14.4.10

Setanta-nou anys!!!! Visca la República!!!




Avui, des de la classe de dibuix, a l'Escola de la Dona, he vist que en la barana d'un balcó que donava a un pati interior hi havien penjat la Tricolor. De tantes contradiccions com ens arriben a sotraguejar, una de les més perceptibles i inquietants és el fet que, entre tanta memòria històrica, es parli tan poc de la República i dels seus ideals. Dels ideals primigenis, malmesos per totes bandes, ja que sovint vam confondre -i confonem- ser antifeixista amb ser demòcrata i republicà. O fins i tot ser anticlerical amb ser republicà i embolica que fa fort.

Esquerra Republicana manté el nom, això sí. Però em temo que li ha passat com al PSOE, que ja no es pot dir que sigui ni socialista ni obrer. Español, solamente, com canta Krahe? Que poques coses serioses hem recuperat d'aquells antics ideals!!! Desenterrar morts dóna vots, però resulta una mica inquietant. Potser hauríem de tendir més a resurreccions dignes que no pas a enterraments retrospectius i un pèl macabres. Tant parlar de l'ensenyament i els seus problemes i la cosa té una solució evident: agafem els programes i metodologies d'aquelles escoles dels anys trenta capdavanteres en tantes coses i tornen a fer el que feien i com ho feien. Començant per la formació de mestres i la tria en aquells que han de forma mestres. Crec que ens arribaria a espantar el rigor i la modernitat de l'època.

Ahir al vespre vaig anar a la presentació del llibre Visca la República!, una biografia de Joaquim Ventalló escrita per Pau Vinyes i Roig.  L'acte va ser molt emotiu. Ventalló va ser un home avançat a la seva època, modern, pioner en molts aspectes. Vinyes és un historiador que, com em va explicar en una ocasió, va patir fracàs escolar i molts problemes durant la seva etapa d'ensenyament obligatori. Avui té molts llibres publicats, és un molt bon historiador, membre actiu del Centre Ignasi Iglésies, està fent un doctorat, i amb aquesta publicació ha recuperat una figura aparentment secundària de la nostra història però a través de la qual podem percebre el que va ser, el que podia haver estat, el que es va poder recuperar. Un exemple, com tants, que haurien de tenir en compte pares i mestres quan tan fàcilment etiqueten els fills i l'alumnat i s'angoixen davant dels suposats fracassos. El discurs, molt positiu, de Pau Vinyes, ahir, al Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, va recuperar també els èxits que, en tan poc temps, va assolir l'ajuntament republicà barceloní, immergit en problemes gruixuts i enmig d'una gran fragilitat.

Són republicans els independentistes? Imagino que sí, és clar. Mentrestant el rei reparteix títols nobiliaris, fan marquès al senyor Tàpies i baronesa a la vídua de Vicenç Vives. Surrealisme a cabassos, vaja. Bé, no critico, no fos cas que un dia d'aquests m'arribi el nomenament... La Marquesa del Poble-sec... sona bé...

12 comentaris:

Galderich ha dit...

Marquesa del Poble-sec... endavant!

pere ha dit...

Que ressusciti la República!
Encara serien capaços de fer-la presidir pel rei.

(t'ho juro, la paraula de pas d'avui és "tragic", sense acent, és clar)

Puigmalet ha dit...

Això de "marquès de les Tàpies" sembla un malnom per a un grafiter. Molt millor "marquesa del Poble-sec". I tant!

Salut i República!

Lluís Bosch ha dit...

La Tercera República és la bona, segur.
http://riellblvd.blogspot.com/2010/04/videopost-14-dabril.html

Anònim ha dit...

VA DE BATALLETA: UN DELS MEUS FILLS ES VA CASAR UN 14 D'ABRIL,AL SORTIR DEL AJUNTAMENT ELS NUVIS UN VELL PARENT VA CRIDAR"VISCA LA REPUBLICA" I UN ALTRE,TAN ANCIA COM ELL FA AFAGIR "PERO CATALANA,DEL ALTRE NI EL MAL NOM".
JUGANT...

Esther Torrent ha dit...

Júlia, completament d'acord amb la reivindicació de la pedagogia de llavors: el meu pare va assistir a una escola republicana, i va tenir la sort, dins la desgràcia de la guerra, de ser alumne de Joan Triadú, a Granollers. A la nena que jo era llavors li sorprenia aquell sistema, a anys llum del que vivia a l'escola de les monges del sortidor en ple franquisme... Veritablement, massa avançat per al segle XXI.

Júlia ha dit...

Galderich, a veure si hi ha sort i em fan noble, ara, que després, si ve la revolució...

Júlia ha dit...

Qui sap, Pere, potser sí, a França van tenir el Felip 'igualtat', però no va resultar tan igualitari com semblava.

Júlia ha dit...

Puigmalet, sembla que li ha fet il·lusió i tot, al senyor Tàpies, aixó del marquesat. No sé si comporta pensió alimentícia...

Júlia ha dit...

Ui, Lluís, si no recuperem la segona no arribarà la tercera...

Júlia ha dit...

Vaja, vaja, Jugant amb Barcelona... Sóc una mica pessimista sobre aquesta possibilitat, en tot cas m'estimo més estar com estic si el tema comporta cap tipus de violència col·lectiva, la veritat.

Júlia ha dit...

Esther, sembla que no ens 'apliquem' massa a recuperar aquella pedagogia, molts intents posteriors i transicionals han estat còpies maldestres del tema...