5.2.11

Cèlia Sànchez-Mústich i els actes d'amor a la poesia








DOBLECS

Algunes pàgines del llibre
estaven doblegades per l'angle superior:
N'he alçat, d'amagat i amb reverència,
els triangles menuts de les puntes.
Ha estat com obrir les finestres
d'una casa tancada i barrada
des de feia molts anys
i anar descobrint les empremtes
dels teus dits als porticons.

Cèlia Sànchez-Mústic. On no sabem. Poesia 3 i 4. Premi Octubre de poesia

FUSIONS

Un lapsus de temps i espai,
i se m'encreuen als ulls
la processó de dijous sant
amb la rua del carnestoltes,
encavalcades fins a fondre's
en una plaça on l'embús
ha tallat els carrers de sortida.
L'encens amarat de cervesa,
les plomes encastades als ciris.
La samba cada cop més punyent,
i més embogida la saeta.
Caputxes i antifaços, rere el trau
dels ulls, comparteixen
idèntics i minúsculs paisatges.
L'una a espatlles de l’altra,
tristesa i eufòria
s'enfilen dalt de tot
de les carrosses en pal
buscant un cos entre la multitud,
un sol cos per a totes dues,
urgent, el meu. Li fan senyals.


(A la taula del mig, Moll, 2009) 

Ja he parlat en alguna ocasió del grup de lectura que es va endegar a la vocalia de dones, a dins de l'Associació de Veïns del Barri de Sant Antoni, com qui diu amb una sabata i una espardenya. El grup s'ha anat consolidant, no és mensual, com d'altres, sinó bimensual, cosa que fa que les participants tinguin més temps per trobar i llegir el llibre. A més, fins ara, hem tingut la gran sort de comptar amb la presència de les autores, totes diferents i totes excel·lents.

El dimarts, dia 3 de febrer, vam rebre a Cèlia Sànchez-Mústich, una persona seductora i amarada de vitalitat. El llibre triat -el grup, de moment, tria títols de narrativa- va ser Tercer acte d'amor, una novel·la de la qual persones com Alex Susanna van dir, quan es va publicar:


Una obra extremament arriscada i valenta [...] No és sols una bona novel·la feta des de la plena consciència i experiència del propi ofici, sinó que pertany a una mena d'obres molt més extraordinàries que acaben trascendint el propi art per endinsar-nos en uns territoris morals on cap escriptor no hi arriba si abans no s'hi ha atansat com a persona. 



Malgrat aquesta opinió i moltes altres de semblants, la novel·la, publicada el 2002, costa de trobar, a la mateixa editorial Proa ja no en tenien cap exemplar. Afortunadament, l'esforç i constància del personal de la Biblioteca Joan Oliver, que col·labora amb el grup, va aconseguir uns quants exemplars quan ja estàvem a punt de canviar el llibre per algun altre de l'autora, en concret pel llibre de relats, també excel·lent No. I sí. Històries d´ironies i contrasentits del sexe llibre que es pot comprar directament a l'editorial, en aquest cas, Pagès. Comprar directament a les editorials, sobretot a les mitjanes i petites, és, avui, imprescindible en molts casos. Per a més inri els exemplars de Tercer acte d'amor van tenir tots ells algun problema d'enquadernació que fan que es desenganxin i desmaneguin i que ha fet patir molt les lectores entusiastes del grup.


Cèlia Sànchez-Mústich té diferents premis, el darrer l'Octubre de poesia, amb On no sabem, llibre del qual ens va llegir dos poemes, de forma magistral i emotiva. Se n'anava després a presentar un altre poemari, el d'Anna Aguilar-Amat, Càrrega de color, editat per Meteora, del qual n'ha escrit el pròleg. A la fotografia, que manllevo de l'editorial, la podeu veure, molt ben acompanyada, per cert.

Es considera, aquesta autora, més poeta que narradora, i potser per això la seva narrativa té una forta càrrega poètica i resulta singular. No acostumo a recomanar llibres, ja que els gustos són absolutament diversos, però faré una excepció, dirigida a aquells i aquelles a qui els agraden defugir la simplicitat narrativa i endinsar-se en noves experiències lectores. Al menys es pot trobar a les biblioteques. Que l'allau de novetats mediàtiques no faci invisibles tants volums imprescindibles!

Acabaré amb un altre poema, en aquest cas d'Anna Aguilar-Amat, una altra gran poeta:


Passes damunt la neu a Vila Kantola (Kotka, Finlàndia)


Per a Petri Pietilainen, Merja Virolainen, Antonio Altarriba, Paula Löflund i Esa Hätinen

Si Alvar Aalto va posar tantes cadires a la casa
és perquè vinguessin els amics.
I tanmateix, a Finlàndia, les cases estan sempre
una mica separades... si el mar glaçat no
escurça les distàncies.

Caminar sobre el mar, era possible.
Calia venir al Nord en el pic de l’hivern.

I el mar en trepitjar-lo diu de vegades coses.
Petites amenaces d’esquerdar-se que no es
compleixen mai en aquesta època. La meva
amiga em compra regalèssia dolça perquè
estigui tranquil·la. Suudelma és ‘petons’.

I és com un full tot buit, el mar glaçat.
En un començament tot el jardí era blanc.
Les passes del meu fill sobre la neu
des de la casa al mar
han romàs quan ell ja se n’ha anat.


Després s’hi han afegit les passes d’ella,
després les passes d’ells...
Tot un murmuri de petges com paraules
que caminaven soles confonent-se
en dialectes i llengües que feien un text rar
que tampoc no deixava de ser blanc. 

Les passes, en anar-me’n, hi romandran un temps.
Fins que torni a nevar.
Venint-hi, anant, potser fan un sender perquè
hi camini bé la primavera
quan li arribi el moment de la tornada.

Has après que un amic
pot salvar-te del fred.


Els amics i les amigues dels llibres difícils de trobar també sabem molt bé que els podem salvar del fred.

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Desprésm'ho llegire amb calma, acabo d'arribar que he anat amb la bici a retratar ametllets florits.

Només comentarte que la segona estrofa del primer poema s'hauria de corretgir angle `per angle - crec -

"estaven doblegades per l'angel (l'angle)superior:"

Júlia ha dit...

Tens raó, ja està fet, això és per córrer massa...

somni i malson ha dit...

la Cèlia és una gran poeta, escriptora,artista...

Júlia ha dit...

Evidentment, somni i malson!!!