11.10.11

Catalans gairebé oblidats d'ahir i d'abans d'ahir



Després d'acabar de llegir les Memorias de un menestral de Barcelona he continuat instal·lada al segle XIX, llegint un altre volum de la meva modesta biblioteca de segona mà, en aquest cas la biografia de Josep Oller escrita per Ferran Canyameres. Ferran Canyameres va ser un home d'una vida complexa i apassionada, a Terrassa, ciutat on va viure molt de temps, el recorden bé i existeix un premi literari que porta el seu nom i que convoca l'Òmnium Cultural d'aquesta ciutat. A Viquipèdia es pot trobar una biografia força completa que explica, més o menys, l'atzarosa vida de Canyameres i també es pot trobar molta informació a l'espai Lletra. Aquest autor compta amb una obra diversa, extensa i variada, però sembla que resta una mica oblidat, considerat una mena de secundari de luxe i molts dels seus llibres no han estat reeditats des de fa anys.

Canyameres va tocar tota mena de gèneres, entre els quals la biografia. Va aprofitar el seu exili, després de la guerra civil, per endegar la d'un altre personatge extraordinari, Josep Oller, artífex del Moulin Rouge i del famós Olympia, cosa que molta gent encara no sap. Oller era també terrassenc, el seu pare va anar a treballar i viure a París i ell va dedicar-se als negocis de l'entreteniment en general, esdevenint tot un personatge d'aquells anys alegres i singulars del París de finals de segle.Va ser molt amic dels grans pintors de l'època, com ara Toulouse-Lautrec i, en general, de molta gent remarcable, molta de la qual ha esdevingut un veritable mite.

Canyameres explica al pròleg com ja l'havia interessat aquesta figura quan encara era a Catalunya. A París es va posar en contacte amb un renebot d'Oller, que havia heretat una bona picossada del parent. Aquest el va atendre molt amablement i li va donar molta informació però quan Canyameres li va explicar que volia editar el llibre en francès la cosa va canviar, ja que no li feia cap gràcia que se sabés que el seu avantpassat català havia estat un home dedicat als negocis relacionats amb la vida alegre i les apostes. Canyameres va endegar la biografia igualment, que va tenir un gran èxit en francès i que més endavant es va publicar a l'editorial AEDOS, en aquella magnífica col·lecció de biografies de catalans il·lustres i va rebre el Premi de la Crítica l'any 1959. A Canyameres, que va ser pioner i original en moltes coses, com ara en escriure novel·la negra, li ha passat una mica com a Pedrolo. Se suposa que qui fa moltes coses no les pot fer bé, ja he parlat del tema de la galvana elitista en més d'una ocasió, així que no hi insistiré.

Escriure biografies és difícil i costós. Agustí Pons, que en té unes quantes, n'ha parlat en més d'una ocasió, donen molta feina, exigeixen una gran dedicació, i si no són un encàrrec subvencionat per algú resulten gairebé una tasca impossible a casa nostra, tal i com estan les coses. Les biografies, a més, topen amb prejudicis i ressentiments, amb reticències i suspicàcies, encara més si hi ha parents i descendents del biografiat que no estan d'acord amb el que s'explica. L'època de la guerra va ser complicada, tràgica, i sovint es cau en la temptació de mitificar els biografiats, cosa que els deshumanitza. Gustau Erill i Pinyot va escriure una aproximació biogràfica a Canyameres, que no conec -de moment-, Ferran Canyameres: entre la memòria i l'oblit.

La biografia d'Oller tampoc no s'ha reeditat, tot i que es troba sovint de segona mà a preu sostenible. Potser algun dia s'animaran a reeditar-la. En tot cas seria una llàstima que passés com en d'altres llibres semblants, que en l'edició original porten imatges i fotografies i en els reedicions se suprimeixen els sants m'imagino que per abaratir-les o per evitar el calvari dels drets d'autor. 

La caricatura de Canyameres que penjo en aquesta entrada la va fer Jaume Passarell, un altre tot terreny de l'època, també força oblidat, tot i que Valentí Soler ha tingut el coratge d'escriure una aproximació a aquest personatge, gràcies al suport de l'editorial A contravent, que té un gran interès en recuperar molts d'aquests escriptors polifacètics i singulars, periodistes però molt més que periodistes.

Trobar llibres de fa més de vint o trenta anys no reeditats és un veritable problema però resulta possible a través d'internet i de les llibreries de vell. El que sap més greu és veure la indiferència gairebé general davant d'aquesta mena de mancances i el poc ressò i suport que tenen les iniciatives realment agosarades en el nostre difícil camp editorial.

9 comentaris:

Galderich ha dit...

El gran problema de les reedicions són les vendes. L'editorial A Contravent que ha fet una tasca immillorable de recuperació de reculls de periodistes, llibres de contes, novel·les, assajos dels anys 30 ha hagut de plegar vel·les perquè el vent bufava massa fort.

Si publicava 20 números a l'any ara en publicarà 6 i el seu propietari, en Quim Torras, ho continuarà fent per voluntat pròpia i a costa de la seva butxaca i per això torna a fer d'advocat per viure i mantindrà l'editorial a poc ritme com qui manté una "querida", a la manera dels anys 30!

En fi, una llàstima. Bussejant pels anys 30 ara que faig una sèrie a l'entorn de la República me'n porto unes sorpreses d'allò més sonades. Hi havia una gran qualitat que hem perdut i que no es pot recuperar, pel que sembla!

pere ha dit...

I els preus prohibitius d'alguns dels llibres no reeditats... I que consti que entenc que tothom vol guanyar-se la vida (i si pot, comprar-se una latre hortet).

De tota manera, el món editorial i els lectors continuen sent un misteri, encara que entenc que la publicitat és el present i el futur del llibre "bo" i "dolent"

Júlia ha dit...

Cert, Galderich. El món editorial té molts problemes i les petites empreses que es mantenen ho fan amb moltes dificultats. No cal dir amb els problemes que et trobes per editar i difondre sinó estàs en els circuïts mediàtics, ho sé també com a escriptora, encara més si ho comparo amb l'època de les meves primeres publicacions, pels 80, quan ja començava a passar el que passa avui.

No només en el temps de la República sinó fins i tot abans, sobta adonar-se de l'empenta que existia i de tot el que s'ha perdut. Fins i tot sorprèn el coratge dels cinquanta, seixanta i setanta del segle XX, quan es van endegar iniciatives excel·lents, com aquesta d'AEDOS.

En el món de la música, del teatre, passa una mica el mateix.

Júlia ha dit...

Pere, el preu dels llibres no reeditats crec que ha baixat una mica amb l'oferta per internet, on hi ha competència, he comprat llibres antics a preus força raonables, és clar que no són primeres edicions ni allò que en diuen 'en perfecte estat',però generalment no m'he gastat més de vint euros per volum.

pere ha dit...

És veritat, Julia, es poden trobar llibres baratíssims. Fa uns dies em mirava una parada a Gràcia amb tot de llibres a 1 euro, alguns de molt pocs anys i suposadament interessants. Vaig tenir un sentiment sobtat de pena.

GLÒRIA ha dit...

L'any 1991, la molt jove Margarida Abras del museu de Badalona va publicar Jaume Passarell. Obra Publicada, una biografia del caricaturista així com una antologia dels seus dibuixos. Així mateix, l'esmentada Margarida Abras va comissariar l'exposició que va fer el Museu de Badalona a l'inauguració de la qual es va presentar el llibre citat.
Salutacions, Júlia!

GLÒRIA ha dit...

El llibre de Valentí Soler és una antologia de textos de Jaume Passarell que ell, Valenti Soler, presenta fent-ne el pròleg.

Júlia ha dit...

Gràcies pels aclariments sobre Passarell, Glòria. Jo desconeixia fa anys aquest periodista fins que em vaig ensopegar amb les seves històries sobre la Barcelona d'abans, cercant bibliografia sobre el meu barri, en el qual va viure.

Júlia ha dit...

Pere, l'abaratiment dels llibres ha portat fins i tot a un cert menyspreu del llibre com a 'objecte', ara resulta que fa al·lèrgia, acumula pols, és una nosa... El preu determina el valor, malauradament. Veure llibres interessants a aquest preu també em fa una mica d'angúnia, no m'agrada que coses importants s'abarateixin, sembla que no té res a veure però quan aquest estiu podia comprar cinc quilos de bons préssecs a un euro en alguns pobles també em produïa una angúnia semblant.