17.5.10

Coses que passen a Barcelona en un diumenge de primavera

Ahir va ser un dia estrany. Meteorològicament brillant, això sí, lluminós i esplèndid. Però amb algunes boires i núvols amenaçadors. Al migdia vam poder veure les cares llargues dels poders municipals vigents davant d'un fracàs que ells es van buscar en convocar una consulta sobre un tema concret en el moment menys convenient. Personalment crec que el resultat del referèndum té poc a veure amb la Diagonal, més aviat ha estat un seriós vot de censura al consistori i a la persona del mateix alcalde, cosa que semblen no voler acceptar del tot. Em va fer molta angúnia quan l'alcalde explicava que havia fet dimitir un 'segon', important, això sí, però un 'segon'. Comprenc que es faci fora els responsables del lamentable sistema informàtic, però políticament s'ha de ser més autocrític (encara que l'autocrítica no sembla pas una qualitat política massa habitual). No hauria estat més digne que dimitís ell i que oferís el lloc a un segon o tercer, per tal de comptar amb un nou rostre i tarannà per a les properes eleccions, tenint en compte les previsions de les inevitables enquestes? De fet, les eleccions volen dir molt més del que diuen, la República va arribar amb unes municipals... Una consulta en la qual participa menys del cinquanta per cent de l'electorat, sigui sobre el que sigui, no hauria de ser vàlida en cap cas, sortís el que sortís, aquest seria un altre tema que mostra la nostra tendència al triomfalisme en casos com ara les consultes sobre la independència, per exemple. Pel que fa a les 'grans' eleccions, el mateix. 

Un altre tema són els inevitables aldarulls, bretolades i destruccions de mobiliari públic que s'endeguen amb motiu de victòries futbolístiques cantades, com la d'ahir. També em va fer angúnia que gairebé no es parlés del pobre equip visitant, com si no hi fos, era una mena de tràmit que calia passar, això de guanyar-lo, aquí només hi ha Barça i Madrid, pel que sembla, encara que el senyor Guardiola, que és molt educat i seriós, les coses com siguin, en va parlar amb molt de respecte. També va insistir, ell mateix, en què no es trenqués res i que la victòria se celebrés amb educació, cosa que ja se sabia que no passaria. Al final tot acaba com el rosari de l'autora, cosa que sembla no inquietar-nos massa, encara que a mi sí, que m'inquieta, aquest poder de destrucció de les masses enfervorides, unes masses tan minoritàries com vulgueu, però que són capaces de fer malbé milions d'euros en elements que són de tots nosaltres.

Fa uns dies parlava d'una xerrada sobre sexisme en la qual la ponent insistia en què l'educació no havia fet bé el treball sobre el tema. Potser també ensenyem a l'escola a fer-ho malbé tot amb qualsevol motiu? El fet és que l'educació convencional no pot fer miracles i que la naturalesa humana és sovint imprevisible, encara més quan la individualitat és abducida per la massa anònima. El motiu sovint és el de menys, perquè hi ha moltes persones, afortunadament, que en cap situació no farien malbé res. Uns toros dolents van motivar una crema de convents. Però és que fins i tot una victòria futbolística pot motivar una crema de tota mena de coses. Ja s'han hagut de canviar les celebracions de lloc en més d'una ocasió i sembla que ara també s'haurà de pensar en el tema. O sigui, no és pot evitar que es cremin coses, l'única solució és controlar la massa en un lloc aïllat i on hi hagi poques coses per cremar. No anem bé. I, el pitjor, passa a tot arreu, a Madrid... també. Per cert, aquests violents incondicionals acostumen a no tenir ni noms ni cognoms.

10 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Em fa l'efecte que els veritables seguidors del Barça no fan malbé res. Diria que els brètols destrossaires són d'una altra fornada que no tenen res a veure amb l'esperit esportiu... Però els patim, i sap greu perquè sembla que no hàgim sortit encara de les coves.

miquel ha dit...

De la història de la Diagonal, el que fot més, a part del que dius, és que ningú no tornarà la inútil despesa feta en publicitat. Més que responsables polítics, s'hauria de recordar els responsables econòmics i fer que, encapçalts per l'alcalde, fessin treballs per a la comunitat fins a haver pagat els diners que ha costat la historieta. És increïble l'alegria amb què fonen els diners dels ciutadans

Clidice ha dit...

em sembla que no cal culpabilitzar el futbol d'una forma de funcionar que ha dut al maig del 68, a la crema de convents i a qualsevol moviment que amb els anys ha passat a dir-se revolucionari i la seva gènesi estava en un problema per anar al cinema o una mala cursa de toros. I és que ja seria hora que acceptessim que funcionem com funcionem. Per cert, que qualsevol dia d'aquests amb l'excusa del futbol s'acaba fent-ne alguna de grossa gràcies a la incompetència manifesta dels líders i passa a la història com ves a saber quina revolució. Que aprofitant que el Llobregat passa per Olesa ...

Júlia ha dit...

D'acord, Teresa, els violents no són seguidors de res, tot plegat són excuses per desenvolupar les seves 'aptituds'.

Júlia ha dit...

Doncs sí, Pere, això és el que em sap més de greu, que es vagin gastant els 'nostres' diners en bajanades i propagandes i ningú no els demani responsabilitats de forma seriosa i contundent.

Júlia ha dit...

Doncs sí, Clídice, malauradament, així s'escriu la història...

M. Antònia ha dit...

Penso el mateix que en Pere, i de la teva resposta. Al final vaig votar per internet. No podia deixar de pensar que si sortia un vot més a favor de A o B, es perquè faltava el meu. És una tonteria però... per si acàs.

Júlia ha dit...

Doncs ja veus com ha anat Maria Antònia, ara, la culpa, del manxaire, encara que sigui un manxaire qualificat.

Núr ha dit...

Pel que fa a la votació, crec que tens tota la raó: qui hauria hagut de dimitir és l'alcalde. I no, no era el moment de demanar l'opinió de la ciutadania. Ara tots els diners que es volien gastar i que no es gastaran els podran emprar a arreglar tot el que han destrossat aquesta colla de brètols que diumenge van mal celebrar la victòria del Barça, tot i que personalment crec que aquestes destrosses les haurien de pagar els mateixos que les han dutes a terme de la seva butxaca!

El que em costa d'entendre és per què la gent es mou d'aquesta manera i surt al carrer quan guanya el Barça i és incapaç de moure un dit quan diuen que apujaran els impostos i abaixaran els sous... La violència futbolística (i a les diverses manifestacions, que també n'hi ha, sempre per part dels mateixos rucs) suposo que està originada pel descontentament social generalitzat, és una manera de criticar, tot i que, evidentment, no és gens correcta. Crec que si no ens agrada el que passa hauríem de demostrar-ho, però no d'aquesta manera tan destructiva que, al cap i a la fi, només ens perjudica a nosaltres.

Ferran Porta ha dit...

Estic encantat que l'alcalde no hagi dimitit. D'una banda, demostra (si és que això és necessari) el tarannà del subjecte i el seu partit; no, no ens enganyem: ha fet el que hauria fet qualsevol altre alcalde de qualsevol altre partit.

El que sí és segur, és que la permanència d'Hereu al capdavant de l'alcaldia permetrà jutjar la seva feina (i l'herència que arrossega, hereu com és), el dia de les eleccions.

Els 30 anys llargs de PSC a l'ajuntament de la capital pesen, pesen molt.

Pel que fa als brètols de diumenge al vespre, són el resultat del món que s'està construïnt (em nego a dir "que estem construïnt"; a això, no jugo).