22.8.11

Enric Valor, cent anys i molts oblits


Això va anar i era un llop i una rabosa, la cosa més amiga del món. 


Campaven pel rebanc que fa l'ombria del Carrascal de Castalla, on més espessos estan els pins i els ginebres. El llop era un animalot brau i feréstec, fill d'una família de la Serra de Salines, gros i de pèl estarrufat i aspre, i tenia un geniot com un castell; però, en el fons, era un veritable albercoc. La rabosa era nascuda allí al mateix Carrascal, tenia un tipet esllanguit i de moda i una cua sedosa que valia un tresor de tan bonica. Però no tenia idea bona que l'acompanyara...

(Rondalles valencianes: "Comencilda, Secundina i Acabilda") 

Com que he estat uns dies anant i venint de Barcelona a Batea m'havia passat una mica per alt això de l'homenatge blogaire a Enric Valor. Fa un temps vaig decidir, de forma arrauxada, que no participaria en aquestes iniciatives pel fet que en ocasions s'acaramullen i en d'altres s'obliden de forma injusta personatges importants com crec que ha passat amb Pedrolo.

Però crec que paga la pena participar en aquesta ocasió, ni que sigui de forma breu i apressada perquè la relació entre els diferents països catalans no es troba, ni de bon tros, en el seu millor moment. Pel que fa a Enric Valor, crec que fins i tot la seva mort va passar una mica per alt, en l'any 2000.

Moltes grans iniciatives i molta bona literatura ens ha vingut del País Valencià i de les Illes, però avui la distància és més gran que mai i moltes publicacions interessants ens passen per alt o, senzillament, no les coneixem. El mateix pel que fa a la música. Ara que sóc a Batea, on les guilles i les guineus són també raboses, m'adono de l'error en compartimentar tant les formes dialectals -o com en vulguem dir- quan seria molt millor acollir la diversitat i fer-ne ús per tal d'enriquir el nostre patrimoni.

Encara tenim molts tics i dèries absurdes sobre la pròpia diversitat i la dels altres, em temo que en lloc d'engrandir el conjunt hem tingut tendència a sobrevalorar la diferència i mantenir-la de forma gairebé militant, a recórrer a allò tan absurd de la correcció o la incorrecció, del català normatiu i l'altre. Revisar l'aportació d'Enric Valor sembla imprescindible sempre que la cosa no quedi, con en tantes d'altres ocasions desaprofitades, en un bolet ben intencionat i poca cosa més. Tenim els llibres de les Rondalles Valencianes a les escoles? Els llegim, expliquen, escoltem i comentem? I els reculls de les mallorquines fet per Alcover? O encara ens sona estrany escoltar aquesta diversitat en viu i en directe quan fem turisme?


Ja que la idea política de Països Catalans està tan malmesa al menys la idea cultural que es mantigui... si volem, podem i ens deixen.

7 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Ai, si això fos així de fàcil, Júlia! Per sort hi ha molta gent que viu i treballa pel país.

Les rondalles de Valor són publicades i ben publicades. Jo les he trobades totes i m'han arribat a casa en pocs dies (Ed. Tàndem) i les mallorquines de Jordi des Racó estan sortit publicades de viva veu de mossèn Alcover en un grapat de CD.

Fer-se es fan moltes coses i en molts llocs. Potser una mica desorganitzadament, però s'intenta arribar allà on no arriben els polítics (quina creu!).

Sobre els homenatges... ningú imposa qui hem de recordar i qui no. Només marquen una mica les dates i les efemèrides. I tothom qui vulgui pot promoure i organitzar homenatges com aquest.

Pedrolo, Joan Maragall, Sanchis Guarner, Josep Maria de Sagarra i tants d'altres que segur que ens oblidem. I dones! Ara s'acosta el 20 aniversari de la seva mort.
Només cal empenta i il·lusió (que diuen ara) per fer que les coses siguin possibles

Júlia ha dit...

Víctor, ja sé que estan publicades, el que em pregunto és si s'utilitzen als centres d'ensenyament de Catalunya. El mateix pel que fa als cds de les mallorquines, tot i que si no vas a l'Espai Mallorca no són fàcils de trobar.

No és que em sembli malament fer aquests recordatoris, només em sap greu que sembla que després ja torna tot plegat a quedar en un cert oblit.

Un altre tema és la televisió, des de Batea veig un canal cultural aragonès i la veritat és que em fan enveja.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Confesso amb cert rubor que fins aquest matí no en sabia res d'ell. He vist que Naufràgi, Bloguejat i altres blocs li feien un homenatge i m'he informat sobre ell.

Júlia ha dit...

Francesc, em temo que molta gent, fins i tot d'aquells que li dedicaran entrades avui, tampoc no ho sabia gaire. Jo no sóc experta en la seva obra, el recordo sobre tot dels temps en què em comprava Serra d'Or i algunes altres revistes de l'època, sobre tot recordo aquesta seva imatge amb el barret. I també conec els reculls de les rondalles perquè m'agraden molt els contes tradicionals.

Galderich ha dit...

Júlia,
El gran problema és que no compartim espai cultural. El que es publica a València, a Mallorca o a Catalunya no traspassa dels seus àmbits, o dit d'una altra manera, les seves llibrerires. I així anem...

Júlia ha dit...

Galderich, a Barcelona tenim l'Espai Mallorca, però crec que molta gent encara no el coneix, llàstima.

Pel que fa a València, encara és més problemàtic.

En l'època en la qual hi havia menys oferta universitària molta gent venia a estudiar a Barcelona i hi havia una mica més de coneixement mutu, tot i que minoritari també.


La cançó també va contribuir a fer intercanvis però sembla que avui, més enllà de les grans figures, hi ha molt poc moviment. El mateix i pitjor amb la resta de l'estat.

Ara mateix a la festa de Batea acabo d'escoltar un magnífic grup de jotes de Maella però... on era TV3? Un espai televisiu d'informació, amb llibres, música i la resta estaria molt bé però em temo que les coses no van per aquí.

1entretants ha dit...

Moltes gràcies per participar en l'homenatge a Enric Valor! Salutacions!