22.7.10

JOCS D'INFANTS: El Pobre Soldadet


El pobre soldadet
va venir de la guerra,
carregat de pecats,
sense cor ni bandera.

-Què et va portar el soldat
de la guerra llunyana?
Què va portar el soldat
a la seva estimada?

-Em va portar l'esglai
d'una mina amagada,
la sang d'un enemic
amb pau a la mirada.

-Què més et va portar?

-Un glop d'aigua salada,
la febre del covard,
i un bri de pols cremada,
desada en un retrat
amb la data esborrada.

No heu sentit sí ni no,
ni tampoc or ni plata,
ni he dit negre ni blanc
en aquesta jugada.

El soldat em va dur
la vergonya penjada
d'un fil d'enyorament
damunt d'una medalla.

El soldat em va dur
una cançó escapçada
i se'm va morir al llit
després d'una abraçada.

No he dit ni sí ni no
ni he parlat d’or o plata,
no he dit negre ni blanc
ni cap altra paraula
que m'haguessin prohibit
en aquest joc, encara.

Penyora no he pagat,
ni cap deute m'encalça.

Al fossar del soldat
damunt la pedra clara
vestida amb negre dol
sota la lluna blanca
hi escriure un no i un sí
pintats amb or i plata.

Júlia Costa. 'Jocs d'infants' (poemari inèdit)

(El poema fa referència a un joc molt popular antigament. Qui portava el joc anava preguntant. 'Què et va portar el pobre soldadet quan va venir de la guerra?' i es podia respondre el que fos sense dir ni sí ni no, ni or ni plata, ni blanc, ni negre. Si es deia alguna d'aquestes paraules es pagava penyora que es retornava al final mitjançant alguna prova que et feien fer. L'habilitat dels jugadors consistia, per una banda, en preguntar amb paranys per fer dir les paraules prohibides i, per l'altra, en derivar i allargar la resposta cap on fos per tal de no dir-les. Encara que crec que ja s'entén, la intenció es fer-ne una lectura pacifista).

10 comentaris:

Sàlvia ha dit...

Júlia, com va l'estiu? Jo encara estic de curro, però em resta poc per a les vacances.
Amb el teu permís m'emporto el soldadet per al blog (te'l cuido i te'l mimo, ja saps que si).
Besadetes, guapa!

Júlia ha dit...

Hola, guapa, estic contenta de 'veure't', com saps jo ja estic 'de vacances permanents', de moment a Barcelona.

Aniré penjant una 'sèrie' que tinc dedicada a jocs d'infants, però des del punt de vista adult, potser t'agradaran. Aquest n'és un. Una abraçada!

F.Puigcarbó ha dit...

Em remet aquest poema a als deu mil, i als dotze D'Alksndr Blök

Gabriel ha dit...

Ei, Júlia m'ha agradat aquest poema...és naïf però és cruel, té un toc infantil però un rerafons adult.
M'ha recordat a algunes cançons que havia sentit de petit, típiques de la tradició catalana com: "Si n'eren tres tambors que venien de la guerra i el més petit de tots..."
Ep, espero que trobis alguna editorial que t'ho publiqui.Sembla prou interesant...

Júlia ha dit...

Caram, Francesc, gràcies!

Júlia ha dit...

Gràcies Gabriel! Pel que fa a la publicació, em sembla que si no ho faig jo mateixa, sembla que fins i tot molta gent coneguda, de fet, s'autopublica...

Galderich ha dit...

Júlia,

Has captat perfectament el to de paraules encadenades dels jocs infantils. De fet, quan l'he començat a llegir em pensava que era d'un recull popular. L'altre dia comentava a una amiga el cruel que poden arribar a ser alguns jocs d'aquests de paraules i frases encadenades dels nens...

Molt bo!

Júlia ha dit...

Gràcies Galderich!

Ara no es juga massa a aquest joc, molt popular quan jo era petita, i en el qual et preguntaven què t'havia portat el soldadet en tornar de la guerra i no podies dir ni sí ni no, ni or ni planta, ni blanc ni negre.

Precisament fa poc també comentava amb algú les barbaritats -amb perdó dels bàrbars- d'algunes cançons infantils antigues.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Bell i tendre poema que ens trasllada en el temps, i és que encara que no ens ho sembli, vivim moltes vides!

Júlia ha dit...

Gràcies, Teresa, i bon viatge literari!!!