23.8.11

Diumenge d'agost al mercat provisional de llibres vells





Dibuixa ombres llargues l’estiu penitent,
I la pols dels llibres conforma boirines.
Els turistes àvids xarrupen petxines
davant d’una ampolla de vermut calent.

Una reflexió antiga em ve al pensament,
sempre que veig gent en gran quantitat:
poc més de cent anys, tots haurem finat.
(I així em neguitejo de forma conscient).

Diumenge d’estiu, tendre avorriment.
Vanitats inútils, testos als balcons
per on hi pasturen mosques i pugons.

Enyoro una mica, en aquest present,
aquelles parades d’aromes pregons
on venien  llunes de meló turgent.


Júlia Costa. Poemes inèdits 

10 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Bon día Julia.
M´agradat molt el t4eu Poema
Entre mig de les tasques de la casa, vaig fen descansos, per entrar als blogs, doncs l´ordenador el tinc encés tot el día.
Saps m´encanten els llibres vells.
A casa en tinc de rovellats, que compraven amb el meu pare el Mercat de San Antoni i algún encare te pagines per separar.
Una abraçada, Montserrat

Puigcarbó ha dit...

un poema molt evocador. A vegades ho penso aixó de veure una munió de gent (d'ací a cent anys aquests ja no hi seràn, penso). A mi també m'agraden molt els llibrs vells, sovint en compro als encants del diumenge. No tenen l'olor del llibre nou, peró un cert aroma de rescumit els acompanya. I m'agrada.

Júlia ha dit...

Gràcies, Montserrat. A mi també m'encanten, sóc una addicta del Mercat de Sant Antoni els diumenges que estic a Barcelona, ara amb les obres del mercat l'han instal·lat de forma provisional al carrer d'Urgell, és el motiu del poema.

Júlia ha dit...

És estrany, Francesc, però ho he pensat des de molt petita, això, quan veia molta gent, imaginava que era com una postal antiga. Com he explicat abans vaig molt al de Sant Antoni, és a prop de casa i hi tinc molts records, veurem com queda després de les obres, ha costat trobar-li un indret temporal. L'olor de pols i resclosit dels llibres vells m'agrada, avui com que som tant desinfectats hi ha gent a qui li fan angúnia.

pere ha dit...

Ah, Júlia... sóc un incondicional dels teus poemes

Júlia ha dit...

Gràcies, Pere!

David ha dit...

Fantàstica evocació d'un dels racons més populars (amb el bon sentit de la paraula) que he tingut la sort de freqüentar a Barcelona. Tant de bo que no espatllin el Mercat amb tanta reforma. Salut!

Lectora corrent ha dit...

Preciós. Ben construït, d'una gran bellesa i un retrat molt ben fet. Enhorabona!

Júlia ha dit...

Gràcies, David. Espero que sigui així però crec que no serà com abans pel que fa als llibres vells estan en perill d'extinció però espero que hi hagi seny. Avui tothom és molt fi i hi ha gent que troba 'cutre' això de les parades del diumenge.

Júlia ha dit...

Gràcies, Lectora! De tant en tant m'agrada escriure sonets perquè tinc tendència a l'excés i amb aquests poemes t'has de limitar i comprimir.