6.10.10

Aniversari emblemàtic: 'La Hormiga de Oro'







Mirant el blog del Jordi Cervera m'he assabentat de la celebració del 125è aniversari de la llibreria La Hormiga de Oro, avui Happy Books-La Formiga d'Or, amb actes divesos programats, concurs i grup a facebook.

Els anys passen molt de pressa, recordo encara el centenari i m'ha passat com em va passar amb el Mercat de Sant Antoni, com diu el tango, veinte años no es nada, i vint-i-cinc, poca cosa més. Quant més gran et fas més depressa passa el temps.

Malgrat que l'establiment ha caviat molt i que avui predomina l'orientació de Happy Books, estic contenta que la llibreria, sigui com sigui, continuï al seu lloc. Mirant fotografies antigues veig que els aparadors de la meva infantesa, que jo creia originals, tampoc eren els primers.

Amb motiu del centenari el nom de la llibreria es va catalanitzar, però la gent gran, més gran que jo, encara en diu La Hormiga de Oro. La llibreria va néixer a partir d'una revista d'orientació catòlica, molt ben editada, i que encara es ven bé en les llibreries de vell per la seva qualitat gràfica i el seu contingut. Un dels promotors de tot plegat va ser Lluís Maria de Llauder i de Dalmases, de família carlista, periodista i polític català. Amb Sardà i Salvany se'l considera un dels noms forts de l'integrisme catòlic, lligat a la causa carlina. Tot això pot semblar molt remot i tronat però el fet és que van ser noms importants de la cultura de l'època i que van protagonitzar iniciatives remarcables.

Quan jo era petita i el meu oncle capellà, de Girona, baixava a Barcelona, sempre ens portava a La Hormiga de Oro i ens comprava algun llibre. La llibreria, com és sabut, estava especialitzada en contingut religiós. Recordo una bonica Historia Sagrada de los niños, de Daniel Rops. Jo creia que Daniel Rops era un carca i prou, però resulta que va ser un home complex, amic de De Gaulle, molt valorat i considerat a França i amb relacions diverses i una gran categoria intel·lectual. Sovint ens deixem influenciar massa pels prejudicis. També a la Hormiga de Oro em va comprar el meu oncle alguns dels meus primers llibres en català, aquells magnífics volums de Rondalles d'Ariel i alguna cosa de Folch i Torras.

Encara que avui sembli tot molt llunyà, la llibreria va conèixer una revifalla en l'època del Concili Vaticà II, quan pensàvem que tot canviaria de pressa en l'àmbit del catolicisme tradicional. Recordo debats encesos a l'entorn del Catecisme Holandès, o de llibres de teologia moderna, fins i tot d'articles publicats a revistes com ara Questions de Vida Cristiana. Després la llibreria es va decandir fins convertir-se en un establiment més de Happy Books. Tenia encara, això sí, una secció de llibre religiós, ignoro si amb les reformes es conservarà, encara que crec que avui ja hi ha llibreries com la Claret on poden trobar-se publicacions diverses a l'entorn de la religió i l'espiritualitat.

Al Portal de l'Àngel hi havia hagut també l'emblemàtica llibreria Porter, ja fa molts anys que va desaparèixer. Les llibreries eren aleshores llocs silenciosos i tranquils, gairebé sagrats. La Hormiga va estar regentada durant anys per la família Fàbregues, de llarguíssima tradició en el món editorial. Tot ha canviat molt i, de forma inevitable, els grossos s'han empassat els xics. A la Rambla, ben a prop de Documenta, s'hi ha instal·lat una Casa del Llibre molt gran. Ona, desapareix. Happy Books té ara una secció de regalets. De tota manera recordo que fins i tot quan era petita a La Hormiga de Oro hi venien algunes petites joguines de l'època. La secció infantil era important.

Crec que, amb totes les variacions i canvis en l'orientació comercial, La Formiga d'Or/Happy Books és la llibreria més antiga de la ciutat. D'una ciutat en la qual les coses i els establiments duren, ai, tan poc. Espero que al menys poguem arribar a celebrar, sigui com sigui, i que jo ho pugui veure, el 150 aniversari. Les formiguetes, ja se sap, siguin d'or o de paper, fan molta feina silenciosa i constant i compten amb moltes més defenses, a causa de la seva disciplina, que les cigarres cantaires, per tal de passar els llargs i durs hiverns.

15 comentaris:

Galderich ha dit...

Avui s'ha convertit en una llibreria curiosa que és un Happy Book però alhora té un racó (gairebé amagat com si fos clandestí) de llibres religiosos. Fa gràcia veure aquesta secció oculta... com els temps!

És una llibreria que quan tinc una mica de temps sempre hi entro a tafanejar malgrat que no compri.

Ferran Porta ha dit...

Recordo el canvi de nom, no per la catalanització que, personalment, vaig celebrar, sino per l'afegit de Happy Books -em va deprimir, o gairebé.

Temps després vaig ser capaç de donar-li la volta a l'assumpte i celebrar que, si més no... continuava sent una llibreria.

Ara fa molt que no hi vaig -qüestió de kilòmetres- però és dels espais que m'agrada visitar en aquella part de la ciutat... (això sí, el "Happy Books" faig veure que no el veig ;)

Júlia ha dit...

Galderich, no sé si encara hi ha aquesta secció, en tot cas on la tenien hi ha una mena d'espai amb regalets. Hauré d'anar a donar una mirada.

Júlia ha dit...

Ferran, els Happy Books no estan malament, només que no m'agrada massa el nom, i m'alegro que continuï sent llibreria. M'agradava un Happy Books que va tancar fa temps en un principal molt maco de l'Eixample, amb pati i cafeteria, pel Passeig de Gràcia.

En tot cas m'agrada que al menys on hi va haver una llibreria hi hagi una llibreria per molt hapibuquera que sigui, val més enciam que gana.

miquel ha dit...

A la revista "La hormiga de oro" hi escrivia, si no m'equivoco (i potser en va ser el director), el pare de Josep Carner.
Al Happy Books d'ara hi entro alguna vegada, però ha perdut la seva gràcia, a més, prefereixo el del carrer Pelai. De tota manera, encara conservaven la secció religiosa la darrera vegada que hi vaig anar, tot i que força disminuïda. Quan busco llibres religiosos, que a vegades en busco, prefereixo la Claret o la Balmes, prop dels Quatre Gats.
Quina gran pèrdua la POrter!

Júlia ha dit...

És possible, Pere, es deia també 'La Ilustración Católica' i per la qualitat en deien el Blanco y Negro catòlic. A mi també m'agrada més la de Pelai, però com que vaig molt pel centre sovint entro per la porta del carrer del 'duc' i surto per l'altra, és com anar del silenci a la gresca, la secció infantil està prou bé. Ai, la Porter, encara l'enyoro.

Júlia ha dit...

El Happy Books que he dit que m'agradava crec que havia estat en part habitatge de la família Carandell, per cert.

GLÒRIA ha dit...

Júlia, pot ser que el teu oncle capellà de Girona fos Mossen Costa, professor de francès a l'institut d'aquella ciutat?
Gràcies per la crònica.

Júlia ha dit...

Glòria, es deia Llorenç Costa, va morir fa set o vuit anys, molt gran, ja duia molts anys retirat a la residència de capellans de Girona, no crec que fos el mateix encara que la família del meu pare era molt dilatada.

Aquí pots llegir una història relacionada amb el meu oncle que en una ocasió vaig recollir també al blog, del senyor Mirambell:

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2552_4_176487__Opinio-singular-missa-gall-Montserrat

Ferran Porta ha dit...

Sí, sí, per això deia que, com a mínim, l'essència havia vençut la transformació.

Jo recordo un Happy books a... Provença? crec que sí, a tocar de Rambla Catalunya...

De vegades, a moments, quan recordo Barcelona em poso melancòlic...

Júlia ha dit...

Tens raó, Ferran, he dit Passeig de Gràcia però era on dius, crec, al menys tenia també entrada per Provença. Hi havia un gran pati-jardí i durant un temps, cafeteria.

Es que tot canvia tant que és impossible no sentir una mena d'angoixa nostàlgica...

Ferran Porta ha dit...

Cert, i quan vius a 2000 km de casa encara te'n ve més, en ocasions...

Recordo la cafeteria, Júlia! :-)

harmonia ha dit...

Efectivament,encara que tot canvia, alli hi troves llibres religiosos,vides de san,dietaris,calendaris del Sagrat Cort,no es que jo ho compri,pero ho he vist,m´agrada entrar i buscar llibres de art que es lo meu.La famosa FORMIGA D´OR,per molt anya,i que duri!!

harmonia ha dit...

Escric tan de pressa que toco ha on no haig de teclar i faltes totes las que vulgis,soc catalana del franquisme i no he tingut masa temps de aprenda,com diu el Serrat en la seva cançó.

Júlia ha dit...

No et preocupis, Harmonia, t'he entès perfectament, a veure si tenim sort i dura la llibreria i la seva secció religiosa, encara que sóc molt poc 'creient' respecto el catolicisme cultural familiar.