6.4.10

ABRIL


Ha florit calabrauixa
entre el silenci eixarreït dels camps.

Sota el sostre, esquitxat de lluminàries,
de la gran catedral de l'infinit,
un orgue restaurat torna a la vida.

Res no serà com era. Tot comença.
Damunt les tombes, juguen els infants.

Júlia Costa

16 comentaris:

poesiaula ha dit...

Li atorgues a l'abril
la llum de les paraules...

Isabel

F.Puigcarbó ha dit...

Ha florit calabrauixa
entre el silenci eixarreït dels camps.

Sota el sostre, esquitxat de lluminàries,
de la gran catedral de l'infinit,
un orgue restaurat torna a la vida.

Res no serà com era. Tot comença "de vell nou".
Damunt les tombes, uns infants juguen.

No quedaria millor així? compte! nmés és una suggerència, la veritat és que el poema m'agrada molt.

Ferran ha dit...

"La gran categral de l'infinit". Molt bonic!

Núr ha dit...

Quan he llegit el poema, he pensat el mateix que en F.Puigcarbó, hi falta un "de nou" al tot comença. Tot torna a començar... Preciós! :D

Júlia ha dit...

Gràcies, Isabel.

Júlia ha dit...

Gràcies, Ferran!!!

Júlia ha dit...

Francesc, fa molt temps que tinc aquest poema escrit així que el deixo com està, no la toquéis ya más, que así es la rosa...

Júlia ha dit...

Gràcies, Nur. És que no sé si és de bell nou o que comença de veritat, ai, el tema ens portaria molt lluny.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Començar de bell nou o recomençar, només només és adjectivar la substantivitat del verb. Començar: vet aquí la potència conceptual.
Preciós el poema, Júlia.
"Otrosí": m'encanta el subtítol de "La Panxa del Bou": "La casa petita del Patufetisme".(No podria ser altrament per a un Xiruquero-kumbaià i barretinaire).

Júlia ha dit...

Gràcies Xiruquero!!!!

Puigmalet ha dit...

M'encanta el darrer vers, Júlia. I a més et diré el perquè. El primer apunt del meu bloc, (25/6/07), es deia (i diu) "Jugant al cementiri". Els diccionaris com a cementiris de paraules amb algú que hi juga, com els nens del teu vers. Veus com cada lector crea la comprensió del text...

Júlia ha dit...

Caram, Puigmalet, quina casualitat. Gràcies pel comentari!!!

Mireia ha dit...

Suggerent, profubd i molt bonic!!!

Júlia ha dit...

Gràcies, Mireia!!!

Olga Xirinacs ha dit...

M'agrada l'aura poètica que desperta la primavera. I és que no ens podem resistir a la bellesa que neix.
Així nosaltres, florir de nou.
Així tu, Júlia poeta.

Júlia ha dit...

Gràcies, Olga.