalment, es queda tan fresc i acaba per passar en un altre moment més adient, quan les aigües s'han calmat. Això si no et trobes en un moment de poc moviment i els colafílics no van en colla i fan por, que aquest és un altre tema.

Si ho graven tot, tot, tot, poden fins i tot muntar una sèrie costumista que, m'imagino, tindria un gran èxit d'audiència. La veritat és que no em trobo mai cap polític conegut viatjant en hora punta, casualitats de la vida. Voleu dir que saben el que passa???


7 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

si que ho saben, però no ho poden controlar. Jo je vist com salten i no tan sols joves. Ara ells insisteixen que es un tant per cent molt minso que no justifica tot el control que s'hauria de posar.
Deu ser com els Grans Magatzems que incremente un 2% el preu del producte per compensar dels petitsa robatoris. Al final ho acaben pagant els clients.

F.Puigcarbó ha dit...

http://elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=688467&idseccio_PK=1022



DONA-HI UNA ULLADA!

Júlia ha dit...

O sigui, que paguem la resta, els 'convencionals'... he, he.

Albert B. i R. ha dit...

Els que agafem cada dia el metro hem vist molts cops gent colant-se. D'una bnada, fa moltíssima ràbia. De l'altra, penses: amb el preu del bitllet, ja ho faria també! Ara bé, la immensa majoira que es colen (per no dir tots) es podrien pagar pefectament el bitllet i ho fan per a fer la gracieta o senzillament per a molestar (via empenta) els que sí marquem.

pere ha dit...

Estic segur que alguns polítics viatgen en metro, el que passa que ningú sap qui són ni els seus propi votants, que el més segur és que no sàpiguen que els van votar.
Els polítics importants -també n'estic gairebé segur- viatgen en metro disfressats per humilitat (sic) i per tal de poder observar els cosums dels humans sense interferir.

Júlia ha dit...

Doncs d'això em queixo Albert, de que la majoria no ho fan ni per necessitat ni per ideologia!

Júlia ha dit...

Pere, polítics d'aquests dels centres cívics del barri, evvidentment que hi viatgen, he, he. I d'aquests que dius, també.

I dels disfressats, doncs, mira, qui sap, fins i tot potser ara que ho dius la senyora que es va enfrontar amb qui es colava potser tenia una certa retirada al Saura...