Amb la inútil pretensió de documentar-me per a una improbable i futura novel·la he conegut aquest llibre de l'any 1994, sobre un període intens i complicat de la vida barcelonina, catalana i espanyola.
Com que darrerament es publiquen i venen com a xurros tot un gavadal de llibres i llibrets d'història barcelonina recreativa, atapeïts de curiositats tretes de context i de refregits maldestres, i s'endeguen tota mena de curioses rutes urbanes sensacionalistes paga la pena intentar accedir a estudis seriosos sobre la ciutat, com és aquest.
El llibre fa referència a uns anys en els quals els pronunciaments, els canvis de govern, la violència i els aldarulls, així com les epidèmies, eren el pa nostre de cada dia. Costa entendre aquell món, la mateixa autora n'admet la dificultat i costa també comprendre com es podia sobreviure entre tanta inseguretat, inseguretat que en el present pateixen encara molts ciutadans d'aquest planeta tan inquietant.
Celia Romea, especialitzada en la literatura comparada i la seva interpretació en relació amb la història, fa referència a un gran nombre de textos de contemporanis d'aquesta ciutat romàntica i revolucionària en ebullició, en l'època que indica el títol. Textos que, malauradament, avui no podem trobar si no és en biblioteques especialitzades o en llibreries de vell i que no han merescut reedicions ni facsímils. Han estat textos menystinguts d'autors menystinguts perquè ens hem tornat molt fins i elitistes en les tries literàries. Però és que autors com ara Pere Mata, Robreño, Altadill o Patxot no els hauríem de cercar tan sols per la seva excel·lència literària sinó pel seu valor històric i testimonial. Potser fins i tot arribaríem a descobrir que literàriament tampoc no són tan rebutjables, qui sap.
La literatura de fil i canya, el fulletó, el romanço, com ha passat amb la novel·la popular barata dels quaranta i cinquanta, ha estat excessivament marginada del record d'un present que ens vol més néts, lliures, desvetllats, feliços i cults. Les històries i embolics que feien les delícies dels nostres avantpassats, dels nostres pocs avantpassats capaços de llegir una mica, haurien de tenir un lloc d'honor en el nostre imaginari i no acabar sent patrimoni, ai, quines paradoxes, dels estudis universitaris especialitzats.
Res com aquella literatura barata no ens pot explicar millor el tarannà de la gent d'uns anys que semblen molt llunyans però que no ho són tant. Fins i tot no es pot entendre del tot el present nostrat si no coneixem el que va passar, per què va passar i, sobretot, amb quina mentalitat es vivia tot plegat. Sovint ens expliquen més història aquests textos populars que no pas els manuals històrics seriosos. Trobar una cosa i l'altre en un bon volum com aquest és tot un luxe per als lectors encuriosits d'avui.
Vaig descobrir el llibre a la biblioteca però el compraré així que el trobi en una llibreria, ja que és d'aquells volums que cal tenir a casa per poder anar consultant i repassant quan calgui. Precisament acabo de comprar-me gràcies a la xarxa i les seves recuperacions bibliogràfiques la biografia d'Abdó Terrades escrita per Soler i Vidal i reeditada per La Magrana a finals dels vuitanta però avui difícil de trobar en llibreries convencionals. Terrades va ser un altre protagonista d'aquella època, apassionant i encara molt poc coneguda per tots nosaltres. Potser hi ha un cert temor a descobrir que no érem ben bé com ens sembla que hauríem hagut de ser, qui sap.
I per als interessats en les lectures populars i oportunistes de la història, un nou enigma al meu altre blog, en aquest cas relacionat amb l'inefable cinema històric dels anys quaranta i cinquanta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada