15.4.11

Avantatges d'envellir



Vaig anar a veure l'exposició sobre el realisme. Bé, hi ha bons quadres, tot i que el discurs no m'acaba de fer el pes i crec que els realistes catalans mereixen una exposició pròpia, sense Courbet al davant ni Tàpies al darrera.

Però no volia parlar d'aquest tema, avui. El cas és que vaig a la taquilla, disposada a pagar, i em trobo amb què els jubilats ho tenim de franc. Em sembla molt bé per la part que em toca però ho trobo injust, en general trobo injustos molts dels descomptes que es fan per tot arreu per ser gran, per ser jove, per tot allò que no sigui ser pobre, tot i que aquest és un concepte difícil d'aclarir.

En temps de retallades, no s'hauria de replantejar el tema, i també el preu dels teatres, per anar als quals t'has de perdre per internet cercant tot tipus d'ofertes? I, a més, comproves com molta gent amb coneguts i saludats hi va de franc, gairebé sempre.

Conec jubilats que dignament i tenen el seu patrimoniet, fan viatges d'imserso i de pagament, són del Barça, van a mirar tots els partits i paguen el que toca, car allà no es fan gaires excepcions, i troben molt bé que ens tinguin aquestes consideracions, que em semblen absurdes. Amollar dos o tres euros al museu no fa mal a ningú i ja que estem en temps de crisi potser pagaria la pena revisar aquests privilegis culturals, ni que siguin la xocolata del lloro. Del lloro de la tercera edat. Jubilat i jubilós.


8 comentaris:

Puigcarbó ha dit...

TINC UN CARNÉT DE JUBILAT QUE ENCARA NO HE FET SERVIR, i viatjar de moment me n'estic de l'Imserso, ara ja hi aniré a parar, els drets adquirits són els drets adquirits, per aixó hem treballat tants anys.

Marta ha dit...

Estic d'acord amb el Francesc. Mai havia tingut tants avantatges com ara. Treballant a l'Administració Pública mai varem aconseguir RES. Fa pocs anys que aquí els museus els tenim gratuïts. Fent escapadetes a Europa ja ens vam aprofitar d'aquests petits privilegis fa temps. El primer de tots ens va fer molta gràcia a Portugal ons ens diuen "reformados".
Ja hem pagat molt i molt des dels 14 anys. Una abraçada

Ana ha dit...

Nosaltres, com a família nombrosa, tenim menys avantatges que amb el carnet del Super3!!!

Júlia ha dit...

Francesc, cert que he treballat molts anys però aquests 'avantatges' no em treuen de cap 'apuro' i em sembla injust que el pencaire d'avui amb criatures pagui i jo no.

L'Imserso sí que és un 'xollu'.

Júlia ha dit...

Ep, Marta, et dic el mateix, que un jubilat amb pagueta digna no pagui i un treballador amb criatures pagui no em sembla just.

Júlia ha dit...

Ana, és que hi ha coses molt rares. I és el que dic, no trobo bé no pagar jo, que tinc la 'pagueta' i que tu, ni que tinguis carnet, amb les tres criatures, hagis de pagar més.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

És un "dret adquirit" anar de gorra a un museu? I per què no al cinema, al concert, al teatre, a l'excursió o al futbol?
Tot té un cost. Qui paga el que haurien de pagar els que no paguen?
Ens encanta ser una societat subvencionada.
Per això salten els nervis només anomenar les tisores.

Júlia ha dit...

Ja has llegir la meva opinió, Xiruquero, comparteixo el que dius, els descomptes no tenen sentit quan no són imprescindibles. Em temo que estem tan mal acostumats que ja no distingim entre allò necessari i allò que no ho és. La mentalitat de nou rics ben peixats amb dret a tot és aclaparadora i majoritària.