31.12.11

No m'agraden els REVEILLONS!!!

Aquest invent de la festa de la nit de Cap d'Any és dels més xarons i poca-soltes que s'han fet mai, pel meu gust, i pel que fa a les festes dites tradicionals.

Els sopars han de ser estranys i exagerats, cars, hem d'anar disfressats i disfressades, les dames escotades amb això de la paraula d'honor, pintades com una porta i farcides de lluentons, cosa que comporta una despesa absolutament desproporcionada en calefacció.

A mitjanit ve l'hora pitjor, amb això del raïm que cal endrapar mentre toquen les campanades. Si encara vols arrodonir el tema cal que siguis en algun lloc on es pugui veure la tele, la nostra o la dels altres, els programes de Cap d'Any son el súmmum del mal gust, amb poques excepcions.

Quan t'has empassat el raïm daurat pagat a preu d'or, com gairebé tot en aquesta nit, cal començar a petonejar-se amb els companys i companyes, brindant amb xampany, després d'haver obert la bosseta d'això que en diuen cotillon, que rima amb reveillon.

A la bossa hi pots trobar globus de coloraines, paperets i serpentines, barrets absurds de cartró, i d'altres fotileses amb les quals cal guarnir-se abans d'anar a immergir-se en el petoneig general. Tot això acaba a terra, trepitjat i polsós, dura poc, la veritat.

A continuació ve el ball, que per fer agermanament comunitari compta sempre amb peces clàssiques com ara la conga, me lo dijo Adela, los Pajaritos i novetats com allò de nos dieron las dos y las tres. No hi pot faltar avui una rumbeta i un country en el qual demostrar els avenços fets al curset del centre cívic en aquesta matèria o allò del Paquito el Chocolatero, que també toca.

Al cap d'una estona ja hi ha qui en porta més al cap que als peus. Ser velleta i aparellada fa que hagis oblidat l'època en la qual algun pretendent no desitjat i pesadíssim t'encalçava bufant l'espanta-sogres que també va en la bossa del cotilló, mentre segurament el noi que t'agradava se n'havia anat a una altra festa amb la rival odiada. 

Un altre invent dels nostres temps és aquesta meravellosa roba interior vermella la qual en lloc d'excitar els sentits crec que fa agafar ganes de sortir corrent en els moments d'intimitat profunda.  I ja no entro en el tema de si vols anar a fer un volt pel centre, el panorama pot fer-te perdre tota la fe en l'evolució de l'espècie humana, segons per on passes.

Mentre de les revetlles estiuenques en tinc un bon record, la majoria de nits de Cap d'Any, amb poques excepcions, em porten a la memòria patètiques festes una mica tronades, sessions de teatre suposadament humorístic, fred a l'exterior, ganes d'anar a dormir i escapar de l'indret, cosa sovint difícil, i situacions diverses que amb els anys fins i tot conserven un to poètic retrospectiu, com ara una celebració familiar en la qual després del sopar els homes jugaven al futbolín mentre les dones rentàvem i eixugàvem les copes i gots, en una època pre-rentaplats.

Així doncs aquest any ens hem quedat a casa, el meu espòs i jo, tranquils i oblidant les moltes possibilitats de disbauxa col·lectiva que se'ns oferien.

BONA ENTRADA D'ANY i a veure si tornem a dir CAP D'ANY i NIT DE NADAL i no tot això de fi d'any, nit vella, nit bona i coses pitjors de la modernitat lingüística adaptada a la realitat dialectal popular.

ESTIC SEGURA que el 2012 estarà prou bé, així que espero que avui no em maregin amb el tema de la crisi ni amb les corrupcions i estafades nostres de cada dia per part dels uns, dels altres, dels de dalt i dels de baix, dels de la dreta i dels de l'esquerra.






13 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

M'encanta el teu punt de vista respecte a aquesta nit que a mi tampoc em fa ni fu ni ídem; m'encanta també el positivisme que desprèn el teu últim paràgraf, el comentari lingüístic i, vaja, també, aquest "Un año más" que em transporta, pim pam, a vint anys enrere.

Feliç... diumenge, i resta de setmanes, Júlia!

Eastriver ha dit...

Ho vec igual que tu, clavadet. I la lletra de la cançó de Mecano fa esgarrifances quan es llegeix, jaja. Petons.

Josep_Salvans. ha dit...

Doncs jo he acabat i començat l'any estalviant. No fumo -perquè no tinc tabac-. El raïm me l'ha convidat una veïna i me l'he menjat a la una i tot, aproximadament un octau de quil. De fet ja m'havia despertat sobre les 23:35 però m'ha fet mandra llevar-me i no ho he fet fins a la una.

Aquest any però no ha estat tant trist com el passat que era el primer que passava sol i em vaig estar al llit escoltant el programa de ràdio fins les tres. Va ser molt trist però el programa va ésser molt més maco que no pas aquest any.

La tele no la puc veure de fred que fa a la casa: N'hi ha dues, la de dalt no es veu la tele però el TDT em sembla que va, i la d'abaix doncs el TDT és la segona vegada que s'espatlla del fred però com que la tele no és meva, és de la Fundació Lar, no la remenaré pas per si s'espatlla.

De fet per aquè mirar la tele si tinc Internet... ho prefereixo.

Recordo que de menudet quan els germans sortien, la més petita té nou anys més que jo, em quedava amb el pares a celebrar el cap d'any i la mare desava cada vegada tots el barrets i les serpentines que no havíem fet servir i en teníem un caixa grossa plena que desàvem al cobert o la caseta -en diem-, que havia llogat a aquells nanos, però això és una altra història.

Per qui s'hi trobi que ha desat els barrets i papers i que se li han humitejat a les golfes, que faci foc a terra i els deixi a la vora veureu com es netejen de seguida hehe

Salut i peles!

Júlia ha dit...

Igualment, Ferran, feliç dia d'avui i feliços dies del futur que encara podem aprofitar!!!

Júlia ha dit...

Eastriver, tot passa rabent i de pressa, és la realitat i aquests dies ens desvetllen molts records, què hi farem. En tot cas, a gaudir de la vida que encara tenim a l'abast tant com poguem!!!

Júlia ha dit...

Josep, quan tenia els nens petits jo també desava un temps els barrets per a disfressar-se fins que acabaven fets 'caldo'.

Una abraçada i a gaudir a la mida de les nostres possibilitats de la vida que encara tenim i del present, que és l'única realitat palpable.

Francesc Puigcarbó ha dit...

a mi m'agrada aquell poblet que explicava ahir a Collonades que mengen el raïm a les dotze del migdia, car tots són molt grans. Júlia, hauries de tenir en compte que una societat idiota cel·lebra coses idiotes com aquesta del traspàs d'any que no duu enlloc ni significa res.

Puigmalet ha dit...

Bona Ninou (per variar una mica)!

Ricard Masferrer ha dit...

Tampoc m'agraden les festes que m'obliguen a celebrar, malgrat que haig de reconèixer que de jove m'ho passava d'allò més bé en aquests dies, però ara ja fa anys que passo del tot i mots vegades quan sones les campanades ja fa una bona estona que dormo. Prefereixo llevar-me d'hora ben d'hora que anar dormir tard ben tard.
És mot evident que aquestes festes tenen un part molt important d'incitació al consum que sembla ser el gran motor de la nostra societat.
Malgrat tot, bon any

Júlia ha dit...

Francesc, hauré de fer-ho com a aquest poble, em temo. Cada dia sóc menys noctàmbula, no ho he estat mai però se m'ha agreujat la tendència.

Júlia ha dit...

Puigmalet, igualment, per Ninou, un pas de bou.

Júlia ha dit...

Ricard, i el pitjor és que si s'atura la roda del consum sembla que s'atura tot. De jove t'ho passes bé amb moltes coses i vols ser a tot arreu, ha de ser així. Els anys, en general, ens moderen, potser massa i tot.

Clidice ha dit...

Com què sóc de celebrar-ho amb calma, a casa i amb qui pertoca, ningú més, i menys ara que els nois ja són grans i solen ser fora, penso que, com tu, em puc estalviar perfectament la vergonya de veure'm cofada amb un barretet i bufant un espantasogres, que ves quines ganes tinc jo d'espantar la meva pobra sogra, 91 anys i com un pollet.

Vaja, que d'això, que bon any, comenci el dia que comenci i duri el que duri :)