25.1.12

Cròniques murcianes: San Ginés de la Jara





De camí cap al Mar Menor veig, al passar per la carretera, l'impressionant monestir de la fotografia. Es tracta de San Ginés de la Jara, un conjunt impressionant en un estat lamentable i ruïnós. No coneixia l'indret, resulta que el 1992 ja es va declarar bé d'interès nacional però no ha parat de degradar-se, s'han perdut elements diversos que encara es podien veure a l'interior a principis del segle XXI. 

San Gines de la Jara és copatró de Cartagena, un sant simpàtic i llegendari que es confon amb el Sant Ginés arlesià. Ginés o el seu equivalent català, Genís, van ser noms molt populars durant anys. He estat mirant per la xarxa i el cert és que hi ha moltes veus murcianes que es planyen de l'estat del conjunt però en un diari he llegit que l'alcaldesa de Cartagena no té diners. Cartagena sembla que ha gastat molt en rehabilitar el magnífic teatre romà, avui un punt estrella de la ciutat, una ciutat que ha millorat moltíssim des de l'última vegada que hi vaig ser. I també en d'altres coses que deuen semblar al consistori més importants que aquesta joia a punt de caure definitivament del tot. El més lamentable és que quan va ser declarat bé d'interès cultural, a principis dels noranta, el monestir es trobava encara en molt bon estat de conservació. 

L'ajuntament es veu que va pactar amb una empresa privada la rehabilitació de San Ginés a canvi de deixar fer a aquesta empresa un conjunt turístic surrealista, amb camp de golf i no sé quants habitatges i hotels. Ha arribat la crisi del ciment i tot s'ha aturat. El monestir forma part d'una llista d'espais patrimonials en alerta roja. No és cap consol, però Catalunya en té poquets. És clar que de vegades la frivolització en la qual cauen molts dels espais rehabilitats també és una forma de malmetre'ls.

El que sobta més és que aquest monestir no es troba en un lloc remot i amagat i que, ben gestionat turísticament, possiblement podria donar beneficis però, tal i com està, precisa d'una intervenció d'urgència, cara i a fons. L'esperança és el darrer que va quedar a la caixa de Pandora, espero que quan torni per aquests verals, que tornaré, segur, pugui fer una visita al monestir i que me'l trobi arranjat, ni que sigui fins als folklòrics extrems en els quals han caigut, per exemple, Sant Benet de Bages i d'altres objectes del desig del turisme massiu, convertits en parcs temàtics i circs. Però val més un circ o un parc temàtic que un no-res.

6 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

val més que el deixin com està, encara hi farien un bingo dintre.

Júlia ha dit...

Potser sí, Francesc, ves a saber, de tota manera fa angúnia veure-ho així.

Olga Xirinacs ha dit...

Això de la crisi dóna peu a elements contradictoris: això no es fa perquè no hi ha "peles". En canvi, allò altre, sí. O bé és excusa per continuar en la desídia del "ja ho farem..."
No vull dir que aquest sigui el cas de San Ginés, però ensumo que la crisi serveix de coartada per més coses que no ens pensem.
Bé pel viatge, Júlia.
Una abraçada.

Marta ha dit...

Estic d'acord amb el darrer paragraf sobre Sant Benet de Bages. En vaig parlar també en el blog el 2008 quan el varem visitar.

Galderich ha dit...

Quants monestirs i convents estan així! Aquest encara té sort que està en una zona més o menys turística, però n'hi alguns que ni amb un bingo funcionarien!

Júlia ha dit...

Galderich, avui no tants com sembla, molts es van arranjant i d'altres ja han desaparegut i ni els hem vist.