16.4.11

El cinema del barri



(Fotografia Oriol Maspons, del llibre 'Toreros de salón')






El cinema del barri

Tenia un cert alè de barraca de fira
i un vell sostre pintat amb quadrets de colors.
Passava un aire fresc que feia olor de flors,
s’esmunyia algun gat per sota la cadira.

Viatges i misteris a sis rals la butaca,
avui una de riure, demà una de plorar.
Comentaris d’escola, mentre que el berenar
es feia llarg de pa i curt de xocolata.

Una fira de somnis de diumenge a la tarda,
amb herois alts i rossos que no morien mai,
amb paisatges pintats i música de ball.

Un món arrecerat, una nova rondalla,
passions poc arriscades i una almosta d’esglai.

                   Un raig de sol vençut, damunt de la pantalla.

                               Júlia Costa. Indrets i camins. Edicions joescric.com

10 comentaris:

Puigcarbó ha dit...

sessió doble al matí per 1 pesseta al Principal, em costava, i en feien del Hoppalong Cassidy i després del ayouuuu Silver, el enmascarado de plata.

Ramon ha dit...

Si li envies al Serrat, segur que li surt una cançò bellíssima. Però així, tal com està, sense música es també un poema preciós. Et felicito.

Júlia ha dit...

Quins temps aquells, Francesc!!!

Júlia ha dit...

Ramon, em temo que en Serrat no em faria cap mena de cas.

Mercès!!!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Jo tenia el cinema Infanta a dues portes de casa. Després convertit en la Filmoteca, aquesta ara marxarà al Raval...

Queta García ha dit...

Encara me'n recordo del "Pater" i de "Can Pistoles", cinemes del meu barri, al rovell de l'ou de la plaça Catalunya, o del Excelsior o de l'Arenas... Tants i tants cinemes que s'han tancat, sense anar més lluny els Kaplan Casablanca aquesta darrera setmana.
Gràcies per fer-m'ho recordar.
Queta

Júlia ha dit...

Teresa, ja tinc ganes que vaig al Raval, ja que la tindré més a prop de casa!!!

Júlia ha dit...

Tota una època, Queta, la dels cinemes de barri, reestrena, reestrena preferent i estrena 'seriosa'. De tota manera, el cinema no ha mort, com no ha mort el teatre, ni la ràdio, tot va ocupant nous llocs i es resitua.

Ramon ha dit...

Una altre vegada jo. Ara per afegir la llista dels cinemes ja desapareguts de la meva infantesa-primera joventut: el Cèntric, l'Argentina, l'Atlàntic (amb les seves matinals de dibuixos animats - Tom y Jerry a dojo), el Capitol (can Pistoles)i els "Cinerames" amb les seves cues llarguíssimes per veure "La Conquista del Oeste" "Esto es Cinerama" amb els documentals del "Gran Cañón del Colorado"...ostres quina pila de bons records!.

Júlia ha dit...

Sí, Ramon, la nostra vida -dels que som una mica 'grandets'- està lligada al cinema!!!