29.9.10

Pàgines viscudes

L'altre dia vaig anar al teatre i em vaig trobar amb una parella coneguda, ella havia estat companya meva de feina, una persona excel·lent que aprecio molt perquè es tracta d'allò que podem definir com a bona persona.

El que passa és que pertany a una generació una mica més jove que la meva, que creu encara de bona fe que va canviar el món, militant del psuc en el seu bon temps i encara poc disposada a fer autocrítica d'un cert tipus d'esquerra.

Feia poc havia comentat a la meva filla, que m'acompanyava al teatre (entrades oferta de La Mercè, a meitat de preu, 18 euros):
-M'agradaria saber quanta gent ha vingut de franc, avui.
Fa uns dies vaig comentar en aquest blog la gran quantitat de persones que van de ros a tot arreu i que aconsegueixen entrades privilegiades a través de parents i coneguts.
-No, dona -em va respondre amb innocència la filla-, avui la gent ve per l'oferta de la Mercè.

Vaig fer aquest comentari a la meva antiga companya de feina i aquesta em va confessar, ja que no té cap mena de malícia:
-Nosaltres, nosaltres hem vingut tots de franc (quatre persones), i en tenim dues més però als altres els ha fet mandra de venir, si haguéssim sabut que veníeu...

Sembla que una persona de la família treballa en un diari o no sé on, el cas és que sempre tenen entrades de franc per anar a tot arreu. Aleshores vaig entrar a comentar el tema de la vaga i els sindicats i vaig criticar la mala imatge que donen els alliberats innecessaris. Em va explicar que el seu gendre, professor, també s'havia pogut col·locar als sindicats, ja que li agrada l'activitat artística i en l'ensenyament no s'hi podia dedicar prou. I alguna altra persona jove que coneixia, també. Vaig deduir que fent d'alliberat es treballa de forma menys intensiva que fent d'altres coses, pel context.

-És clar -va fer, amb mala consciència, davant de les meves crítiques anteriors al sector professional dels alliberats-, no està bé, però aquest jovent s'ha de buscar la vida, tot ha canviat molt, etcètera, etcètera.

Ella encara està en actiu, em va dir que era partidària de la vaga, l'única de l'escola que havia votat a favor i que per tant, no la faria, que la gent no estava prou mentalitzada. A l'escola del seu espòs, un centre d'aquests que en diríem una mica progres tothom en feia, que hi havia motius gruixuts. Jo li vaig dir que, per sort, jubilada no havia de decidir res però que no estava d'acord en fer una vaga a l'escola que perjudicava terceres persones, com ara mares treballadores molt humils que no podien fer vaga ni res semblant. Crec que no em va acabar d'entendre i em va mirar amb certa llàstima, pensant que m'havia tornat de dretes. Per cert, sempre recordo el doctor Zhivago, que opina, en la novel·la que professors i metges no han de fer vaga, per motius semblants als meus però més profunds i ben conjuminats.

La meva filla em va renyar, després, em va dir que durant la conversa m'havia fet un tip de ficar la pota. 

18 comentaris:

Sandra D,Roig ha dit...

Més val ficar la pota i ser honesta.
Al meu poble hi han 250 families en pobresa extrema, han habilitat mig parc del foix per fer uns horts municipals per a ls families i jubilats,8molt ben dissenyats per 10 euros), la gent no s pot permetre perdre un dia de sou.

Júlia ha dit...

No sé si sóc honesta, Sandra, ni tampoc si no faria el mateix de tenir-ne l'oportunitat, tots som humans i, per desgràcia, sovint incoherents. He vist tantes 'abdicacions' justificades de mil maneres...

És que jo entenc la vaga quan hi ha un objectiu a assolir i quan s'està disposat a mantindre-la fins a aconseguir una millora, ara em semblen espectacles pactats una mica de bell antuvi, cops de força dels sindicats esperats pel govern i sovint tinc la impressió que la gent normaleta hi pintem poca cosa en tota aquesta posada en escena.

Anònim ha dit...

UNA AMIGA,QUE REGENTA UNA "GASOFA"M'ACABA DE TRUCAR:COM TENIA EMPLEATS EN VAGA,ANAT ELLA A TREBALLAR,UNS TRES COTXES AMB "PIQUETS INFORMATIUS",L'HAN FET OMPLIR ELS DIPOSITS I HAN MARXAT SENSA PAGA...AIXO SI L'HAN DONAT LES GRAÇIES,PER LA SEVA COLABORACIO A LA CAUSA.QUIMA ETICA¡¡¡
JUGANT......

marta (volar de nit) ha dit...

Júlia, jo també renyo la meva pobra mare!!! He fet vaga per motius molt poc poètics però com a mínim no dic coses que no són ni estafo ningú, que ja és molt en els temps que corren.

JoRDi JVR ha dit...

el sistema polític fot fàstic i nosaltres hem oblidat el sentit d'una vaga... tots plegats fem pena.

La filla ha dit...

Ep, jo no et va renyar, eh! Només vaig comentar alguna relliscada... ;)

F.Puigcarbó ha dit...

val més posarse vermell una vegada que groc moltes, i no es posar la pota sdir el que es pensa. Jo tinc la dona que si estem drets em dona cops de colze i si asseguts potades. Sóc de King of posar la pota. Tinc ua posada de pota genial que em sembla no l'he explicada mai. Ja ho miraré.

Júlia ha dit...

Jugant amb Barcelona, és molt trist que passi això i que s'hagi d'aguantar segons què, d'ètica, gens.

Júlia ha dit...

Marta, ai, ai, aquestes filles, he, he.

Júlia ha dit...

Jordi, tens tota la raó, fa falta una regeneració 'moral' general.

Júlia ha dit...

Hola, 'Mar Talafilla', he exagerat una mica, per tal que quedés més rodó el post, ep, és una mica en broma.

Relliscades a dojo, això sí.

Júlia ha dit...

Francesc, la veritat és que no em va saber pas greu haver ficat la pota, vaig dir el que pensava i tampoc no va ser res de l'altre món, només vull constatar la gran incoherència de molts progres.

David ha dit...

Darrerament, per no seguir com un xai el dictat ideològic d'allò políticament correcte, a mi també hi ha hagut coneguts que m'han confós amb algú de dretes. Deu ser una moda, què hi farem...

Júlia ha dit...

David, ja fa anys que passa, això, sempre t'ha de posar l'etiqueta i si no respons al discurs que toca ho tens magre.

Galderich ha dit...

Quan algú xerra molt sempre té l'oportunitat de posar la pota... ho sé per experiència!

El que dius és raonable i les crítiques que feies són encertades. Els enllaços sindicals de les escoles han de donar exemple i els alliberats és veritat que viuen millor (com els que estan al departament) perquè tenen els mateixos horaris i a més no han de corregir exàmens ni exercicis... tot un luxe de temps guanyat!

Júlia ha dit...

Galderich, és que això fa molt de mal al sindicalisme, entenc que algú convençut sobre el tema en un moment de la seva vida pensi que ha de fer un servei al sindicat i a la gent de la professió treballant-hi però això que s'ho plantegin com un 'descanset'...

El mateix, com comentes, es pot dir dels qui es passen a departaments, centres de recursos i mil coses més, sovint és més aviat per 'fugir d'estudi' que no pas per una vocació de servei i el fet és que el retorn a la 'feina normal' no se sol donar.

Fins i tot entendria que, en el cas de l'ensenyament, de tant en tant anés bé un anyet o dos fora del camp de batalla, però no és així, de forma molt i molt general. En sé molts casos, no parlo per bocamoll en aquest cas...

jasapski ha dit...

Doncs a la meva feina hi ha de tot. Sí que hi ha qui s'ha ficat al comité per estar protegit de l'acomiadament, però són una minoria. Us puc assegurar que ficar-se al comité significa no tenir cap ascens, cap increment salarial opcional i,.., en general, ser condemnat a l'ostracisme laboral (que no a la inactivitat). Ah! jo no sóc del comité, per si ho sembla.

Júlia ha dit...

Sé que hi ha de tot Jasapski, també gent molt vàlida, per això crec que són els 'de dins' els qui no haurien de consentir l'existència dels paràsits que donen mala imatge. El mateix en els partits polítics.