1.1.11

Hotel Homer




Sempre el present acull somnis que es van malmetre,
records ben garbellats per l’engany imprecís
enyoraments subtils, planys pel temps que s’esberla,
o la fatalitat de la mort al llindar.

Ja Ítaca no existeix, la de la jovenesa
a les guerres llunyanes va iniciar el seu declivi,
i en el camí difícil de l’estranya tornada,
Odisseu, el trampós, va perdre la innocència.

Avui fan amb la dona una vida mediocre,
regenten un hotel a la vora del mar,
i expliquen als turistes inversemblants històries
de cara al sol ponent, a un jardí sense flors.

El fill els va emigrar vers terres més amables,
el passat els procura certa comoditat.
Molts avis europeus fan estades pagades
al seu recer farcit d’història llegendària.

Com sabeu hi ha versions per a gustos diversos.
Ens vam quedar, feliços, amb la convencional,
que canta amors fidels, constants i ben seriosos,
i que un bon guionista va endegar fa molt temps.

No són pas immortals, sé que qualsevol vespre
coneixeré la seva inevitable mort
i aquell modest hotel el comprarà algú altre,
potser un traficant d’armes redimit pels diners
o un magnat del petroli o un polític corrupte
o un artista fatxenda, excèntric i molt ric.

Ja no hi ha haurà aquells avis de modestos estalvis,
subvencionats pels seus governs socialitzants.
Reduccions de despeses, crisis de tota mena
I un excés simptomàtic de població envellida
faran de l’eutanàsia una pràctica admesa
moralment necessària, àdhuc imprescindible.

De vegades les coses poden empitjorar.

Júlia Costa. Poemes inèdits

8 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Sí, de vegades les coses poden empitjorar. De manera que celebrem el que tenim! Bon any, Júlia.

Puigcarbó ha dit...

que no decaigui l'alegria i l'optimisme! sempre ens quedarà l'Hotel California.

pere ha dit...

Qui sap si si eutanasien aviat el 2011 arribarà un 2012 pletòric de...
D'acord, d'acord... Sigui com sigui, que el 2011 et sigui, com ho diria... , de bon passejar :-)

Júlia ha dit...

Gràcies, Teresa!

Júlia ha dit...

Efectivament, Francesc, bon any !!!

Júlia ha dit...

Pere, després de les lleis antitabac vindran les antilongevitat, ja veuràs....

Olga Xirinacs ha dit...

Si cal morir com ho feien els de la pel·li "Soylent green", en una còmoda llitera, admirant un paisatge verd i escoltant la Pastoral, d'acord. Ja m'agradaria.

Bon poema, Júlia, saps lligar els segles i portar-los a taula ben servits.
Per molts anys de bona literatura.

Júlia ha dit...

Doncs sí, Olga, o com els del Món Feliç, tal com està tot estaria bé.

Gràcies pel comentari, igualment.