8.4.11

Judit Pujadó, vitalitat literària





Tenia moltes ganes des de fa temps de conèixer Judit Pujadó, tot i que ens havíem conegut ja virtualment per l'imprescindible facebook dels nostres temps, i ahir ho vaig poder fer, en el marc d'un grup de lectura en el qual col·laboro. El llibre que havíem llegit era Les edats perdudes, una història de sentiments i de persones, amb dues parts diferenciades però relacionades íntimament en la vida de la protagonista. Tot el llibre és excel·lent però la primera part m'ha interessat moltíssim ja que reflecteix una adolescència en català en un barri humil. Els escriptors catalans han tractat poc aquest tema, encara més centrat en els anys 80, uns anys molt conflictius encara poc novel·lats. Tot plegat, lligat al bandejament d'escriptors antics com Vallmitjana, que havien reflectit la ciutat miserable i, també, catalana, havia anat configurant una imatge enganyosa i parcial de català ric o de classe mitjana, i d'una llengua una mica jocfloralesca que es volia neta, culta, desvetllada, feliç i sobretot sense castellanismes

Recordo que en un dels primers cursets de català que vaig fer em van bescantar el xava, dialecte barceloní de la gent humil, que avui reivindico com una forma dialectal tan digna com l'empordanesa i, ai, gairebé perduda de tan menystenir-la. Mentrestant, autors com Marsé, González Ledesma i Vázquez Montalbán mostraven una Barcelona real i pobra que sempre semblava parlar castellà. El tema em portaria molt enllà, així que moment el deixo una mica estacionat i torno a Judit Pujadó.

L'escriptora va baixar a Barcelona des de la seva casa de l'Empordà, en un poblet a prop de Torroella de Montgrí, on resideix des de fa algun temps. I avui ho tornarà a fer, ja que dos quarts de vuit del vespre, es presenta Tombes i lletres, un llibre singular en el nostre panorama literari i que és el primer d'una aventura editorial, Sidillà, que Pujadó ha endegat amb un altre soci, també escriptor, Xavier Cortadellas. La trobada serà a l'Espai Mallorca, un dels indrets intel·lectuals més interessants de Barcelona, situat en el cor del Raval, al carrer del Carme, cantonada carrer d'en Roig. Intentar avui una nova aventura editorial ja demostra una gran coratge i un abrandament que jo, que sempre he estat covarda i pusil·lànime, admiro de forma absoluta.

L'Espai Mallorca és encara un indret poc conegut i poc visitat, una llàstima. L'any passat corria la brama que es trobava en perill de tancament, cosa inquietant, doncs si ja costa trobar segons quins llibres a qualsevol llibreria, els que vénen de les Illes i de València encara són més difícils d'aconseguir, llevat dels quatre dels autors canònics, i encara. Fa un parell d'anys, en un curs sobre història del llibre que vaig fer a l'Escola de la Dona, la professora, casada amb un mallorquí, ens va portar a visitar-lo i em va sorprendre que tan poca gent conegués l'existència d'aquest espai, molt més que una llibreria per cert, ja que s'hi poden comprar coses com ara sobrassades excel·lents o siurells molt bonics.

Judit Pujadó, amb la seva aparença senzilla i bonhomiosa, maternal i afable, respon segons la meva opinió al perfil de la intel·lectual de cap a peus que ens donarà, n'estic segura, doncs és prou jove encara,  moltes sorpreses inesperades. Historiadora, vaig sentir parlar d'ella quan, fa bastants anys, encara molt joveneta, va esdevenir una de les pioneres en la recuperació de la memòria dels refugis de la Guerra Civil. Ha treballat i treballa en periodisme, en recerca, de documentalista i fins i tot ha escrit llibres de to humorístic, en col·laboració amb una altra gran escriptora, Empar Fernández. Cada dia em sorprèn més la quantitat i qualitat d'escriptores tot terreny que vaig coneixent, del seu nivell i la seva empenta i fins i tot em sorprèn la seva manca absoluta de fatxenderia i vanitat. Voldria creure que és casualitat però he trobat més suport i solidaritat literària en les senyores escriptores que no pas en els senyors escriptors, en general, tot i que no voldria ser injusta i potser es tracta d'una percepció personal subjectiva o del to amb el qual aquest suport es manifesta. Una mica com passava amb les veïnes de l'escala de la meva infantesa, l'ajuda desinteressada entre dames catalanes de la ploma passa fins i tot sovint per sobre de gustos literaris o de capelletes diverses, fins i tot d'ideologies.

En resum, que si aquesta tarda no teniu res important a fer, cap a l'Espai Mallorca hi falta gent.

5 comentaris:

Galderich ha dit...

Ha, ha... a mi em passa el mateix amb l'accent. Hem de respectar tots els accents menys el xava... :-(
D'això se'n diu discriminació.

I el que és més important, haurem de començar a respectar l'accent català moro, xinès català, anglès català... si volem que l'idioma sobrevisqui. Ja no només haurem de parlar de català oriental i occidental sinó d'altres orígens...

En fi, sort que l'espai Mallorca és un bon espai per a fer presentacions (a aquesta no hi podré anar) i sobretot per submergir-se dintre del món del llibre mallorquí. Sempre que busco en els seus prestatges em trobo amb algun estudi que m'interessa.

Júlia ha dit...

Ja fa temps que el reivindico, Galderich, sóc de la Lliga per la Defensa del Sacatapus i el Sanisero.

Voler eliminar els castellanismes vius quan aquests eren populars i ja havien estat 'transformats' ha estat un gran error. Seria com voler eliminar la 'rachola' del castellà barceloní. Pitjor que un crim, un error!!!

Puigcarbó ha dit...

Desde luegu, tens molta raó Júlia. Casum dena.

Júlia ha dit...

Cada dia em sembla que en tinc més, Francesc, he, he.

Anònim ha dit...

Moltes gràcies per les teves paraules, Júlia, i gràcies per haver vingut. Ha estat un plaer
Judit